-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
El càncer és una malaltia que cada vegada és més comuna però que, encara, quan parlem d’ella, baixem un poc la veu com si fóra un tabú. Tal volta ho fem per la seua perillositat i perquè el que sabem d’ella ve d’informacions disperses.
Hui tenim de convidat a Vicent Pérez, més conegut com Vicen, qui ens ajudarà a explicar algunes notícies d’actualitat científica i qui, gràcies a la seua formació en biologia molecular, ens explicarà tot el que necessitem saber sobre el càncer.La ciència de cada dia – Programa 11
Si vols més informació sobre les notícies que contem (polsa llegir més):– Apropament de la nau Rosetta al satèl·lit: http://www.elmundo.es/ciencia/2014/08/06/53e1ef51e2704e597a8b456c.html / http://vozpopuli.com/next/47628-por-que-la-mision-rosetta-deberia-ponerte-los-pelos-de-punta
– Regeneració de la cua de les sargantanes: http://www.huffingtonpost.com/2014/08/21/lizards-regrow-tails-humans_n_5694899.html
– Vidres per obtenir energia solar: http://vozpopuli.com/next/48251-este-cristal-deja-pasar-la-luz-y-obtiene-energia-solar
– Explicació del parkinson gràcies als prions: http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Priones-que-saltan-del-intestino-al-cerebro-la-ultima-explicacion-del-parkinson
– Radicals hidroxil formats en la superfície dels núvols: http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias/355-la-superficie-dels-nuvols-produeix-una-inesperada-quantitat-de-radicals-hidroxil-netejadors-de-l-atmosfera
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
En l’anterior entrada contava els meus començaments amb la guitarra i amb el meu professor, però en veritat hi ha molt més a banda d’això. Perquè allò era una estranya mescla de reunió i assaig, un poc tocar […]
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
Com ja es habitual a Cabiló Ràdio, els nostres redactors, han preparat “Els Sons de la Fira”, un barreig amb tot el que es va sentir a la XIX Mostra de Productes i Cultura Mediterrànea de Sella:
Els sons de la […] -
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Empecé a tocar la guitarra hace casi veinte años por un motivo un tanto peregrino: en el cole empezaban a dar clase de guitarra como actividad extraescolar y mi madre pensó en apuntar a mi hermano Calamenor. Para compensar la inversión en una guitarra, además, pensó que yo también me podría apuntar.
En mi caso lo hice en una academia que dependía de la propia tienda de música donde compramos la guitarra. Y ahí, en esa academia, es donde conocí a mi profesor y posterior compañero de guitarra: Mikel Zabalza, un tipo especial, algo maniático y amante de la buena música. Fue él quien me introdujo la semilla del jazz, con dos partituras que me pasó al poco tiempo como Autumn leaves y la Garota de Ipanema.Mi historia con él es curiosa porque, después de mi primer año de clases, el de COU, dejé de ir a la academia. Sin embargo, cuando un par de años después aquella semilla del jazz creció y empecé a escuchar o interesarme por esa música, decidí volver a la academia, pero la sorpresa fue que ya estaba cerrada, así como la propia tienda de música.
Y cuando parecía que no había solución, lo recuerdo perfectamente, frente a la estantería de los yogures del Mercadona de mi barrio (¡!), ahí, a mi lado, había un tipo que me sonaba. Se me acerca y me dice: “oye, yo a ti de he dado clases de guitarra, ¿verdad?”. En efecto, era Mikel.Y así empezó todo. Primero fueron las clases, pero como vio que aprendía rápido y ponía mucho interés en las paranoias de armonías, números, jazz y anàlisis de canciones, al final decidió no cobrarme nada y simplemente nos juntábamos para tocar, o incluso enseñarme alguna cosa si se daba el caso. Así estuvimos durante unos cinco o seis años, durante los cuales llegamos a tocar en algún bareto en Alicante o incluso presentarnos a algún concurso.
De hecho, la entrada viene por esto último, porque hace poco vi el CD con las canciones que preparamos para presentarnos al concurso y lo volví a escuchar.
