Diferències en els càstigs i penes als autors de l’assassinat dels barons d’Agres i Sella

Spread the love

Vicent Olcina ens aporta noves i clarificadores dades al voltant del terrible assassinat dels barons de Sella i Agres, ocorregut l’any 1619

En el llibre de Seijo (2004: 090 i 100) no es revela si la justícia va recaure sobre els autors intel•lectuals i materials dels fets esdevinguts en 1619, ho sabem gràcies a dos dietaris:

L’autor intel•lectual Joan de Vich, batle d’Alacant, hi va ser sentenciat a mort el 20 de setembre de 1622 per l’assassinat de Jaume de Calatayud. L’arquebisbe Isidor Aliaga intentà revocar aquell procés argumentant que Joan de Vich era coronat. L’estira-i-arronsa durà set mesos, finalment, el batle Vich fou decapitat el dimecres 5 d’abril de 1623.

(Porcar: 220, rf. 2196) Sentència a don Joan  Vic / Dimarts a 20 de dit [mes de setembe], al matí, publicaren sentencia de mort a don juan Vic, batle de Alacant, per haver fer matar al senyor de Agres en dita terra i havia anys que estaba en la torre molt apretat, i dimecres li gigueren la misa.

(Porcar: 221, rf. 2197) Cadafals en la plaça de la Seu / Dijous a 22 de dit [mes] aparegué en la plaça de la Seu un cadafals ab un piló o banquet clavat i un dosser a la part de la capella dels Desamparats. I a les deu hores posaren sobre dit cadafals un montó de baietes negres i los de la guarda aguardaven ab sos cavalls, adatgues i llances en la plaça del Serrans, i juntament los capellans de l’Hospital ab la creu per a traure a don Joan Vic, batle de Alacant. Acontengué que estant  tot apercebit, lo il•lustríssim i reverendísim senyor fra Isidoro Aliaga, arquebisbe de València, estaba ab grandíssima aflició de lo que havia de ser, perquè dien que dit cavaller tenia corona i juntament ofici, [i] estaba ab gran perplexidad què faria. Llavors, serien prop les onze de migiorn, vingué un correu ab tota diligència de oriola ab lletres subsidàries demanant auxili i ajuda a dit Joan Vic perquè tenia corona i ofici. I no és de creure lo gramdíssim content que dit il•lustrissim i reverendíssim senyor prelat tingué gran arribà dit correu ab dites noves, que de content li saltaren le llàgrimes dels ulls. I encontinent, en un momento, envià ses lletres de contenció ab sos ministres al senyor virrei i posà la contenció jurídica, de manera que se allargà la dita execució de sentencia, anticipà la execució de altra per què penjàma un home a les nou hores del matí que havia furtat lo forment de les Sitges, que dimarts li havien dat sentencia de mort. I dissabte a 5 de noembre 1622 lo llevaren per a la festa de la Puríssima Concepció i ans de Nadal lo senyor rei  lo perdonà al dit don Juan Vic.

(Vich: 009 ) Abril 1619 Jueves a 4 llego nueva a esta Ciudad de que habían muerto en Alicante a D.º Jayme Calatayud Señor de Agres, mataronle en su misma casa y en su cama dándole dos puñaladas, y dixose le havia muerto un criado suyo o esclavo moro Granadino (1); Otros quisieron afirmar le avia muerto Doña Leonor Pallas su propia mujer, por disenciones que entresi tenían; y también culparon a Dº Diego Pallas del Abito de Calatrava Hermano de dicha Doña Leonor y asi les pusieron 50 hombres de guardia. Y el mismo Jueves partió de esta Civdad para Alicante Dº Ramon Pallas Hermano de dicha Doña Leonor, del Abito de Montesa.

(1) Cuyo nombre era fulano de Molina.

(Porcar: 229, rf. 2263) Descapçat don Joan Vic / Dimecres a 5 de abril 1623, entre una i dos hores de migiorn, descapçaren a don Joan Vic, batle que era de Alacant, i dien per la mort del senyor de Agres, en mig de la plaça de la Seu damunt de un cadafals. I encontinent féu senyal la Seu i el posaren un ataüt, i el portaren a soterrar a la Mercè en lo vas i sepultura de misser Mora son cuyat.

imatge 1

Fóra qui fóra el cervell d’aquest crim, sembla provat que el braç executor en fou un morisc de la vall del Ricote, de cognom Molina, detingut a Múrcia i penjat a València el 12 de juliol de 1632. En l’interrogatori Molina afirmà que Jaume de Calataiud l’havia maltractat de paraula i obra i que, des de llavors, s’havia proposat revenjar-se’n: és a dir, que el matà sense rebre ordres de ningú. Després de l’ajusticiament, Molina fou esquarterat i se’n col•locaren els quarters i el cap als cantons de la casa del senyor d’Agres.

