Millor curt que llarg…

Pensaments (r.LII). ¡Qué tiempos aquellos!

15/juny/2016

Había un tiempo en que existían fronteras o límites infranqueables. Ahora, existen líneas rojas que no se pueden pasar.

Había un tiempo en que nos sentábamos frente al televisor para animar a España o a la Selección en una competición. Ahora, tenemos que emocionarnos con la Roja.

Había un tiempo en el que la gente, simplemente, escribía. Ahora, lo que hacen es poner negro sobre blanco.

Había un tiempo en el que hablábamos sin ninguna pretensión más allá de la necesaria en un acto de comunicación: comunicarse. Nada más. Ahora añadimos metáforas grandilocuentes repetidas por imitación, por carecer de recursos, por modas o por pura pereza. Y para mí, todo esto, es una falta grande de criterio.

 

PD. I quan algú, en català, diu que “posa negre sobre blanc”, és ja per agafar la pistola directament.

Música (r.XXVI). Medical techno

12/abril/2016

Ressonància

Un mes i pico porte amb una contractura al coll i al muscle que m’ha tingut prou inactiu, especialment les dos primeres setmanes, quan l’única manera de suavitzar el dolor era estar al llit. Sort que per aquella època havia pres la decisió de veure la quinta temporada de Juego de tronos i, ja que estava tan relaxat, vaig aprofitar per tornar a veure-la des del principi. Cinquanta capítols en dos setmanes. Tres-quatre capítols diaris. No està malament.

Ahir vaig anar a que em feren la ressonància magnètica de la zona per veure si la lesió era o no important. Ara, un mes després, quan ja no em fa mal i de la contractura queda ben poc. Però bé, l’important és la màquina per a la ressonància. Tecnologia, disseny, ciència i sofisticació mèdica elevada al major exponent.
Entres a la sala mig nuet, amb aquella bateta translúcida d’un sol ús, sentint-te ridícul, i encara més davant aquell imponent aparell. T’ajuden a acomodar-te en la màquina al mateix temps que t’enganxen a ella com si fóreu un ens únic i, per si de cas, afegeixen: “No se mueva”. Com si això fóra fàcil…

Aleshores comença l’orquestra. Sons metàl·lics, zum-zums, sirenes distorsionades i altres sorolls futuristes van sonant rítmicament i a un volum infernal. Sort que t’han posat protectors a les orelles. No saps si estàs en una clínica o en una sessió techno del David Guetta. Però el millor ve a mitjan sessió quan el so rampant i el ritme et recorden a aquelles nits de dissabte de fa vint-i-pico anys quan tu i els amics passàveu tota la vetlada amb una botella d’aigua o una Fanta (innocents!), botant i ballant xunda-xunda con si se vos anara la vida, en aquell sòrdid garito de la capi.

T’entren ganes de botar com en aquelles festes però hi ha dos coses que t’ho impedeixen. La primera és que eres molt obedient i fas cas al nosemueva que t’han dit abans de la sessió; la segona és que veritablement estàs amarrat a la màquina i tens el sostre a dos dits del nas. Una llàstima perquè ho hagueres donat tot.

Ciència (r.XIX). Proteïnes de mosca

10/abril/2016

L’any passat, per aquesta data, havia de fer una activitat del Màster de Comunicació Científica que consistia a fer com una cunya radiofònica d’un tema científic d’actualitat. Vaig buscar a la web de la Universitat d’Alacant i em vaig trobar amb aquesta notícia sobre unes Jornades al voltant de l’ús d’insectes per a fabricar proteïnes per alimentació animal i nutrició humana.

L’event sonava interessant i pintoresc, raó per la qual em vaig posar en contacte amb l’organitzador de les Jornades: Santos Rojo, Doctor en Entomología i director del Departament de Ciències ambientals i Recursos naturals de la Universitat d’Alacant.
Vam quedar a les mateixes jornades durant un descans i li vaig agafar el tall de veu necessari per fer l’activitat. Però, el tema em va semblar tan curiós que vaig pensar de fer-li una entrevista i publicar-la al programa de divulgació científica que faig (o feia) a Cabiló Ràdio.

En aquell primer encontre em vaig assabentar també que Santos era fundador i director d’I+D de l’empresa Bioflytech, dedicada a la producció artificial d’insectes i la posterior aplicació industrial com l’obtenció de proteïnes. Per això, l’entrevista va tractar sobre la seua empresa i aquesta producció de proteïnes, i d’ella és el resum que copie més avall.

Com es tracta d’aprofitar recursos i contactes, també fa uns mesos vaig tornar a entrevistar a Santos Rojo però aquesta vegada per a l’altre programa sobre ciència que faig en la UA, Ciencias para Normales, tot i que crec que l’entrevista més completa (i llarga) va ser la primera per a Cabiló Ràdio.
De fet, per això d’aprofitar recursos, aquest resum de l’entrevista el vaig fer en veritat per a una altra activitat del Màster sobre entrevistes científiques i l’aprofite ací…

– · – · – · – · – · – · –

P: ¿A qué se dedica concretamente la empresa Bioflytech?

R: Bioflytech es una de las empresas punteras que se dedica al desarrollo de la cría de insectos para obtención de proteínas.

P: Suena todo muy extraño pero lo nombra de una manera muy normal. ¿Esta tecnología es innovadora o se utiliza ampliamente?

R: La tecnología actual es innovadora, aunque la cría de insectos como tal es una actividad que tiene unas raices históricas. Por ejemplo, la cría de gusanos de seda es cría de insectos, y la domesticación de las abejas también. Sin embargo lo que se pretende actualmente es la producción artificial de miles o millones de individuos.

P: Entonces, en realidad es una tecnología conocida…

R: No exactamente. Ahora la unidad de medida no es el individuo, sino que estamos hablando de kilos, de toneladas de biomasa de insecto que se tendrían que producir por día o por hora a un precio competitivo. La escala es diferente y también el objetivo. Porque curiosamente, lo que puede parecer más complicado desde un punto de vista técnico, esto es, la obtención de un bote de proteínas de insecto, no es un reto tecnológico. Lo que es un reto es el desarrollo de la tecnología para producir centenares de toneladas de estas proteínas de insecto por día o por hora. Automatizar este proceso y que esto sea económicamente sostenible, ese es el reto. Llegeix la resta de lentrada »


Aneu a la barra d'eines