Grabamos tres canciones, todas ellas con un exceso de reverb para mi gusto pero es que, al técnico que nos grabó (amigo de Mikel), le gustaba así y nos convenció. De las tres podéis escuchar una aquí, en uno de los videos del amigo Klaus. Es un blues en Sol basado en un ejercicio de clase, en el que yo toco la guitarra acompañante.
La otra es una composición original mía: Colores. Tal vez de las mejores que hice para Sejazz. Una composición corta, tipo balada, modal, en Fa lidio, plagada de intercambios modales pero “bien justificados” (creo yo), y que surgió casi de una vez en un sorprendente momento de inspiración.
Todavía recuerdo la primera vez que la tocamos, con Sejazz, que casi me hizo llorar. Todos entendieron al instante el aire que quería darle y lo hicieron a la perfección: Gato al bajo, insistente en la línea en Fa, Sergio sutil a la bateria, con escobillas, i Miquel (no confundir con el profe de guitarra), con el saxo soprano, tocando como si fuese Coltrane en Blue in green… Se me ponen los pelos de punta de recordarlo.La grabación con Mikel tiene otro aire al que tenía en Sejazz, pero era el que decidimos para el dúo de guitarras. Aquí os la dejo.
[mp3j track=”Colores_(Mikel_i_jo)_@https://dl.dropboxusercontent.com/u/106655655/Musica_al_bloc/Mikel_i_Pere-Colores.mp3″]
-
Fotre!, currículum, diu! Tocar ací i allà en plan amateur i poc més, hehe.
Escoltaré el programa eixe, perquè venint d’eixe programa, això és garantia de que estarà bé.
I pel que fa als locals de jazz en Alacant, els llocs i l’ambient ha canviat moltíssim. Jo he conegut llocs que s’han obert i anys després s’han tancat, i ara mateix la veritat és que estic un tant desconnectat i no sé què és el que hi haurà per ahi.
Un dia d’estos he d’eixir per ací a pegar vista pel barri.
-
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
En agost David i Àngela ens parlen i es centaran a les activitats de la Setmana Cultural a Sella, parlaran sobre la Fira de Mostres de Sella i les seues exposicions, així com l’actuació de Komfusió a Altea.
Com […] -
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Así pues, David Truscott, que no entendía la x y la y, es un floreciente experto en marketing, mientras que él, que no tuvo la menor dificultad para entender la x, y la y, junto con otras muchas cosas más, es un desempleado intelectual. ¿Qué indica esto sobre el funcionamiento del mundo? Lo más evidente que parece indicar es que el camino que conduce a través del latín y el álgebra no es el camino hacia el éxito material, pero puede indicar mucho más: que comprender las cosas es una pérdida de tiempo, que si quieres tener éxito en el mundo, una familia feliz, una bonita casa y un BMW no deberías tratar de comprender las cosas, sino tan solo sumar las cifras o pulsar los botones o hacer cualquier otra cosa que haga la gente de marketing y por la que son tan espléndidamente recompensados.
Verano, J.M. Coetzee
–
La literatura contemporània, o almenys els últims llibres d’aquest estil que he llegit, donen frases i paràgrafs per a emmarcar. Directes, punyents, senzilles i políticament incorrectes. Veritats sinceres que tots sabem però que de vegades no ens atrevim a nomenar.
Així està passant amb aquest llibre de J.M Coetzee (premi Nobel al 2003) i amb l’anterior que vaig llegir, La cena, de Herman Koch. I tot siga dit, la lectura d’aquest últim la recomane de veres. No vos decebrà.
Del llibre Verano, de moment hi ha moltes converses on els protagonistes fan unes quantes afirmacions dignes de copiar-les ací, tal volta millors que el text que he posat, però la meua interpretació o adaptació personal era tal que no em ve de gust airejar-la.
Sobre aquest text, la interpretació que faig és que més val ser un despreocupat i no voler saber massa; més val no entendre les coses o tractar d’esbrinar per què passa el que passa. Quan actues d’eixa manera, el més probable és que tingues una vida d’èxit i feliç perquè eres capaç d’oblidar-te dels problemes, perquè només cal que les coses seguisquen funcionant, per tal de que estigues a gust amb el que fas i el que tens. Amb una mínima implicació, sense aprofundir massa, sense saber massa, deixant fer, les coses van rodant i la vida passa.
