maig 9th, 2013

36 !!

Posted in Un poquet de mi by Àngels Etiquetes: ,

Els 9 de maig, des de que existeix el meu blog, he vingut ací amb paraules o música per resumir l’any que passa i esperar l’any nou.

Hui torne a aquest vell blog per agrair-vos el vostre recolçament, les vostres paraules, la vostra música, els vostres missatges… per ser i estar… però, sobre tot, per fer punta d’una llapicera, d’una estrofa o d’una vella foto i recordar-me que soc i estic.

No fa molt em van contar un conte… “una nina que volia ser geògrafa per ataüllar horitzons rere horitzons fins arribar al final”…  i hui, 36 anys, he comprés que horitzó pot ser metàfora d’esperança i esperança de començament.

Gràcies!

gener 1st, 2013

feliç any…

Posted in Un poquet de mi by Àngels Etiquetes: ,

“Paint a heart repeating, beating ‘don’t give up, don’t give up, don’t give up’ ” … i que així siga per aquest any que hui comencem.

Feliç 2013.

The Weepies – Not Your Year

desembre 22nd, 2012

Bon Nadal !

Posted in Un poquet de mi by Àngels Etiquetes: ,

Com que enguany no em vull deixar ningú (i no tots estem al whatsap) vull utilitzar el correu electrònic i els blocs per tractar d’arribar a tots els amics i amigues que se que esteu ahi i que, d’una manera o d’altra, m’heu recolçat en aquest any 2012.

Gràcies a tots i vos desitge que, al contrari que “el patge mes vell del Rei Gaspar” de la nadala de Manel, no restem mirant el cel anhelant l’estel que seguíem, sinó descobrim l’estel per seguir que, en el fons, tots portem dins.

Bon Nadal !!

“25 de Gener”. Manel

octubre 30th, 2012

Mujeres de Negro (3)

“<<Siempre es mejor irse que quedarse, hija mía>>, me dijo Remedios en uno de sus últimos discursos. <<El que se va deja atrás la piel antigua y desde que sale por la puerta ya empieza a vestirse con otra. Pero el que se queda no encuentra más que huellas en el polvo, olores en las telas, ah, y hasta el eco de la voz prendido en los rincones de las habitaciones…>> …”

(Mujeres de Negro. Josefina R. Aldecoa. Ed. Anagrama)

octubre 29th, 2012

Mujeres de Negro (2)

“… Soñaba con la abuela. Los sueños se desarrollaban siempre en el mismo escenario: la casa del pueblo… <<Si un día volvemos, ¿adónde iremos?>>, le preguntaba. Y ella me decía: <<El mundo es patria… no te aferres a las patrias pequeñas.>> Pero yo lo necesitaba. Trasplantada bruscamente a otra tierra necesitaba esa primera sustancia, ese alimento primero para completar el ciclo de mi crecimiento…”

(Mujeres de Negro. Josefina R. Aldecoa. Ed. Anagrama)

Aneu a la barra d'eines