El llegat de Nati

On 26 abril, 2017 by arxiver

Ha faltat Natividad Martínez Llorens, als 101 anys, consumida pels anys però amb l’estima i el reconeixement del seu poble. Era la persona més vella de Sella i recentment fou nomenada filla predilecta. La primera que rebia una distinció d’estes característiques a l’Ajuntament.

En diverses ocasions hem escrit sobre esta dona -menuda i de fort caràcter- i de les seues obres, que tant van significar per a molts de nosaltres. Personalment he d’admetre que, després de viure rodejat a casa de llibres d’Història i d’haver de llegir tantes coses per la meua faena, resulta que “Sella, historia y costumbres” ha estat un dels llibres més influents de la meua vida.

Nati, que fou la meua catequista, me’l va regalar –amb una carinyosa dedicatoria- quan només tenia 8 anys. Segurament va ser el meu primer llibre “adult” i el vaig llegir sense entendre quasi res, però alhora captivat per la història del tresor del Diví i per aquelles imatges de papers vells que omplien l’obra. Des d’aleshores este llibret de portada verd-oliva sempre m’ha acompanyat. L’hem fet servir al Periòdic Aitana quan teníem tretze anys, a la revista el Cabiló quan teníem una vintena i ara, a la trentena, el consultem habitualment a l’Arxiu. L’hem comentat mil vegades amb els amics, seguint les passes de personatges i històries o recitant algun dels refranys arreplegats a la part de “Costumbres”. Quantes persones, quantes coses que podrien haver caigut en l’oblit, en la foscor del temps passat, i que Nati va saber salvar recollint-les en un llibre!

Sense ella, pense que a Sella haguera regnat una desmemòria molt perjudicial per a tots. Que poc sabríem sobre Toni Giner i les Elvires, sobre el Panteó del cementeri, sobre les guerres Carlistes, de Cuba o del Marroc, sobre el Pare Tomàs, sobre el últim notari de Sella, la Societat El Trabajo o La Espiga, el rector Barrachina i la mare de Déu del Roser, el Taller, les històries que es contaven de casa en casa sobre descobriments de tresors en l’ermita, de troballes de restes humanes en tal carrer, de cases que es feren amb les pedres que sobraren de la construcció de l’església… Nati li va traure tot el suc als llibres parroquials i va saber transcriure tota la saviesa, acudits i llegendes que havia sentit a casa, en tertúlies i cafés, o a Tagarina, tocant la llar.

“Sella, historia y costumbres” té la qualitat, també, d’haver aconseguit entrar en totes les cases del poble. Poca gent no el tindrà a l’estanteria, la qual cosa també va ser mèrit de la seua autora, que va pagar l’edició de la seua butxaca i el va regalar sense miraments. Això ha fet que siga un llibre molt reconegut i llegit -o fullejat, tant se val!- per grans i majors. I que a tots ens haja fet estimar, una miqueta més, al nostre poble.

Molts anys després, en 2005, va publicar De l’Antigor a Sella, un recull de cançonetes, refranys i acudits que vaig viure molt de prop perquè el va editar el meu amic Juan Luis Cantó. Nati tenia quasi 90 anys i el llibre era el colofó a una llarga trajectòria vital. Com totes les persones, va tindre una vida de clarobscurs. Va ser una destacada activista de la Falange -ella mai ho va negar- i una persona amb un geni fort i exigent. Però també va ser una persona equànime, generosa i respectada, avançada en molts aspectes al seu temps.

Una de les coses que més va estimar en la seua vida –ens ho va confirmar el passat desembre- va ser Sella: les seues gents, les seues muntanyes i valls ancestrals. Tot allò del que va escriure.

Ara que ens hem d’acostumar que ja no viu entre nosaltres –veritablement semblava immortal- queden per a sempre els seus llibres; i, també, quedem nosaltres: eixos xiquets a qui ens va despertar la curiositat pel nostre passat. Eixe ha estat, personalment, el gran llegat de Nati.

Fins sempre!

Pablo Giménez Font

Nati va faltar el dia del llibre. Casualment, en l’ajuntament havíem dedicat eixe dia a celebrar el 30 aniversari de l’aparició del seu primer llibre. Un bonic acomiadament per a aquesta filla predilecta de Sella.


www.pdf24.org    Enviar el article en PDF   
Aneu a la barra d'eines