La Serradora

Spread the love

Durant segles, la fusta que produïen les nostres muntanyes era un objecte molt apreciat. Es treia “madera” de Tagarina, Porxí o de l’Arc de forma manual, arrossegant troncs amb matxos pels “arrastraors de madera” que descendien abruptament pels vessants. Els troncs es venien als tractants de madera i la llenya per als forns de pa i per als forns ceràmics del Teular, els algepsars d’Orxeta o la fàbrica de la Robella.

Camió que transportava troncs de fusta creuat en la carretera, poc abans d’entrar al poble (Familia Cantó Berenguer – Arxiu de Sella)

Però part d’aquesta fusta s’utilitzava per a fer altres utensilis, com ara caixes per a transportar tomaques, llimes o cebes.

Interior de La Serradora a principis de 1960 (Familia Garcia Cantó – Arxiu de Sella)

Això es fabricava a La Serraora, una xicoteta fàbrica que va funcionar, al costat de la carretera, als voltants de la dècada de 1950.

A l’esquerra, la carretera i el carrer València, abans de constuir-se el mur i la Serradora a principis dels anys 1940 (Arxiu Municipal d’Alacant, Col·lecció fotogràfica de Francisco Sánchez). A la dreta, l’edifici de la Serradora en 1966 (fletxa roja)

Molta gent hi va treballar a la Serreria: Celestino, Toni Elies, Nofre, Benigno… i altres joves -quasi xiquets- que començaren la seua vida laboral allí, com Pepet Garcia o Vicent Llorca…

Any 1958 (Familia Garcia Cantó – Arxiu de Sella)
Maig de 1955 (Familia Soler – Arxiu de Sella)

Amb estes imatges volem recordar una d’aquestes indústries menudes que proliferaren a Sella durant la primera meitat del segle XX i que diversificaren l’activitat econòmica del poble. Malauradament, totes aquestes activitats anaren perdent-se davant el formidable creixement de ciutats com Alacant, Alcoi o Benidorm, que oferiren millors oportunitats laborals per als nostres joves. De tot això fa més de mig segle…

Juny de 1960 (Familia Garcia – Arxiu de Sella)

Pablo Giménez Font