Jo crec que no sóc així, i que no ho seré mai, però de vegades tinc enveja dels que sí ho són.-
En efecte, calfar-se massa el cap no és bo ni productiu, però mira que costa no fer-ho!
De moment el llibre està agradant-me però tampoc massa. Té moments de gran lucidesa com el paràgraf que he copiat, però la història no ha acabat d’enganxar-me del tot.
Això sí, està contat d’una manera molt particular.Hehe, “esbrinar”. Jo no sé si l’hauré emprada mai parlant, però escrivint de tant en tant crec que sí.
Ale, ja tens una més per al #paraulesendesús, que a mi se m’oblida sempre escriure alguna!
-
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Supose que igual que la majoria de gent, no solem fer molt cas a la publicitat en la televisió. No obstant, l’anunci del que vull parlar va cridar la meua atenció per eixa mania un tant estúpida (al meu parer) de completar els noms dels productes amb suggeridors qualificatius en anglès. El millor exemple tal vegada seria aquell kaliavanisoxiaxioncrístalguait de fa temps, i no molt arrere vindria aquest que cite hui: el finiscuantumpáueranpiur.
Aquest producte es tracta d’un detergent per al rentaplats; és a dir, en realitat és un conjunt de compostos químics que eliminen el greix acumulat en plats i utensilis de cuina. Per tant, encara sorprèn més eixe aire de quimiofòbia que s’insinua en determinats moments de l’anunci. Però bé, per a comentar-ho, primer millor veure l’anunci:
[SWF]https://www.youtube.com/watch?v=9B8Ge0e3zEo, 350,250[/SWF]
Ahí està, ben claret: “menos químicos”. Una expressió de l’estil d’aquella de “sense conservants ni colorants” típica de la quimiofòbia en la publicitat sobre alimentació, de la qual ja vaig parlar al seu dia en el meu programa de Cabiló Ràdio sobre quimiofòbia i per al qual vaig agafar com exemple alguna entrada del fantástic bloc de Scientia.
Què pretenen dir amb què hi ha “menos químicos”? És això millor per al producte? Neteja i desgreixa millor? No sé… podria ser. L’única cosa que se m’ocorre és que, en utilitzar menys compostos químics, potser la contaminació és menor i millora el respecte al medi ambient però, respecte a les bondats del producte en si?.
La veritat és que em sona haver llegit alguna cosa sobre el respecte al medi ambient en la web del producte, però ara no ho trobe. Encara així, això de la contaminació no està tant en què hagen molts o pocs compostos químics (que també), sinó en la seua perillositat o toxicitat. En fi, que “aceptamos barco…”.Per tant, tornant a l’assumpte de la quimiofòbia, per què destaquen que hi ha “menos químicos”? No estan insinuant amb eixa frase que les substàncies químiques són “dolentes”? Però no vos adoneu que sense elles no netejaríeu gens!!!? En fi, que si té alguna utilitat destacar eixe missatge, crec que haurien d’especificar quins són els suposats avantatges d’un menor ús de substàncies químiques.
I bé, per a acabar, un altre assumpte de l’anunci relacionat amb aquestes substàncies químiques i que dóna que parlar: “l’atac” a la pròpia llengua. Perquè segons el DIEC (o la RAE), un químic no és el mateix que un compost químic; un químic és açò, la persona que es dedica a la Química. De nou una mala traducció del terme anglés “chemicals”, que allí sí que significa substància química. Convé dir que en un moment sí que diuen correctament “components químics”, però al final, la frase destacada és l’errònia “menos químicos”.
Ara bé, si ens posem a pensar, és possible que la frase siga certa i, a més, en absolut quimiofòbica. Perquè potser ocorre que, amb la crisi, han hagut d’acomiadar a la meitat del laboratori de R+D+i de l’empresa, amb el que en plantilla tenien a menys químics. En aquest cas sí s’entendria tot a la perfecció i no hi hauria cap problema.
