Moros i Cristians a Sella?
Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al nostre poble
La troballa prové del text inèdit Orígenes del teatro catalán que Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va escriure al voltant de 1870-1880. Milà i Fontanals era catedràtic de literatura de la Universitat de Barcelona, i en 1895 es varen publicar les seues obres completes amb caràcter pòstum, que hui es poden trobar a la web Archive.org
Entre elles, destacava una descripció de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, on afegeix el comentari següent:
“Lo mismo ó semejante representación, según nota que debemos á D. Eduardo Soler, tiene lugar, en los respectivas fiestas de sus santos patronos, en los pueblos limitrofes de Alcoy (Cocentaina, Bañeres, Bocairente, etc.), y aun si bien con intermitencias, en algunos pueblos de la Marina, como Villajoyosa, Relleu y Sella. Los jefes y embajadores de ambos ejércitos son las personas más distinguidas de la población.
En Villajoyosa la función comienza por un simulacro naval en que son vencidos los cristianos” (p. 293)
Com veiem, Milà i Fontanals utilitza una font fiable: el catedràtic de la Universitat de València Eduardo Soler i Pérez, nascut a Relleu, propietari de masos com el de Sant Xotxim i enamorat dels pobles de la Serra d’Aitana (i, probablement, de mare d’ascendència sellarda).
Soler era un informador habitual de notícies sobre les terres meridionals d’Aitana, especialment en qüestions relacionades amb la història, natura i folklore dels nostres pobles.
 |
| Volum on es troba l’obra Orígenes del teatro catalán |
Tot i això la noticia obri moltes incògnites: se celebraven habitualment? en quines dates? per què no es consolidaren fins els nostres dies?
 |
| Representació de Moros i Cristians a Alcoi durant la segona meitat del segle XIX. Dibuix de l’il·lustrador francés Gustave Doré (1832-1883). Font |
Per tant, només podem assenyalar algunes evidències: a finals del segle XIX, les festes de moros i cristians s’expandiren per les comarques centrals valencianes a causa de la influència d’Alcoi i aprofitant també l’aflorament de les bandes de música. A més, també hi influí el fet que es tractava d’un moment d’esplendor econòmic, que es concretà en l’aparició d’una xicoteta burgesia agrària i industrial amb capacitat econòmica suficient com per a emprendre esdeveniments d’aquesta magnitud. Ells serien aqueixos “jefes i embajadores de ambos ejércitos”.
Sella, aleshores, era un poble amb més de 2.500 habitants i una riquesa important gràcies al conreu de la vinya i altres cultius.
Fou en l’etapa daurada del nostre poble quan, segurament a la Plaça Major, desfilaren filaes de moros i cristians al compàs de la música festera…
Vicent Olcina i Pablo Giménez
Quina troballa! Pablo, t'he de passar un llibret que explica unes festes de moros i cristians a Benilloba al segle XVIII. No eren com les d'ara: representaven la batalla baixant uns de la muntanya, altres amagant-se… Era més com una obra de teatre. Per tant, potser algun grup de sellardos creatius s'animara a fer una representació i que la cosa no continuara perquè no s'institucionalitzà una festa, com a Benilloba, per exemple, on l'elecció del sant fou… a l'atzar! El llibret és una passada. A vore si te'l faig arribar! Salutacions després de tant de temp!!!! 🙂
ANIMALES!
Hola Dani, m'alegre de llegir-te després de tant de temps! això de Benilloba és molt interessant, a veure si ens ho pases o ens dones la cita.
Precissament podeu trobar informació sobre les festes de Moros i Cristians de Callosa a finals del XIX en el blog amic "La Marina d'Ahir" (article de Carlos Tasa). Molt recomanable per a contextualitzar el periode històric en que aparegueren algunes filaes.