Activity

Descobrim l’estació d’aforament que va permetre mesurar el cabal del Riu de Sella a principis del segle XX. Les seues runes descansen al fons de l’actual pantà de l’Amadorio
Des de la segona meitat del segle XIX, es va iniciar a Espanya una decidida politica reformista que pretenia transformar l’estructura productiva del pais, mitjançant la construcció d’obres públiques i l’aprofitament eficient i intensiu de l’aigua.
Tot i això, per a assolir este objectiu calia, primerament, conéixer la quantitat d’aigua que circulava pels rius espanyols i el seu repartiment estacional. D’aquesta forma, en 1903 es va crear el servei d’aforaments en Espanya, que va consistir en una xarxa pública d’observació que emprava unes estacions dotades d’un limnómetre per a mesurar el cabal diari (m3/seg) i l’altura o nivell de l’aigua, determinant així el règim dels rius.

Progressivament la xarxa es va densificar i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va instalar, entre 1911 i 1913, dos estacions d’aforament  per als rius Sella i Amadorio, que funcionaren durant uns 25 anys.
Les estacions es trovaben en la confluència dels dos rius a Orxeta, a la cua de l’actual pantà de l’Amadorio i baix dels dos ponts que els creuen. La sequera que estem patint ha fet baixar el nivell de les aigues del pantà, permetent-nos visitar les restes d’estes estacions, que foren abandonades al voltant de 1945, quan començaren les obres del pantà.

L’estació del riu de Sella, que entre 1911 i 1914 es va anomenar oficialment “E.A. Peñas del Molino” (per la proximitat del moli d’Orxeta) va ser destruida per la construcció del pont, als anys 1950-60, però ens ha deixat un registre  històric del comportament del nostre riu de gran valua.

Cal destacar, per a finalitzar, que en aquells anys l’aigua del riu s’aprofitava fins l’última gota, per a regar les hortetes que s’establien des de Tudons o el Comptador, a la capçalera, fins les grans hortes de Sella i Orxeta. Els cinc molins que funcionaven en aquella època també alteraven el règim natural del riu i, finalment, cal tindre en compte que en eixa època ja funcionava el bombejament de la Font de l’Arc, a la que se li treien 30 l/seg que s’avocaben al riu fins 1968, any en el que es paralitzaren els bombejos (per a fer-nos una idea, la Font Major sol traure un 16 l/seg.).
Hui, que quasi no es rega, deuria de circular més aigua que abans, però també és cert que el nostre consum és d’uns 150 litres per persona i dia, xifra molt allunyada de la primera meitat del segle XX…
 

Referències:

1) Mateu, J.F., Ruiz, J.M. y Portugués, I. (2012): Desarrollo del servicios de aforos en España. La red de estaciones de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Valencia, CHJ.

(2) Quereda, J. (1978): Comarca de La Marina (Alicante). Estudio de Geografía Regional, Alacant, Diputación Provincial de Alicante.
Pablo Giménez Font
A la salut de Marc Llinares, per la seua prometedora carrera com a historiador

Ja fa prou temps del viatge a Oporto i Lisboa però encara li devia una entrada a esta ciutat. En fi, comence amb una confessió: a Lisboa li tenia por. Sí, com ja vaig insinuar en una altra entrada relacionada, […]

En el programa del mes de juliol el que fem es donar-vos 5 consells per mantenir-nos connectats de manera segura este estiu.

Connectat: programa 11

 

!–more–

>         Enllaços.

Borrar la caché […]

Puges a l’autobús, seus i, com sempre, quasi que de manera inconscient però amb certa intenció, mires i repasses a tota la gent que hi viatja. Així és com descobreixes, asseguda un poc més allà, en front de tu, a […]

Hace un par de semanas, la amiga MDR tuvo la exposición para la defensa de su Tesis Doctoral. Después de su explicación y de las preguntas pertinentes del Tribunal, el presidente de la mesa hizo la pregunta […]

Al magazín de juliol informem sobre Sella, que es proclama campiona de la lliga de pilota a llargues, sobre les obres de la biblioteca per allotjar el pròxim curs escolar, obres als carrers València, Proyecto i Sant Jaume, parlem sobre la manca de vivendes habitables al nostre municipi, sobre el deute de mancomunitat de la bonaigua, que impedeix la seua dissolució, la forta sequera i el sopar de mitg any.

Entrevistem a Pablo Vidal, qui ens parla sobre l’actualitat de la pilota a Sella i al reportatge, vos contem on es banyaven els nostres avantpassats. Com sempre tenim les seccions de cultura, esports i acabem en l’agenda cultural i d’oci a Sella i la Marina Baixa.