– – –
Nota: l’entrada Publicidad y quimiofobia apareix primer en hachedosoo.worpress.com.
-
Exactament. Un canvi de professionals que condueix a aquestos resultats catastròfics i sense trellat.
-
-
comunicacio wrote a new post on the site Unió Musical L'Aurora de Sella fa 10 anys, 4 mesos
La Unió Musical L’Aurora de Sella, va ser la encarregada de tancar Setmana Cultural de Sella, una setmana inaugurada per Arpa a L’Alba, junt amb els romàntics del Campello i per on han passat totes les associacions i agrupacions culturals del nostre poble, com la Rondalla, les Danses, el teatre Fasseures, el festival, Desermint (que actuarà a la fira) i com no, la nostra banda, acompanyada pel seu cor i Sedans.
Era diumenge 17 d’agost, 22.30h i una plaça repleta i espectant esperaba l’inici del concert. A l’altre costat, músics, cantants, solistes, directors de banda i del cor, balladores de Sedans, tots dispostos a interpretar tot allò que tantes hores els havia costat d’assajar i de preparar. Es volien transmetre emocions, espectacle, cultura i habia arribat el moment.
Sota la direcció de Miquel Morales, una primera part dedicada als pasdobles i música festera (marxes mores i cristianes), va arrancar amb les notes del pasdoble Andrés Contrabandista i que poc a poc va anar endissant-nos al concert amb marxes mores com Santiago Capitán cantada conjuntament amb el Cor i marxes cristianes, com Creu d’Arsuf, que va contar amb la participació de Lizz Green i David Garcia a la dolçaina, mentre a l’escenari, el Boato Amira, van ser les encarregades de posar moviment a la música, amb els seus balls.
Una segona part amb diverses col·laboracions, va arrancar tot seguit i esque interpretacions com Hispania, amb la participació de Sedans i els guitarristes Pere García i Alba Asensi, Campanades a Mort, una obra de Lluis Llach, interpretada per banda i cor, amb la col·laboració de Kika, tocant fantásticament eixes campanades i Celtic Child, amb la participació conjunta amb el cor, de veus d’alumnes de l’escola de musica, ens van posar els pèls de punta als allí presents.
Fotos: Jaume Soriano
Des de la Junta Directiva de la Unió Musical L’Aurora, només ens queda que donar la més sincera enhorabona, tant a Miquel Morales i David Mas (directors de banda i cor, respectivament), a tots i cadascún del músics i cantants de cor de la Unió Musical, agraïr la seua vocació i així com totes les hores emprades, al grup Sedans i al Boato Amira i especialment a la seua directora, Aida Almendros, a Àngela Baldó (ella sap que té gran part de “culpa” de que tot açò siga possible).
Agraïr també, la seua participació, als diferents col·laboradors que hem nomenat abans (Lizz, David, Pere, Alba i Kika), a la Comissió de Festes 2014 i a l’Ajuntament de Sella, per convidar-nos a la Setmana Cultural i per l’organització, a la Diputació d’Alacant pel seu patrocini, a tots els col·laboradors, que desinteressadament ens han prestat les seues fotos i vídeos, si, Jaume Soriano, Pablo Giménez, Antonio Pérez, Jaime Tomás, Pablo Garcia,… esta va per vosaltres. I com no a tots aquells que vos emocioneu amb nosaltres, en cada concert, a tots els que ens seguiu, a tots els socis, i en general, a tot el poble de Sella,Gràcies!!!!
Vos deixem a la vostra disposició, al nostre web i al canal de Youtube, el vídeo amb el concert complet:
[youtube width=”550″ height=”344″]http://www.youtube.com/playlist?list=PLPus7NEU18SLhkDDkDHwtGaY5w8iLkR-_[/youtube] -
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 4 mesos
XIX Fira de Mostres i Cultura Mediterrània
“Personatges de la Marina Baixa. Segle XIX”. És el titol de l’exposició amb la que, un any més (i ja van quatre), l’Arxiu col·labora amb la XIX Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de Sella. L’exposició va ser elaborada per l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, i des de l’Arxiu vam participar amb la redacció de la fitxa d’Antonio Giner, a qui hem dedicat les últimes entrades d’aquest blog.
