L’hospital de Sella

Els hospitals de beneficència, també coneguts com a hospital dels pobres, eren establiments públics on s’acollia a persones necessitades. Persones que podien anar des de xiquets orfes o vells invàlids fins a families senceres, tan pobres que ni tan sols tenien possibilitat de llogar una casa.

L’hospital més antic que tenim documentat a Sella es trobava al carrer Trinquet (una part de la coneguda com a Casa de la Carinya), però el més conegut, actiu almenys fins a la dècada de 1950, fou el localitzat a la Plaça Major, on actualment es troba l’Ajuntament.

L’edifici fou donat, a mitjans del segle XIX, per Santiago Llorca, ric hisendat i jutge de pau de Sella, que va manar fer construir el panteó central del cementeri actual. Es conta que Llorca, enemic de la família dels Canonges (propietaris de l’edifici que hui acull el Bar Paco), va convertir aquesta casa en Hospital per tal que els seus contrincants tingueren cada dia la misèria davant de la porta.

Siga com siga, molts dels nostres majors encara recorden a alguns dels últims inquilins de l’Hospital, en la dura postguerra: el Pintoret, Santiaga i Rafel El Manco (mutilat en la Guerra Civil)  amb les seues xiquetes, Elies el fuster, Carmen Navarro …

També es recorda molt la convidada de Paella que es feia en Festes de l’Aurora. Era un acte més de la Festa organitzar una mena de dinar solidari per als pobres de Sella. La cuinera més recordada era la tia Bàrbara Centella. Era llogada per a l’ocasió i la seua paella resultava tot un esdeveniment, sent inaugurada per l’alcalde.

 

Teresa Sebastià, en el Llibret de Festes de 1994 (1) ens ho contava així:

Ja junts, l’alcalde i Bàrbara, procedia la il·lustre cuinera a tastar-la amb cullera de plata, i oferia a l’alcalde tan bon mos. Es formava el silenci i Bàrbara agafava els daurats grans d’arròs i amb veu ferma i segura oferia a l’alcalde amb aquestes paraules: “prove vosté, senyor alcalde”. L’alcalde testava l’arròs amb parsimònia i se l’engolia amb avidesa de tan bò com estava, ja que a eixa hora de les tres, després d’un matí de ball, vermuts, absenta i paloma, la millor cosa per al paladar és un plat de paella.

Ja en disposició de parlar, l’alcalde exclamava “Bona, bona està” i la gent aplaudia; la xeremita tocava, i Bàrbara somreia satisfeta i orgullosa de la seua bona cuina

Anys després l’Hospital va tancar i la casa va acollir el magatzem i oficines de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Als anys 80, tancada la cooperativa, l’edifici amenaçava ruïna i va ser demolit, instalant al solar un parc infantil que va fer les delicies de molts xiquest durant anys. Alli quedaven finestres i restes de parets del que va ser la llar de moltes famílies pobres.

A mitjans de 1995 es va construir l’actual Ajuntament… i res no queda ja de l’Hospital de Sella més que els records i documents que anem recollint per a l’Arxiu. Ens ajudes?

 

Pablo Giménez Font

(1) Sebastià, T. (1994): “En el record. Na Bàrbara Centella” en Sella en Festes, 1994, s.p.

(2) Sobre Santiago Llorca podeu consultar vàries entrades en el blog de l’Arxiu de Sella