Ho considerem ja habitual i per això no ens adonem que, en veritat, és un fet extraordinari: podem volar amb els avions!
En el programa de hui, explicarem de manera simplificada quina és la física que hi ha darrere de la sustentació en l’aire dels avions o dels pardals. Veurem que, a banda d’aquest fenomen, l’efecte que ho explica també permet aclarir per què un baló pot agafar “efecte” i es pot marcar l’anomenat gol olímpic. Del que parlarem és de l’efecte Venturi.
Un altre efecte moooolt quotidià de l’efecte Venturi és el “tiro” de les “aiximeneres”. La depresió causada per l’efecte Venturi d’una corrent tangencial a l’aiximenera, ajudat per la diferència de densitat de l’aire de l’interior escalfat pel foc, i un diametre que va disminuint… tot ajuda a guanyar velocitat al fum i que siga expulsat… Pere, ajudam a explicar-ho…!!!
Pero si ho has explicat prou bé!
No cal que jo diga res, pero ho intente posar un poc més clar. Com bé dius, hi ha tres coses que influeixen en el “tiro” de les ximeneres.
1. La temperatura del fum és més alta en la part de baix que en la part de dalt. Això fa que la seua densitat siga menor en la part inferior i, com si fora una gota d’oli que sura en l’aigua, el fum calent va per amunt.
2. La secció cada vegada menor de la ximenera fa que la velocitat del fum vaja augmentant poc a poc, segons puja.
3. Una corrent d’aire en l’exterior causa una depressió a la boca de la ximenera, amb el qual ajuda a que el fum isca d’allí.
Aquest últim punt és efecte Venturi 100%. I és el mateix que passa quan vas dins d’un cotxe o com el que de vegades hem vist en pel·lícules amb avions o naus espacials…
Em referisc a que un paper (o qualsevol objecte ) tira a eixir-se per la finestreta del cotxe perque l’aire que circula en l’exterior fa que abaixe la pressió i, per tant, els objectes siguen com “succionats” cap a fora.
Interessant programa,Pere
És impressionant la quantitat d’aplicacions que té la física en la vida diaria, com a mostra l’efecte Venturi.
La física es relaciona amb altres ciències , com les matemàtiques, la química, biología, etc… però també amb les ciències socials. Conceptes físics com per exemple l’entropia o la resilència són aplicables en àrees de la psicologia o el treball social. L’entropia serveix per a entendre el funcionament dels sistemes socials o familiars i, la resilència es considerada actualment com una forma de psicologia positiva.
I si interessant és el que ens contes, igual o més és la música que sona en el programa . Per cert, quin grup musical és?
La física és pura vida quotidiana! 🙂
No ens adonem pero està ahi, en moltíssimes coses que ens envolten. L’efecte Venturi és un exemple. Raül ja ha explicat una altra aplicació, que és la mateixa que la que li he contestat sobre les coses que tiren a eixir-se de dins dels cotxes o avions en moviment.
Coneixia eixa relació dels termes de física o química amb altres àrees de les ciències socials, especialment perque ho havia llegit en un altre bloc… 😉
La música… jeje. La veritat és que li done prou importància i m’alegre que també t’agrade. Bé, la sintonia és d’un artista belga, d’un disc del 1973 (crec). Es diu Marc Moulin.
La que acompanya la resta del programa és d’un trio de piano que es diu Esbjorn Svenson Trio, o E.S.T. És una formació clàssica de trio de piano jazz pero estos són prou peculiars. A mi m’encanten, pero malauradament el pianista va morir en un accident de trànsit fa uns anys… De tota manera, el que tenen és fantàstic!
Ah! En el primer programa vaig posar a Saint Germain i en l’anterior, el del botijó, sonava una del trio de piano (electro) jazz de Hiromi Uehara.
Quant a l'autor