Aci teniu una breu memòria gràfica de l’esdeveniment
Cartell oficial de l’exposició de l’Arxiu per a la XIX Fira de Mostres 
L’exposició ha estat realitzada per l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant (I.E.C Juan Gil-Albert) (Fot. Arxiu de Sella) 
L’exposició consta de 36 biografies de personatges destacats de La Vila, Altea, Relleu, Callosa, Tàrbena, Benidorm, Castell de Guadalest o Sella, entre altres pobles (Fot. Arxiu de Sella) 
Des de l’Arxiu, vam col·laborar en la redacció de la fitxa d’Antonio Giner Cerdà, el “senyor Toni” (1823-1873) (Fot. Arxiu de Sella) També vam fer l’experiment de convertir el carrer de l’Àngel, on està la nostra seu, en un senzill auditori, doncs vam aprofitar l’esdeveniment de la Fira per organitzar allí dos actes. El dissabte, el nostre company Josep Garcia Sebastià va presentar Per un moment tot m’ha fet por, un recull de contes de por escrits per Jaume Silvestre, autor molt vinculat a Sella. Com podeu comprovar, la convocatòria va ser tot un èxit.
Moments abans de començar l’acte, que es va celebrar a les portes de l’exposició, a la casa de l’Estanc (Fot. Arxiu de Sella) 
Josep Garcia junt amb l’autor, Jaume Silvestre, al bell mig del carrer de l’Àngel (Fot. Arxiu de Sella) 
Públic assistent el dissabte per la vesprada (Fot. Arxiu de Sella) Animats per l’èxit, el diumenge al matí celebrarem una xarrada sobre el llibre Quan els trabucs refilaven, amb la presència del seu autor, l’escriptor Manel Arcos i la presentació de Pablo Giménez. Manel és el major especialista en l’estudi del fenomen del bandolerisme al País Valencià, i va ser tot un plaer escoltar-lo i mostrar-li alguns indrets singulars del nostre poble.
Pablo Giménez i l’escriptor Manel Arcos (Fot. Arxiu de Sella) 
Arcos dissertant davant els seus llibres i el nombrós públic assistent (Fot. Arxiu de Sella) Coincidint amb la visita de Manel Arcos, vam conéixer de l’existència d’esta arma, trobada a Sella. Una de tantes que s’amagaven i encara s’amaguen a les velles cases del poble i que ens parlen d’un passat de violència i enfrontaments, on els roders i els cacics foren personatges destacats del segle XIX.
Pistolí de la primera meitat del segle XIX trobat a Sella. Col·lecció particular (Fot. Arxiu de Sella) Només ens queda, per finalitzar, agrair a tota la gent que ens ha acompanyat aquests dies, en especial a Manel Arcos i Jaume Silvestre. I com no, als membres de la Comissió de Festes 2014. La Fira ha estat un èxit. I nosaltres contens d’haver pogut col·laborar un any més.
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 4 mesos
Aquella nit havia un esdeveniment especial al poble però, de tots els que estaven representant-se durant la setmana, eixe era un dels que menys l’interessaven. Per això, quan es va assabentar que aquella cantant brasilera tornava a actuar prop d’allí, de seguida va decidir anar-hi. A més, una nova aficionada a la bossanova, també cantant i guitarrista, s’havia animat a acompanyar-lo, així que la vetllada seria més entretinguda.
El concert transcorria sensacional, igual que l’altra vegada. A mitjan actuació, la solista va fer una lenta introducció melòdica per a una cançó, acompanyada per un sol instrument. Una trompeta, tal volta. La seua veu era neta, profunda, brillant. Encisadora. Ell tancà els ulls per sentir la música més intensament i va notar com se li posaven els cabells de punta. Quan els va obrir, es trobà amb un ulls que el miraven intensament…
No s’ho esperava i es va sorprendre, però va notar una flamerada al seu interior i la sensació de pell de gallina es prolongà uns instants més. Els ulls eren els d’una xica asseguda a la dreta de la cantant, una que tocava un instrument tradicional brasiler amb un so particular.
