Meravelles d’Aitana: el Pi d’Agnon

Spread the love
Recentment férem una exploració al mas d’Agnon, un espai molt especial del vessant sud d’Aitana on conflueixen, junt a les restes de la pròpia casa, els termes de Sella, Alcoleja i Confrides.

Mas d’Agnon, confluència dels termes de Sella, Confrides i Alcoleja 

Foren moltes les coses que trobàrem i intenses les sensacions viscudes allà dalt: albirant les vistes colpidores d’un Seguró sembrat de blat, la cara desconeguda de la Venta i l’antic camí reial o la magnificència del mas de la Torreta, amb el seu pou de neu amagat dins del pinar.

De tot això parlarem, potser, en un altra ocasió. Hui volem fer referència a la troballa d’un dels monuments vius més importants del migjorn d’Aitana: el Pi d’Agnon.

El flamejant i senyorial Pi d’Agnon
Amagatall de vida, les seues branques s’enlairen vora 30 metres
Un sorprenent creixement en espiral el fa, si cap, més encisador

Hui, recollit per un frondós i jove pinar de pi blanc, ha sobreviscut molts incendis i ha contemplat el canvi del paisatge de la Serra d’Aitana en pocs segles.
El Pí d’Agnon, és un pi pinyer (Pinus pinea) monumental i vell. Tan vell és que està morint com moren els grans arbres: a poc a poc. I de la seua edat ens deixa constància una fotografia de Leopoldo Soler y Pérez, el seu propietari, que pot datar-se de finals del segle XIX. Allí estava el gran pi, assenyalat com una fita d’Aitana, en el número pertanyent al 24 de setembre de 1927 de la revista La Esfera (Madrid). La seua grandària ja era com l’actual; però l’arbre, solitari, es mostrava amb tota la seua lluor. Quina pot ser, doncs, la seua edat?

La Esfera nº 716 (1927). Per altres fonts, sabem que la fotografía és anterior a 1900. Fotografia dels germans Soler y Pérez. Aleshores era un pi solitari, ja la presència d’arbres en  la serra era molt puntual.
Localitzar aquell arbre fotografiat fa més de 120 anys enrere era una tasca molt difícil. Però ho vam aconseguir!!! Trobar-lo encara viu, fou un regal que va omplir l’ànima dels excursionistes.

Testimoni del passat, monument a la vida
Abans parlàvem d’exploració. I açò no pretén ser gens pretenciós, sinó que volem utilitzar la paraula explorar en la seua concepció més pura: examinar minuciosament per trobar-hi el que hom desconeix. I això vam fer, omplir buits en el nostre mapa personal per descobrir noves meravelles d’Aitana.
P. Giménez