ficades de potaTag Archive for ficades-de-pota archive at No hi ha qui m'aguante.

Lo que tiene ir de prestao.


setembre 23rd, 2009

Claro, no tengo vehículo propio porque mi sueldo de parada no me lo permite. A parte siempre he sido una nena de papá que no ha dado un palo al agua… cada cosa, lo que es.

La verdad es que tampoco me puedo quejar, cuando he necesitado un coche para desplazarme a ninguna parte ahí estaban las llaves de los utilitarios de todos los miembros de casa.

Primero descartas (bueno, descarto yo por no saber aparcar) los de mayor tamaño. Claro, me resulta mucho más sencillo encontrar un huequecillo en el centro para el coche de mi madre que no uno para el “autobús” de mi hermano. Luego, el segundo parámetro para la selección o criba reside en el marcador de carburante que marca lo que queda en los depósitos de cada uno.

Así que, el que tiene el depósito más lleno es el que cojo. ¡Ale. En marcha !.

p-de-pulpoluxHoy toca centro comercial de la muerte. No me apasionan pero no queda más remedio. Me dirijo a uno de tantos y cómo no, decido introducirme en el maravilloso mundo subterráneo de los parkings. Muy bien, no hay problema. Estoy entre la letra D y E en el color verde. No creo que esta vez me resulte complicado encontrarlo a la vuelta.

Para empezar encontrar el acceso al centro comercial de peatones ya es todo un reto… voy siguiendo las indicaciones pintadas por las paredes y me da la impresión que he optado por el acceso más lejano a mi coche. Bueno, no hay problema, he llegado al ascensor después de un pequeño rodeo pero no pasa nada.

Lo peor viene después de realizar la compra. ¿Por qué ascensor he subido? Creo que por el de al lado de la tienda de lencería…
Sí, además estaba en el -1 porque he pulsado el 0 (¡lógica aplastante la mía!)Entre la E y la D; color verde. ¿Dónde está la zona verde? Claro cómo para llegar al ascensor he tenido que dar un pequeño rodeo… No, pero a estos del centro comercial les faltan letras en el abecedario.

Vale, no pasa nada. Seguro que estaba en la otra planta y no me he dado ni cuenta.

Bajo un sótano más. Sí, zona verde y letras D y E. Pero ¿dónde está mi coche? No puede ser. ¿Cómo no va a estar? Si es una mierda de coche. ¿Quién va a robar a “Fétido”?

Después de mucho tiempo de andar t andar entre vehículos, lo asumo. Me rindo y me dirijo a la garita del guardia de seguridad:

-Mira, es que no encuentro mi coche. He estado en la zona dónde lo he estacionado y no está. Por si me había confundido he buscado en todas las plantas… y tampoco está.

-Vale, dime la matrícula. Y en que zona has aparcado.

-…Ehm… es que no me acuerdo . Era 22.. Es que es de la familia y …

- Vale, no pasa nada. No eres la única que pierde el coche en un parking. ( Con cara de superioridad y pensando… esta tía es gilipollas) Color y marca.

-GRIS, marca LA PAVA, modelo 2 alas.

Sale el chico, muy amable, de su garita coge una escúter  y me invita a subir… ¡Ruta turística por el parking! No está, mi coche no está. Después de media hora el chico me mira y me dice: tendrás que denunciar el robo.

No me lo puedo creer, ¿qué digo yo ahora en casa? Y justo cuando volvemos a la garita y tomo conciencia. Observo que el llavero que llevo en la mano es el del coche NEGRO marca LA PULGA.

¡¡¡¡Tierra trágame!!!!!!!

Y para colmo, al salir, he agotado el tiempo máximo para salir y la barrera no se levanta.

-Por favor. ¿Me puedes abrir?

Por supuesto, no he vuelto a ese centro comercial.

Imagen de Pulpolux !!!

Un dia més.


febrer 4th, 2009

No sé si és que com que em passa un dia sí, un altre també, doncs ho hauré dit un milió de vegades. Però deuré comçar a fer cas de les senyals eixes, que els més supesticiosos diuen que són certes.

