El Toll de la Caldera
Quan arribava l’estiu en moltes cases se sentia “no us arrimeu al Toll de la Caldera!!“.
A vegades l’amenaça anava acompanyada d’un tètric recordatori: “un xiquet ja es va ofegar allí“.. el que semblava poc creïble i feia aquell indret més atractiu encara…
El toll de la Caldera, situat aigües avall de la Font Major, és un lloc perillós i encisador del nostre riu, que de menuts visitaven habitualment per fer-nos cabanyes, pescar o tractar de mesurar la seua fondària mitjançant palos de pitera.
La seua forma circular i fosca el feia una mena de pou sense fons que causava molt respecte. El toll que li seguia, envoltat de baladreres, presentava un blau clar que deixava endevinar les poderoses arrels aquàtiques entre les quals serpentejaven peixos misteriosos. Ningú mai es va atrevir a tastar el toll.
La Caldera, en realitat, és una formació singular, típica dels trams rocosos de rius de muntanya. Està formada per l’erosió causada pel moviment circular de roques en suspensió, amb motiu de fortes avingudes. Per això presenten eixa forma característica, arrodonida, amb pedres al seu fons.
En altres zones d’Espanya s’anomenen “Pilancones” o “Marmitas de gigante“. Recentment, tres membres d’una mateixa família que feien barranquisme al Valle del Jerte moriren en un d’aquests Pilancones, a causa d’una avinguda sobtada del riu.
La història del xiquet de Sella malauradament també va ocórrer. En maig de 1914 Francisco Monerris, de deu anys, es va ofegar allí mentre jugava amb uns amics. Vivia en el carrer Cirineo. Quan es va saber la notícia, sa mare va respirar tranquil•la perquè el seu fill estava tancat a casa per evitar que anara a banyar-se. Però el xiquet havia fugit per darrere de la casa, que donava al camí de l’ermita. Una desgraciada història amb més de cent anys que va anar transmitent-se de pares a fills i de fills a nets.
Molt compte amb l’encisador i enigmàtic Toll de la Caldera
Pablo Giménez