Activity

Mai havia tingut una especial fragància, bellesa o port, però havia tingut la sort de nàixer en un lloc privilegiat del jardí, on la terra era més fèrtil i el jardiner li podia dedicar major cura.

Alli […]

(Llac de Constanza, entre Suïssa i Alemanya. Foto de l’amiga CousinMary)
Despertó de una larga siesta a media tarde, algo aturdido. Se sentía ligeramente descansado pero tenía la cabeza todavía embotada de la […]

Dos setmanes enrere. Biblioteca particular del Departament d’Enginyeria Química de la UA. Conversa pel guàsap.

– Què fas en la biblioteca, pendejo?, diu el Mànager.
– Quina biblioteca? Estic en la del meu […]

Tal vez una de las razones por las que tenga pocas ganas de continuar en mi puesto de trabajo es que, aquí, cada vez queda menos gente. Por suerte, todavía se mantienen dos de las “veteranas”, amigas desde el […]

Una de les coses que, moltes vegades, em sol costar més a l’hora d’escriure una entrada és posar-li el títol. Perquè pretendre que siga original, inteligent i al mateix temps explicatiu, no és tarea […]

La perdiu, en la seua gàbia, comença a moure’s compassadament, insinuant-se davant d’un hipotètic perdigot proper. Mou el cap avant i arrere i camina tesa dins del breu espai de la gàbia, però també para de tant […]

Per circumstàncies que no vénen al cas, fa uns dies revisava uns papers d’unes companyes de treball, concretament les seues contribucions a Congressos científics. Llavors, un, que sempre ha sigut molt perepunyetes […]

És el primer dia i vols arribar prompte. Agafes el Tram amb temps de sobra i en menys de quaranta minuts ja estàs en el saló d’actes. Busques un lloc ni massa prop ni massa lluny on seure (ni massa pilota ni massa passota, penses) i on es puga veure bé la pantalla del projector. Traus el mòbil i repasses el feedly mentre esperes pacientment a que comencen les xarrades.

Al poc, un grup de tres xiques seuen en la fila de davant. Tenen pinta de jovenetes, d’estudiants, com la majoria de gent que hi ha acudit. La que tens justament davant té el monyo ros, abundant, llarg i arrissat. El que es sol dir una monyassa.
Fa molta calor en la sala i, quan la primera ponència acaba de començar, la xica alça els braços i s’arreplega el monyo en una cua senzilla i desmanegada. El gest deixa a la teua vista el perfil d’un coll i uns muscles fins i atractius, igual com la pell, bruna i aparentment suau com el borrissol de la bresquilla. El panorama és encara millor perquè, a més, l’últim botó del vestit que porta el té descordat i deixa veure poc més d’esquena.

No tardes ni dos segons en desconnectar de la conferència i t’imagines en la platja del Postiguet, de bon matí, amb la jove gitada al teu costat, d’esquenes i prenent el sol. Aleshores estires el braç i intentes practicar allò que vas llegir un dia i jugues amb la velocitat i la pressió dels dits.
Quan portes uns minuts passejant per la seua esquena, braços i coll, li preguntes: “t’agrada?”, però la xica no contesta. S’ha quedat adormida.

En eixe precís moment, despertes del teu somni un poc esglaiat amb la sensaciò de que tota la sala està mirant-te. No estàs segur però una espantosa sospita assalta el teu interior. No estàs segur però creus que aquella frase que li has dit a la xica, li l’has dita en veu alta.