La veritat és que hui analitzant el dia d’ahir m’entra la risa. Si em mire a mi des de fora, em preocupe!!!! Estic una poc penjada. La meua germana diu que això és per dutxar-me a les 6 del matí amb aigua freda (però la culpa és de la caldera, eh?). Ma mare diu que és perqué duc massa coses al cap (que com no siguen polls… si jo no em pentine, ni em pose colauets, ni diademes . Per no dur no duc ni una tiara de princessa!!!). I mon pare perqué “Senyor quin cabet!“. Aquest últim motiu no acabe d’entendre’l i encara que li pregunte es riu i meneja el cap i sols em contesta amb una cara de resignació. Bé, ja m’ho explicarà.

La qüestió és que no sé per qué la caldera de la calefacció mai no s’engega pels matins. Que no és que estiga avariado, no. Perque la resta de vegades que està programada per a que arranque al llarg del dia, ho fa. Sols no funciona a les 5’45h del matí. I clar, tenint en conte que a Ibi la temperatura a les 6 del matí no és gaire elevada, el fet de que la calefacció no marxe ja suposa un gran esforç físic i mental això d’haver d’ixir del llit. Però com que jo sóc una máquina (adormida) em pose em peu només sona el despertador. D’aquest crec que hauré d’escriure un altre dia…. buaaa jo i les noves tecnologies!!.

Ale!, agafa la tovallola; esquiva una serie d’objectes que sols s’interposen en el teu camí pels matins, ja que la resta del día ni existeixen o això sembla; no cal que encengues la llum… ja tens les mans per  a anar palpant; arribes al bany després d’un llarg recorregut d’uns… 1’07m des de la porta de la teua cambra. Però escolta! a eixes hores del matí fer eixe recorregut et porta una mitja de 4 minuts com a mínim; ara sí, encen la llum del bany o malament; obri l’aixeta i com que ja saps que l’aigua calenteta triga una miqueta, aprofites per a fer un pipi i anar llevan-te roba; entra, entra…. la mare que va i el pare que torna!!!! Però ací que passa? …agh*+23jq····::“…+^^`s`2kfi**<<a%&+… (un fum de paraules malsonants) I és ara quan recuperes tot el temps que has malgastat per a poder arribar fins al bany i et dutxes en zero coma! Si els foradets del filtre de l’aixeta foren una miqueta més grans, d’ahí ixien les peces de gel per a servir tots els cubates d’un cap de setamana!!!! Continue reading »

El primer constipat.


octubre 2nd, 2008

NasIMocadorAlguna vegada has pregat al cel que la terra s’obrís i t’engolira? Jo un fum de vegades… igual he de deixar de demanar-li-ho al cel i imposar-s’ho a la terra.

Farà unes dues o tres entrades, vaig parlar de l’últim llibre que m’havia llegit. Eixe famós llibre que una amiga em va prestar. Una amiga que sense haver-lo llegit, va deixar-me’l perque a mi em feia molta il·lusió llegir-lo.

Doncs sí, una amiga que de tant en tant, es passa per ací i em fa una visita. QUE MAL!!!!!!!!!

Jo me’l vaig acabar de llegir i ale, a soltar per esta boca tot el que m’havia semblat. I ni pensar en…. Xè! Que tal si m’espere a tornar-li el llibre? o esperar a que la duenya se’l llegira? o qué tal si …?

Sóc un cas…. ara que ho tinc més que merescut: d’ara endavant ja no em passara cap altre llibre que no haja llegit ella abans,jejejej.

I per si no fora poc…. hui podria tragar-me la terra pero de veres.

Duc dos dies notant que la meua capacitat de generar mocs aumenta sobremanera, fins que hui tinc el nas que sembla una tomaca. Els mocadors eixos de paper, em semblen sacs de yuta, per molta “loción” i capes que tinguen. I la cosa s’agreuja amb les ganes d’estornudar!!!! Jo sóc d’eixes persones que no saben estornudar. Primer m’ofegue o em quede sense gola, que aconseguisc treure “el dimoni” de dins.

Bon dia pel matí. Ronda d’estornuts. Cap problema. He sobreviscut, encara estic a casa. Segona ronda: conduint. I la tercera…. per qué a mi? Estic a la ofinina on més que treballar, desbarate tot allò que toque.

Ja no sols tinc vermell el nás. Que vergonya!!! I hui estan els coordinadors, delegats i caps de grup. Han segut testimonis del primer ESTORNUT, amb totes les lletres de la meua vida.

Serien tan amables de tornar a firmar les actes?