A partir d’aquell moment, les mirades es creuaren moltes vegades més. Era una mirada i un joc que li sonaven, que ja havia practicat moltes altres vegades. Podria dir que li feia gràcia, o que li molava, o que li resultava excitant. De fet, quasi sempre que havia oportunitat acaba jugant i, si haguera una nova ocasió, sabia que ho tornaria a fer. Però, també sabia que era un joc completament inútil. Sí, perquè al final, estava segur que no se atreviria a dir-li res a la xica, i si per un estrany ànim es decidira a acostar-se, segur que no es podria i que rebria un no per resposta.
O pitjor encara: rebria silenci.
– · – · – · – · –
[SWF]https://www.youtube.com/watch?v=TpjeG9o7e-A,300,220[/SWF]El video és este.
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 4 mesos
Al magazín d’agost informem sobre la eixida a concurs públic de l’adjudicació del local de la peixcateria, el començament de les obres per a l’adecuació de la biblioteca com a seu temporal de les aules del futur […]
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
Un sábado cualquiera. De agosto, de vacaciones, sí, pero en realidad es un sábado cualquiera. Quedas con las amigas del Club Tardeo para cenar y salir por ahí. Siempre estás a gusto con ellas y sus parejas, hasta […]
-
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 5 mesos
Agustí Galiana ens aporta novetats molt importants sobre la detenció de Pantaleón Boné a Sella el 1844 i la participació, ara confirmada amb documents, del senyor Toni, juntament amb desenes de sellards implicats […] -
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
No, no estic parlant d’una perera carregada de fruita, estic parlant de persones, de Peres. De Pedros.
Resulta que el dissabte passat caminava pel meu carrer al poblet i em vaig creuar amb Pere Català, qui […]
-
Hehe.
Ale, pues ja tens inspiració per a escriure una entrada al teu bloc: “Alta densitat d’Alemanys”!!!
😀
-
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
Se sentó delante del ordenador y abrió el archivo con la lista de posibilidades. Echó un vistazo rápido y pensó: “¡uf, estas necesitan algo de trabajo de investigación! Paso…”. Sin embargo, no lo pudo olvidar del todo. Desde es misma mañana tenía la sensación imperiosa de que lo debía hacer y le asaltó un nerviosismo apremiante que no le dejó tranquilo.
Procastinar, pensó. Esa es la palabra moderna que usamos ahora, en plan cool, para decir que retrasamos una tarea que “tenemos que” hacer. ¿Pero por qué nos gustan tanto los tecnicismos?, continuó pensando, ¿por qué no podemos decir un claro “postponer”? En fin…
En su caso, no obstante, tampoco se trataba una tarea que debía hacer, sino más bien que quería hacerla. O para ser más exactos, ni una cosa ni la otra: sentía que debía hacerla pero era él mismo quien se obligaba.
Al final abrió la web y se puso a escribir. En diez minutos tenía algo que podía dar por bueno. Lo releyó todo por si las comas estaban en su sitio y le vino a la mente, por una sutil relación, aquel soneto autoexplicado de Lope de Vega que contaba la manera como se debía escribir un soneto. En fin, se dijo, una entrada más.
-
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
Al llarg de les passades setmanes vaig anar algun dia a les rebaixes, i com que feia molta calor i sabia a què anava, vaig tractar d’eixir de casa amb el mínim. Ni bolso, ni cartera, ni res: la targeta de crèdit, […]
-
Pons:
Molt bon exemple “invers”. Arribarà el dia en que els xiquets no sabran què són unes peces metàl·liques menudes amb algun gravat. I nosaltres els direm: “són monedes”, això ho empràvem per pagar.Amparo:
Al final tot pareix que estiga “autorregulat”.
Vull dir que cert tipus de problemes (com este massa hipotètic d’indigents i targetes de crèdit) no es donarien en alguns llocs com Islàndia perquè les coses són de tal manera que és impossible que ocòrreguen.
Però eixos llocs són països del futur, com dius.
