L’hospital de Sella

Spread the love

Els hospitals de beneficència, també coneguts com a hospital dels pobres, eren establiments públics on s’acollia a persones necessitades. Persones que podien anar des de xiquets orfes o vells invàlids fins a families senceres, tan pobres que ni tan sols tenien possibilitat de llogar una casa.

L’hospital més antic que tenim documentat a Sella es trobava al carrer Trinquet (una part de la coneguda com a Casa de la Carinya), però el més conegut, actiu almenys fins a la dècada de 1950, fou el localitzat a la Plaça Major, on actualment es troba l’Ajuntament.

ca84
Edifici de l’Hospital (a la dreta) a mitjans dels anys 80, amb el cartell de la cooperativa que posteriorment va ocupar la casa.

L’edifici fou donat, a mitjans del segle XIX, per Santiago Llorca, ric hisendat i jutge de pau de Sella, que va manar fer construir el panteó central del cementeri actual. Es conta que Llorca, enemic de la família dels Canonges (propietaris de l’edifici que hui acull el Bar Paco), va convertir aquesta casa en Hospital per tal que els seus contrincants tingueren cada dia la misèria davant de la porta.

Siga com siga, molts dels nostres majors encara recorden a alguns dels últims inquilins de l’Hospital, en la dura postguerra: el Pintoret, Santiaga i Rafel El Manco (mutilat en la Guerra Civil)  amb les seues xiquetes, Elies el fuster, Carmen Navarro …

Autoritats, majorals i acollits de l'Hospital en les Festes de 1949. L'alcalde era Pere Seva i la cuinera la tia Bàrbara Centella.
Autoritats, majorals i acollits de l’Hospital en les Festes de 1949. L’alcalde era Pere Seva i la cuinera la tia Bàrbara Centella.

També es recorda molt la convidada de Paella que es feia en Festes de l’Aurora. Era un acte més de la Festa organitzar una mena de dinar solidari per als pobres de Sella. La cuinera més recordada era la tia Bàrbara Centella. Era llogada per a l’ocasió i la seua paella resultava tot un esdeveniment, sent inaugurada per l’alcalde.

programes
Programes de festes de 1942 (dalt), amb iniciativa de la Secció Femenina, i de 1947 (baix), amb un programa “més relaxat” en les formes i l’estil.

 

Teresa Sebastià, en el Llibret de Festes de 1994 (1) ens ho contava així:

Ja junts, l’alcalde i Bàrbara, procedia la il·lustre cuinera a tastar-la amb cullera de plata, i oferia a l’alcalde tan bon mos. Es formava el silenci i Bàrbara agafava els daurats grans d’arròs i amb veu ferma i segura oferia a l’alcalde amb aquestes paraules: “prove vosté, senyor alcalde”. L’alcalde testava l’arròs amb parsimònia i se l’engolia amb avidesa de tan bò com estava, ja que a eixa hora de les tres, després d’un matí de ball, vermuts, absenta i paloma, la millor cosa per al paladar és un plat de paella.

Ja en disposició de parlar, l’alcalde exclamava “Bona, bona està” i la gent aplaudia; la xeremita tocava, i Bàrbara somreia satisfeta i orgullosa de la seua bona cuina

2 d'octubre de 1949, l'alcalde Pere Seva tastant la paella davant l'atenta mirada de Bàrbara Centella...
Dos d’octubre de 1949: l’alcalde, Pere Seva, tasta la paella davant l’atenta mirada de Bàrbara Centella…

Anys després l’Hospital va tancar i la casa va acollir el magatzem i oficines de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Als anys 80, tancada la cooperativa, l’edifici amenaçava ruïna i va ser demolit, instalant al solar un parc infantil que va fer les delicies de molts xiquest durant anys. Alli quedaven finestres i restes de parets del que va ser la llar de moltes famílies pobres.

A mitjans de 1995 es va construir l’actual Ajuntament… i res no queda ja de l’Hospital de Sella més que els records i documents que anem recollint per a l’Arxiu. Ens ajudes?

Encara que amb mala qualitat, a la imatge s'aprecia una part del parc que es va fer al solar de l'Hospital (estem buscant imatges d'aquest parc)
Encara que amb mala qualitat, a la imatge s’aprecia una part del parc que es va fer al solar de l’Hospital (estem buscant imatges d’aquest parc)

 

Pablo Giménez Font

(1) Sebastià, T. (1994): “En el record. Na Bàrbara Centella” en Sella en Festes, 1994, s.p.

(2) Sobre Santiago Llorca podeu consultar vàries entrades en el blog de l’Arxiu de Sella