Un dels indrets amb valor històric més elevat, però també encara molt desconegut, són les voltes que hi ha en la part inferior de la casa de l’Acadèmia, a les que es pot accedir des del carrer Quatre Cantons. Estes voltes d’aresta o “bóvedas de arista” encara esperen un estudi arquitectònic i es troben tabicades als baixos de la Comissió i del bar Ca Xaro i en algunes cases veïnes. Això significa que, originalment, generaven un espai més ample que l’actual i, sobretot, diàfan. Estos espais amples i diàfans tenien distints objectius, però bàsicament tot fa pensar que, en aquests cas, tenia relació amb l’emmagatzematge.
No sabem encara que hi havia en l’espai que ocupa ara la gran casa de l’Acadèmia, construïda en la Plaça Major per Toni Giner a mitjan segle XIX, i baix la qual es trobava esta gran sala. Però ara sí que sabem, amb prou certesa, que al carrer d’avall, dit dels Quatre Cantons, hi havia una almàssera tot just al costat d’este espai.
El document més antic, conegut fins ara, és una troballa d’Albert Rubio a un protocol notarial de 1799. Allí apareix citat un carrer de “La Almasera” on Eusebio Ruvio tenia una part de casa que compartia amb els seus germans. Un dels fitants era Cristobal Herrero (important mestre d’obres, qui va construir el forn de l’Era pocs anys després. Tenia relació amb l’almàssera?). En eixa casa, posteriorment, van continuar els “Ruvio”, destacant el metge Crisóstomo Ruvio a finals del segle XIX, qui va donar un nom popular al carrer, conegut com a “carrer Dotor”. La qüestió és que la presència de la família Ruvio ens permet localitzar amb molta solidesa l’almàssera, que coincidiria amb les voltes descrites.
La següent referència és de 1881, quan apareix una “prensa de aceite” propietat dels hereus d’Antonio Giner, propietari de la casa superior. L’almàssera apareix citada fins a 1901, per tant, va estar activa fins a finals del segle XIX, tancant-se a principis del segle XX per raons desconegudes.
En conseqüència, la presència de l’almàssera està documentada (de moment) entre 1799 i 1901 i tot sembla indicar que es trobava al carrer Quatre Cantons, en el sector posteriorment anomenat “carrer Lepanto” o carrer Puríssima, segons la dita popular. Ràpidament, podem relacionar esta presència amb la de les voltes i arcs que permetrien un lloc de magatzem, sense molestos pilars, i plantejar la hipòtesi que l’espai estiguera relacionat amb l’almàssera des d’un moment indeterminat del nostre passat fins a una època relativament recent.
Esperem que nous documents i, sobretot, l’arqueologia, ens puga oferir més llum sobre este misteri de la nostra història, un dels patrimonis ocults més importants que tenim al nucli urbà de Sella.
Pablo Giménez Font
Quant a l'autor