El magazín de juliol 2014

[SWF]https://www.youtube.com/watch?v=Ux1fglC0aT0&feature=kp,330,200[/SWF]

Hacía días que tenía pendiente la nota mental de “pararse a pensar”. Sin embargo, como venía siendo costumbre últimamente, infinitos compromisos le impedían tener algo de tiempo para sí mismo y aquella tarea se posponía sin remedio. Días después, al fin, logró encontrar algo de tiempo para marcharse al lugar de pensar. Era algo tarde cuando lo decidió pero el día alargaba bastante y pensó que tendría tiempo suficiente. Poco pero suficiente.

Cogió el coche y condujo apresuradamente. En menos de media hora, tras una caminata acelerada, llegó al destino, sacó su libreta e intentó relajarse. Respiró hondo y observó aquel majestuoso paisaje de bancales, pinos y roca, igual de impresionante que siempre a pesar de que la luz era más tenue de la que esperaba: el sol había caído bastante y una niebla aparentemente densa se veía avanzar desde el mar.
Esbozó cuatro pensamientos inconexos y los plasmó en la libreta. Demasiadas cosas para aclarar, pensó. En ese instante, levantó la cabeza y descubrió que aquella niebla había avanzado velozmente y casi la tenía encima. A pesar de no haber llegado a ninguna conclusión personal, un destello de lucidez le hizo incorporarse y tomar el camino de vuelta. Pero no llegó a tiempo…

A mitad camino, la niebla ya le envolvía por completo y apenas podía divisar un par de metros delante de sí. Siguió caminando movido por una mezcla de intuición y de inercia, casi sin vislumbrar las piedras del camino, los matojos o las propias curvas. Aceleró el paso temiendo perderse por el camino y trató de concentrarse en lo poco que veía.
En un momento de duda, se detuvo y puso todos sus sentidos alerta. Parecía que estaba empezando a oscurecer de verdad y no era únicamente la niebla la que dificultaba la visión. Tan solo se percibía el olor a tierra mojada, humedecida por la niebla, y no se oía apenas nada. O sí. Descubrió un ruido sordo y cercano, el de su corazón que latía acelerado.
Se puso de nuevo en marcha y continuó por el camino cuando repentinamente topó con un árbol. Le extrañó especialmente porque no recordaba ningún árbol en mitad del camino. No hizo caso y siguió descendiendo, más rápido si cabe. Notó sus latidos más intensos y sintió que la niebla le asfixiaba lentamente. Intentó avanzar, debía de estar ya cerca del coche, pero las piernas empezaron a flaquearle y perdió el equilibrio. Cayó al suelo y se golpeó la cabeza con la tierra húmeda. Se desmayó.

Cuando despertó la niebla se había desvanecido y él estaba al lado de su coche, pero en un lugar diferente de donde lo había dejado aparcado. Intentó pensar dónde estaba o qué había pasado pero todavía le dolía la cabeza y le costaba hilvanar dos pensamientos seguidos. Recordó entonces la caída mientras huía de la niebla. Recordó su nerviosismo. Recordó un árbol en mitad del camino. Recordó haberse perdido. Y en es preciso instante, se dio cuenta de que la niebla le había descubierto un nuevo camino.
– · – · –
Nota: aquesta entrada està inspirada mentre escoltava la cançó del principi, i acabada d’escriure després de llegir la lletra. És de John Grant, un artista que em va causar impresions contrastades (molt bones o un poc roïnes) en el Primavera Sound.

En veritat no va ser la primera visita. Primer havia vingut, com no, pràcticament tota la família que viu en Alacant, i pocs dies després vingueren les amigues de la UA, fins i tot Sevillana, que aquells dies de final de Pasqua havia tornat per ací.
Però sí que va ser la primera visita d’alguns amics de sempre, dels del poble. Per eixa raó, encara que aquells dies estava prou afaenat, em va fer molta ilusió i els vaig dir que no havia problema.

Va ser el primer dia de Fogueres quan Sockorro em va enviar un missatge dient una cosa com: “Neneee, volem anar a ta casa el dia 28 a celebrar Sant Pere i a vore un castell. Cóm tens l’agenda?”. Com he dit, la veritat és que em venia un poc just perquè, entre el concert de Komfusió el dia anterior, els dies de Fogueres en els que el Club Tardeo vam eixir quasi tots els dies com si fòrem adolescents, el dinar de Sant Pere amb la família en Orxeta el mateix dia 28… en fi, que tenia moltes coses i poc de temps per a preparar com calia la visita. Però ho volia fer. Després de la gran C tinc una sensació de “distància” provocada per la vergonya que em fan moltes coses, i volia rebre als amics com cal.

