“EL SENYOR DE LES TERRES SEQUES”
Feia molt de temps ens havien parlatd’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major,quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebémai passava res.
Ningú, tanmateix, podiaespecificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Nomésconeixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anavadisfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sensesaber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tascaquasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobaraquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varisfils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a unainteressant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unesimatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del filfins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit deturc…
Portada de la segona temporada de “la legendaria serie de Karl May” |
La sèrie s’anomena Kara Ben NemsiEffendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terresseques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obradel famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·lesd’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. Elprotagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seucompany d’aventures Halef Omar.
La sèrie es va començar a gravara Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer quefinalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria(desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).
En 1973 va començar a emetre’s ala ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és unasèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet.Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Peraixò molts capítols estan penjats a youtube.
A Sella arribaren,segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostrepaisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient.
Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l’orient |
Per a les escenes dinsdel poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, lesreixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat.
El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat |
Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16 |
També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contarenamb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcsi turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet,Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tioSilvestre, Toni Elies i un llarg etc.
El pressupost de la sèrie en esta segona temporada erade 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres… fins que es van assabentar del jornal que pagaven!
Actors ocasionals de Sella en el pati de la “Casilla dels Peons Camineros”. Molts recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14 |
A banda del valorintrínsec d’unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gentdel poble, les escenes que hem vist sónun document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera defer partícip tot el poble d’esta magnifica troballa.
Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l’Arxiu.
Animeu-vos i participeu amb nosaltres d’aquesta iniciativa cultural!
Fantástica entrada¡¡
En el proper video projectat en la plaça o en la setmana cultural, podriem parlar amb Rafa i que editara alguna coseta, que vos sembla??
Hola xics, volia felicitar-vos. Li he pegat una ullada al blog i es genial la tasca que esteu fent.
Ostras que bo! Mon pare diu que se'n recorda com si fora ahir de quan van vindre a gravar-ho.Volia comentar-vos que tenim entre mans de nou la revista del Cabiló, per a fer-la este mes. Estaria bé escriure alguna cosa sobre l'arxiu o fins i tot publicar algun dels articles que heu escrit al blog, no? Ja em direu!
Quan vam presentar l'Arxiu mitjaçant un correu conjunt vam incloure els enllaços a youtube. Prou gent ens va contestar contant-nos anècdotes sobre les gravacions. Deuen haver més capitols que no estàn penjats a internet perquè hi ha gent que recorda, per exemple, que en van llogar matxos del poble i que més persones es van escaiolar.. en fi, a veure si prenent la idea de Sergio podem fer alguna cosa per a estiu.Laia, per al Cabiló pots pendre/adaptar el que vullgues d'ací o fem una presentació. Ja ho parlem en persona o per correuPablo
Jo també m'en recorde perfectament de la gravació d'esta pel.lícula, i,… aixó que només tindria 7 o 8 anys, però és que va revolucionar tot el poble!!!.Vaig poder vore com gravaven la pel.lícula des del terrat d'una amiga meva. Va ser superemocionant. No vos ho podeu imaginar el que va significar per a la gent del poble: Tota una revolució.Ha estat fantàstica esta troballa.Enhorabona de nou!!
Gràcies per tornar-me un dels meus primers records. Crec que tenia quatre o cinc anys i me'n recordava vagament dels veïns disfressats i de mon pare alçant-me per poder veure els cavalls baixant pel carrer Major. Hui m'ho contava el meu nebot i quasi em semblava haver-ho somiat, fins que he vist el video amb el moro mostrant l'esquelet, i patapam: d'a txavo la magdalena de Proust.
El vostre arxiu és un treball excel·lent.
Ànim i enhorabona.