-
-
arxiver wrote a new post on the site L'ARXIU DE SELLA fa 10 anys, 5 mesos
Descobrim l’estació d’aforament que va permetre mesurar el cabal del Riu de Sella a principis del segle XX. Les seues runes descansen al fons de l’actual pantà de l’Amadorio
Des de la segona meitat del segle XIX, es va iniciar a Espanya una decidida politica reformista que pretenia transformar l’estructura productiva del pais, mitjançant la construcció d’obres públiques i l’aprofitament eficient i intensiu de l’aigua.
Tot i això, per a assolir este objectiu calia, primerament, conéixer la quantitat d’aigua que circulava pels rius espanyols i el seu repartiment estacional. D’aquesta forma, en 1903 es va crear el servei d’aforaments en Espanya, que va consistir en una xarxa pública d’observació que emprava unes estacions dotades d’un limnómetre per a mesurar el cabal diari (m3/seg) i l’altura o nivell de l’aigua, determinant així el règim dels rius.
Exemple de limnòmetre i caseta on quedava instalat l’aparell. L’estació d’aforament es situava en un punt estratègic i disposava d’unes plataformes per a afavorir el mesurament del cabal
Progressivament la xarxa es va densificar i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va instalar, entre 1911 i 1913, dos estacions d’aforament per als rius Sella i Amadorio, que funcionaren durant uns 25 anys.
Les estacions es trovaben en la confluència dels dos rius a Orxeta, a la cua de l’actual pantà de l’Amadorio i baix dels dos ponts que els creuen. La sequera que estem patint ha fet baixar el nivell de les aigues del pantà, permetent-nos visitar les restes d’estes estacions, que foren abandonades al voltant de 1945, quan començaren les obres del pantà.
Estació d’aforament del riu Amadorio, situada baix del pont antic de la carretera. Font de la imatge superior: Mateu et al. 2012 (CHJ) 
Estació d’aforament del riu de Sella, situada baix de l’actual pont de la carretera. Font de la imatge antiga: Mateu et al. 2012 (CHJ)
L’estació del riu de Sella, que entre 1911 i 1914 es va anomenar oficialment “E.A. Peñas del Molino” (per la proximitat del moli d’Orxeta) va ser destruida per la construcció del pont, als anys 1950-60, però ens ha deixat un registre històric del comportament del nostre riu de gran valua.
Hidrograma del riu de Sella, a partir de les dades de l’estació d’aforament. Modificat de Quereda (1978)
Cal destacar, per a finalitzar, que en aquells anys l’aigua del riu s’aprofitava fins l’última gota, per a regar les hortetes que s’establien des de Tudons o el Comptador, a la capçalera, fins les grans hortes de Sella i Orxeta. Els cinc molins que funcionaven en aquella època també alteraven el règim natural del riu i, finalment, cal tindre en compte que en eixa època ja funcionava el bombejament de la Font de l’Arc, a la que se li treien 30 l/seg que s’avocaben al riu fins 1968, any en el que es paralitzaren els bombejos (per a fer-nos una idea, la Font Major sol traure un 16 l/seg.).
Hui, que quasi no es rega, deuria de circular més aigua que abans, però també és cert que el nostre consum és d’uns 150 litres per persona i dia, xifra molt allunyada de la primera meitat del segle XX…
Referències:
1) Mateu, J.F., Ruiz, J.M. y Portugués, I. (2012): Desarrollo del servicios de aforos en España. La red de estaciones de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Valencia, CHJ.
(2) Quereda, J. (1978): Comarca de La Marina (Alicante). Estudio de Geografía Regional, Alacant, Diputación Provincial de Alicante.
Pablo Giménez Font
A la salut de Marc Llinares, per la seua prometedora carrera com a historiador -
Pere MS wrote a new post on the site Millor curt que llarg… fa 10 anys, 5 mesos
-
radio wrote a new post on the site CabilóRàdio fa 10 anys, 5 mesos
En el programa del mes de juliol el que fem es donar-vos 5 consells per mantenir-nos connectats de manera segura este estiu.
!–more–
> Enllaços.
Borrar la caché […]
- Carrega més
