“EL SENYOR DE LES TERRES SEQUES”

Spread the love

Feia molt de temps ens havien parlatd’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major,quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebémai passava res.
Ningú, tanmateix, podiaespecificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Nomésconeixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anavadisfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sensesaber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tascaquasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobaraquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varisfils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a unainteressant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unesimatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del filfins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit deturc…
Portada de la segona temporada de “la
legendaria serie de Karl May” 
La sèrie s’anomena Kara Ben NemsiEffendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terresseques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obradel famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·lesd’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. Elprotagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seucompany d’aventures Halef Omar.
La sèrie es va començar a gravara Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer quefinalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria(desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).
En 1973 va començar a emetre’s ala ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és unasèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet.Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Peraixò molts capítols estan penjats a youtube.

A Sella arribaren,segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostrepaisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient. 

Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l’orient
Per a les escenes dinsdel poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, lesreixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat. 

El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les
càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat 
 Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16

També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contarenamb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcsi turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet,Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tioSilvestre, Toni Elies i un llarg etc.
El pressupost de la sèrie en esta segona temporada erade 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres… fins que es van assabentar del jornal que pagaven!

Actors ocasionals de Sella en el pati de la “Casilla dels Peons Camineros”. Molts
recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14
A banda del valorintrínsec d’unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gentdel poble,  les escenes que hem vist sónun document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera defer partícip  tot el poble d’esta magnifica troballa.


Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l’Arxiu. 
Animeu-vos i participeu amb nosaltres d’aquesta iniciativa cultural!