Al final em vaig organitzar el dia mentalment i, sense còrrer massa, vaig tindre temps a tot: arreusar la casa un poc, eixir a comprar, dinar en Orxeta i preparar els aperitius del sopar. Perquè encara que havíem quedat que demanaríem unes pizzes, això no quedava de bon anfitrió. I xé!, que pense que tot va eixir molt bé, perquè també ens ho vam passar bé xarrant de tot un poc, amb cervessa o amb dos botelles de vi (un criança que vaig portar de Cabañeros i un jove que em van regalar), mirant pel balconet i comentant (i rient) el que feia la gent de festa que es creu amagada en el meu carrer, mirant el castell (el de capçalera no és d’aquell dia, ni molt menys), fent-nos un granissat en una terrasseta… En fi, tot.
Ah!, i jo crec que em vaig portar bé, perquè vaig estrenar l’aire acondicionat de casa justament eixe dia!

El programa de hui l’hem preparat en pocs dies i es nota la informalitat i un poc la improvisació, però no deixa de ser rigoròs. Esta vegada tenim col·laborant a l’amic Pablo Giménez, qui ens ajuda a explicar algunes notícies d’actualitat científica. I en el tema central, parlem de la Biodiversitat, de la seua distribució geogràfica, els origens i de la seua importància. La persona que ha vingut a parlar del tema la deixe com a sorpresa, però vos podreu imaginar qui és…
Ciència: 10. Biodiversitat
Més informació sobre les notícies (polsa llegir més):

Cor virtual per a l’estudi d’enfermetats cardíaques: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Primer-corazon-virtual-completo-para-el-estudio-de-enfermedades-cardiacas
Aerodinàmica de Brazuca, el baló del Mundial:http://francis.naukas.com/2014/06/08/francis-en-rosavientos-noticias-para-manana-3/ ; http://www.agenciasinc.es/Noticias/Brazuca-el-balon-del-Mundial-de-futbol-es-el-mas-estable-gracias-a-la-ciencia ; http://linkis.com/vozpopuli.com/next/skBtQ
Sistema per prevenir l’arribada de la sequera:http://www.agenciasinc.es/Noticias/Una-spin-off-de-Cartagena-desarrolla-un-sistema-para-prevenir-los-efectos-de-la-sequia ; http://earthobservatory.nasa.gov/
Revisió de la polarització en mode B del fons de microones: http://culturacientifica.com/2014/06/06/cuando-ver-para-creer-es-suficiente/ ; http://francis.naukas.com/2014/06/24/canibalismo-galactico-y-bicep2/
Descàrrega del Mediterrani en l’Atlàntic:http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-Mediterraneo-descargo-en-el-Atlantico-hace-tres-millones-de-anos
Proves de que la Lluna va sorgir per un impacte:http://www.agenciasinc.es/Noticias/Nuevas-pruebas-de-que-la-Luna-surgio-del-gran-choque-entre-Theia-y-la-Tierra ; http://vozpopuli.com/next/44356-nuevas-pruebas-de-que-la-luna-se-formo-por-un-gran-impacto

En el primer programeta de l’estiu convidem de nou a Miquel Simón i amb ell farem un repàs dels grups que actuen enguany al Feslloch, el festival que organitza Escola Valenciana i s’ha covertit ja en una de les […]

Cuando estuve por Lisboa tuve una conversación muy interesante con mi hermano Calamenor acerca de la monarquía. Todo empezó porque le conté que, en una cena que hicimos los compañeros de trabajo del Técnico, […]

 Carlistes en Sella
El últim programa de l’Arxiu de la Memòria, a Cabiló Ràdio, l’hem dedicat a rescatar de l’oblit aquest moviment polític sorgit al convuls segle XIX que, amb un marcat caràcter antiliberal, va provocar tres guerres civils a Espanya. L’última d’elles, desenvolupada entre 1872 i 1876, es va deixar sentir a les nostres terres, on els Carlistes o Carlins desenvoluparen una guerra de guerrilles que va sembrar la por i la inseguretat per tot arreu. Com en totes les guerres civils, a Sella hagué partidaris (es parla del Comité Carlista de Sella) i contraris (encapçalats per l’alcalde Toni Giner) d’un bàndo o l’altre ; però, certament, es va tractar de l’última ocasió en la qual el poble es va veure obligat a defensar-se amb les armes de l’atac d’una facció provinent de Relleu.

Malgrat tot, quasi no hem trobat documentació ni referencies a aquests fets, a excepció de la premsa històrica. I tampoc memòria oral. Tan sols els més majors recorden algun familiar carlin, com podrem sentir al programa amb el testimoni de Ramona Garcia. Hem contat també amb les veus de Vicent Garcia Soriano, Sergi Garcia, Enrique Giménez i Artur Alemany interpretant distints personatges.

