Meravelles d’Aitana: el Pi Redó
Els arbres són un dels éssers vius més encisadors de la Terra. Molts contenen alguna singularitat, ja siga la grandària, l’espècie a què pertanyen o l’edat, que els fan únics i inconfusibles. Aleshores es parla d’un arbre monumental: un veritable monument de la vida. Hui parlarem d’un d’aquests arbres singulars, que fa uns pocs anys va morir i que, per tant, ha passat a formar part del nostre patrimoni històric i natural. Es tracta de l’anomenat Pi Redó, una curiosa creació de la mare naturalesa i de l’ésser humà.
 |
| El Pi Redó l’any 1998. Al fons, el mas de Sagnon de Baix |
.JPG) |
| Any 1998 (la motxilla aprofita d’escala) |
El Pi Redó era un pi blanc (Pinus halepensis) que creixia en la partida de Sagnon, tot just damunt de la carretera a l’altura de la bassa del mas de Sagnon de Dalt. Era un arbre peculiar per la seua forma arredonida, tal com es pot observar en les fotos li férem l’any 1998. Aquesta morfologia tan característica, com si es tractara d’un dibuix animat, era l’efecte d’una malaltia que pateixen algunes branques dels pins, provocada per un fitoplasma, forma intermèdia entre virus i bactèria que parasita algunes plantes. En concret, es tracta del Candidatus phytoplasma pini, que es pot transmetre de diverses maneres (contacte de fulles i arrels infectades, llavors, pol·len portat per insectes, àcars o fongs) i que actua com una mena de tumor amb uns símptomes molt característics (fulles menudes i molt atapeïdes, pinyes en miniatura i formes arrodonides).
 |
| Pi contagiat pel fitoplasma al barranc de Xarquer |
Aquesta infermetat apareix sobretot en una sola branca de l’arbre i ha donat un bon grapat de noms populars com ara escoba de bruja o moños en moltes regions d’Espanya, pinateas (interior de València i Conca) o escombres de bruixa a Catalunya. No obstant això, el nostre Pi Redó tenia la particularitat d’estar afectat en la seua totalitat pel fitoplasma, amb la qual cosa les alteracions descrites que podríem trobar en algunes branques ací apareixen en tot l’arbre. Precisament, aquesta infecció íntegra era el tret que el que el feia original. I encara més, aquesta singularitat tenia a veure amb l’acció de l’home, perquè fou algú (però qui? I quan?) el que va afavorir aquesta forma en deixar com a únic ull la branca infectada.
 |
| Com s’obté un pi com el Pi Redó. Una branca infectada propera a l’ull o guia del pi pot convertir-se en l’única guia de l’arbre mitjançant una poda selectiva |
El Pi Redó, ja mort, segueix el seu cicle de la vida com a aliment per a tèrmits i altres insectes xilòfags, incorporant la seua biomassa en forma de nutrients per a la terra. La vida segueix, però gràcies a aquestes fotos podem seguir gaudint d’aquesta curiositat de la naturalesa… i de l’ésser humà.
Pablo Giménez