No hi ha qui m'aguante.

Bloqueig.

Ol a cremat. L’aire que m’envolta és massa dens per als meus pulmons. No tinc ganes de res i al mateix temps em pregue a mi mateixa fer mil coses. Odie sentir que les hores passen per davant meua i no sóc capaç d’agafar-les.

No he llegit res des de fa molt temps, tampoc no he escrit al meu quadern de dibuix de tapes dures i cosides. Solament faig que deixar passar el temps, engolir aliments sense cap ordre i deformar els meus dits a mossos. Sí, pese més de 70 kilos i no està entre els meus plans fer-me anorèxica. T’estranya?

No corre l’aire i estan obertes totes les finestres de la casa. Em molesta fins i tot la veu del locutor del programa de radio que més m’agrada. Em preguntaria que és el que estic fent amb la meua vida, però quan encara no he acabat de formular-me la pregunta me’n surt una altra: és açò vida? realment creus que estás viva? que entens per viure?

Un grapat de comprimits, un got d’aigua. Ensordidor el soroll de les sirenes.

Estats d’anim fluctuants els meus… tan oscil·lants com  l’electrocardiograma.

Imatge de …moau…

Llibres i textos., No sé, doncs això. | Comment (0)

Unes lletres soltes 2.

Buscar la inspiració no és un joc de detectius. Tampoc un d’atzar.

Copege amb ganes aquest teclat que se me presenta fred. Ja no sé qué fer per no caure en les masn del fástic. Les hores se me presenten tedioses i quan una lleu però intensa presió invaeix els meus ulls, el teu trepitjar em recorda que ets prop de mi. Etas ací. La teua presència em reconforta, la teua mirada em busca més endins del que ningú no sap i em tornes a la vida.

Quasi no parles, sols dues paraules tendres. Un abraç i el contacte de la teua pell.

Tanque els ulls i inspire tot el que el teu olor m’evoca.

Imatge de zycalo.

Llibres i textos., No sé, doncs això. | Comments (5)