Per a la documentació del programa hem utilitzat el llibre de Miguel Guardiola, Carlistas, republicanos y liberales (Punto Rojo, Sevilla, 2012), juntament amb un recull de notícies provinents del Eco de Alicante, La Correspondencia de España, El Constitucional, La Correspondencia de Alicante, La Unión Democrática, Diario de Tarragona o El Lábaro, publicats entre 1869 i 1900 i recollits per Antonio Pérez. També recomanem la película Crónica de la Guerra Carlista (1872-1876) de José MariaTaduri (1988), ambientada al País Basc amb gran realisme.
Esperem que el programa us agrade i us ajude a descobrir uns fets desconeguts del nostre passat.

Pablo Giménez Font

Feia molt de temps que no eixia a córrer i, després de 30 minuts, ja estava fet pols. Tornava a casa passejant lentament pels carrers del barri quan va passar pel costat d’aquell local on, setmanes enrere, havia vist que programaven música en directe.

Estava tancat però a la porta tenia una senzilla fulla impresa amb l’agenda. Del que hi havia previst no li va apanyar res especialment fins que va veure: Taller de ukelele, per al sendemà. Li va fer gràcia i pensà que tal volta li seria útil.
Alli es va plantar puntual al dia següent i, en la roda de presentacions, li va sorprendre la manera com una xica li va fer les dos besades de cortesia. No va fer eixe gest discret (i un tant cursi) de posar galta amb galta, sinó que va girar el cap un poc i li posà els llavis suaument, donant un bes de veritat. “Estrany!”, va pensar ell, divertidament sorprés.

Unes setmanes més tard, quan ja havien acabat les classes, després d’un concert on hi actuaren tots i després d’un sopar conjunt, baix la tènue llum d’una farola del carrer, li va explicar aquella curiositat sobre la seua manera de saludar amb dos besades.
– Què dius?, va riure. I a continuació va afegir: A vore si és que només te’ls done així a tu…

El Carlisme va ser un moviment polític sorgit al convuls segle XIX que, amb un marcat caràcter antiliberal, va provocar tres guerres civils a Espanya. L’última d’elles, desenvolupada entre 1872 i 1876, es va deixar sentir a les nostres terres, on els Carlistes o Carlins desemvoluparen una guerra de guerrilles que va sembrar la por i la inseguretat per tot arreu. Com en totes les guerres civils, a Sella hi hagueren partidaris i contraris d’un o altre bàndol; però, certament, es va tractar de l’última ocasió en la qual el poble es va veure obligat a defensar-se amb les armes.
L’arxiu: 8.Carlistes en Sella
Més informació a http://www.elcabilo.com/larxiu

Sí? Segur? ¿Seguro? ¿Certeza? ¿Really? De veres que tinc una setmana per davant en la que quasi no he de pensar en compromisos musicals seriosos? Segur!!!?
Doncs sí, pareix que sí. Però cal remarcar això de […]

Com acabe de contar, a primers de juny vaig anar amb el meu germà Calamenor al NOS Primavera Sound en Oporto. I clar, ja que estàvem, havíem de fer un poc de turisme per la ciutat. Però, la veritat és que […]

El passat dissabte 21 de juny  es va celebrar al local de la Unió Musical L’Aurora de Sella l’Audició de Fi de Curs. Les noves generacions de músics, emocionats i junt amb els seus professors, van tindre l’oportunitat de demostrar, davant de pares i familiars, espectants, el que han aprés durant el curs.
Una vegada més, cada xiquet, va fer sonar el seu instrument, acompanyat pel seu respectiu mestre. Davant d’un entregat públic, van ser capaços de demostrar part d’allò que han aprés durant l’any. A més a més, també, pares, mares, avis, i tots els assistents en general, vam tindre l’oportunitat de gaudir dels relats i cançons populars interpretades pel cor infantil.
Des de la Junta Directiva només agraïr al públic assistent la seua inestimable presència, donar l’enhorabona als xiquets i xiquetes,   per l’esforç realitzat durant l’any i se’ls anima a continuar estudiant i aprenent cultura musical.
Totes les fotos de l’audició al nostre àlbum online.
Vos deixem alguns dels vídeos de l’audició:
[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=at5x90drxP8[/youtube]
Pots vore més vídeos si polses en llegir més o al nostre canal de Youtube.

[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=aoDoFXBvLOU[/youtube]
[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=p83haylI0RI[/youtube]
[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=zrGb9PIw4ZA[/youtube]
[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=0iC2f0REawc[/youtube]
[youtube width=”425″ height=”270″]https://www.youtube.com/watch?v=h6b3_I7kqAk[/youtube]

En juny David i Àngela ens parlen de la participació de Sella a la trobada d’escoles en valencià d’Orxeta, del concert de Sant Gatxo i Mugroman a Alacant, del concert de la Rondalla de Sella i l’orquestra de pols […]

Encara no m’he acabat el llibre però em queda molt poc, i està agradant-me tant que vull dedicar-li una entrada ja. Una breve historia de casi todo és un llibre en el que, com bé diu el seu títol, s’explica la […]