(Vich: 235) Octubre 1632, Lunes a 12 ahorco la Audiencia a N. Molina morisco, de la Vall de Ricote; el que mató el año 21 a Don Jayme Calatayud, Señor de Agres, en su cama en Alicante; decía el pregon: por esta muerte hecha de orden de cierta persona: la cabeza y mano que se pongan en las casas del dicho Señor de Agres. Procurose confesase el autor y complices, en los tormentos, y no lo hizo, aunque no negó la muerte: y dixo: que por el mal tratamiento que le hazia, le mató. Prendieron le en Murcia.

imatge 2

Només cal esperar que els nous habitants de Sella a l’any 1619, no haguessen de veure l’espectacle, penjant trossos del pobre Molina a la torre o palau de Sella, ja que el baró tenia casa a València, Alacant, Agres, Sella, i sempre en els documents ve referit només com a senyor d’Agres.

En quant a la baronessa Leonor, assassinada a la cel•la l’abril de l’any 1619 per un home que es féu passar per frare i que potser fóra el seu germà Ramon. D’aquest crim foren acusats Diego i Ramon Pallàs, germans de la víctima. Jutjats pel Consell d’Ordre  -perquè Diego era cavaller d’hàbit de Calatrava, i Ramon, de Montesa- tots dos foren condemnats a pagar-ne les costes i a un any de reclusió per falta de proves en la sentencia publicada el 14 d’octubre de 1619.

(Vich: 009) 1619 Martes a 9 [abril] llego carta del Governador de Alicante en que dava cuenta de cómo habían muerto a Doña Leonor Pallas mujer del Sr. de Agres difunto, dixose con certeza de que la havia muerto Dº Ramon Pallas su Hermano, que el Domingo en la noche 7 de Abril entro vestido de clérigo en el cuarto donde dicha señora estaba presa, y de allí a poco salió diciendo no la despertasen, porque  p 10 Quedaba reposando, y quando entraron las quardas la hallaron ahogada. Tambien culparona Dº Diego: y los prendieron a entrambos no obstante las diligencias que hizieron para escaparse.

Dicho dia [jueves 18] el Dr. Tarrega oydor del consejo civil truxo presos con muy fuertes prisiones de la Ciudad de Alicante a esta de Valencia, a Dº Diego y Dº Ramon Pallas homicidas de su Hermana, y estan en la Torre de Serranos.

Vease sobre estas muertes lo sucedido en 28 de Marzo del año 1626, en 29 de Diciembre de 1626 y el 30 de Noviembre de 1632, y como se verifica; quien con cuchillo mata con cuchillo muere.

(Vich: 014) Sabado a I [junio] sacaron de la Torre de Serranos a Dº Ramon, y a Dº Diego Pallas homicidas de su Hermana y dieron por cárcel a Dº Diego la casa de Calatrava cuyo Abito tiene; y a Dº Ramon la Torre del Temple de cuya religión es.

(Vich: 017) Dicho dia [Martes 18, junio] vino Dº Pedro Ferrer a esta Ciudad y traxo remitida asi la cavsa de Dº Diego Pallas del Abito de Calatarava, que hasta entones estaba a Dº Juan Castelvi Teniente de Governador.

(Vich: 019) Viernes a 12 [julio] vino comisión del consejo de ordenes a Dº Pedro Ferrer para que llevasse a Madrid presa la persona de Dº Diego Pallas Cavallero de Calatarava, por la muerte de su Hermana.

(Vich: 026) Dicho Jueves a 26 [septiembre] votaron la sentencia de Dº Ramon Pallas homcida de su Hermana.

(Vich: 028) Lunes a 14 [octubre] vino de Madrid la sentencia de Dº Ramon Pallas, de Guzman, homisida de su Hermana Cavallero de Montesa.

Jueves a 17 [octubre] se publico la sentencia de Don Ramon Pallás que era condenado en costas, y un año de reclusión, a beneplacito del Lugar teniente Don Zesar Tallada como sea dentro de Valencia.

Vicent Olcina

(1) Seijo Alonso, Francisco G. El asesinato de los barones de Agres y Sella de la familia Calatayud en la amurallada ciudad de Alicante, Alicante : Diputación, 2004. Alicante: Antar.
(2) Coses evengudes enla ciutat i regne de València. (Dietari, 1589-1628) Pere Joan Porcar. Institució Alfons el Magnànim. Diputació Provincial de València. 1983. Selecció, trancipció i pròleg de Ferran Garcia Garcia.
(3) Dietario valenciano 1619-1632, Álvaro i Diego de Vich, Acción Bibliográfica Valencia, 1921.