El desarmament dels moriscos de Sella en 1563

L’Arxiu de Sella avança part del text que apareixerà, en versió ampliada, al Llibre de Festes de Sella 2014. Es tracta d’una informació inèdita i molt important, descoberta per Vicent Olcina en la seua impagable tasca investigadora sobre el nostre passat.

El document que conté allò relatiu al desarmament de Sella, es conserva a l’Arxiu del Regne de València (3) en bastant mal estat, per la qual cosa no ès posible la seua perfecta lectura.

Encara que sens dubte la població era morisca, la llista del desarmament no ha de ser presa, però, com un cens detallat; ni tan sols pel que fa al total de llars existents. Sense anar més lluny, els testimonis Francesc Giner i Joan Giner mostren l’existència d’un contingent cristià vell, segurament molt escàs, que vivia a Sella; a més dels càrrecs per a l’exercici de l’administració senyorial, batlle, agutzil, guarda. Però l’aclaparadora majoria dels veïns esmentats eren sens dubte moriscos, i un de Benifato, Ausiàs Manero.

Document esclaridor d’un espai urbà de la Sella medieval com és la Plaça, on foren congregats els moriscos enfront  de la Torre (la qual cosa indica que al 1563 la Torre ja estava construïda) i la casa del senyor (no sabem si amb l’actual estructura o amb una anterior). Recordem que l’església fou construïda al 1574 per ordre del patriarca Sant Joan de Ribera (4). En dit espai, se’ls va llegir el manament d’Alonso d’Aragó on se’ls informava de la confiscació de les armes que en breu procedirien a efectuar, i les quals guardaren en la torre.

1563, febrer, 8. Plaça de Sella.

Publicació feta per Gaspar Barber, notari, del manament realitzat per Alfons d’Aragó, lloctinent i capità general del regne de València, al lloc de Sella, a instància de Joan Linares, comissari reial, i en presència de Berlandino Ortís, procurador de Gaspar Calatayú, per a què els moriscos de Sella lliuren les armes al seu senyor.

ARV, Reial Cancelleria, 563, II, f. 493 r.

Die VIII mensis febroarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentessimo sexagesimo tertio, en presència del magnífich en Joan Linares, comissari, el honorable en Berlandino Ortís, procurador del noble don Gaspar Calatayú, senyor del lloch de Cella, y en presència de la major part dels moros novament convertits de dit lloch, en la plasa de dit lloch, de front la torre e casa del dit senyor, fonch lesta e [ratiffi]cada de la primera línea fins la darrera la dessús dita crida per mi, Gaspar Barber, per auctoritat real notari públich per tot lo present regne de València. Foren presents per testimonis los honorables Francesc Giner e Joan Giner, lauradors vehins de dit lloch. Per a què fe li sia atribuhida e donada, yo, dit notari, posà nova constitució e posà art de notari. Sig-[signe notarial]-ne.

[3] Arxiu del Regne de València, Reial Cancelleria, 563, II, f. 491 r – 497 v.
[4] Ciscar Pallarés, Eugenio. “Notas sobre la predicación e instrucción religiosa de los moriscos en Valencia a principios del siglo XVII”, en Estudis, nº 15, 1991, P 213.
[5] Seijo Alonso, Francisco G. El asesinato de los barones de Agres y Sella de la familia Calatayud en la amurallada ciudad de Alicante, Alicante: Diputación, 2004.Alicante: Antar.p 35.

Vicent Olcina