Possessió d’Alarc i Sella per Hug de Cardona el 1429

Publicada el per
Spread the love

Durant aquest malaurat any 2020 he estat investigant els almiralls d’Aragó, molts dels quals han estat els Cardona senyors de Guadalest, treball que eixirà, si Déu vol, en el pròxim número de la revista Sarrià. Un dia em vaig trobar un document que mencionava Sella, i crec que aporta una notícia d’interés per a la història medieval de la població.

Quan algú començava a ser senyor d’un territori, perquè li’l donaven, el comprava o l’heretava, havia de seguir el tràmit de prendre possessió. El senyor i els vassalls es reunien en la població en qüestió i els últims retien homenatge al nou senyor.

En Sella es dóna la circumstància especial que hi havia dos senyors feudals. Un era el corresponent membre de la família Oms, que en van ser els amos entre 1314 i 1507. Però, a causa de l’interés demostrat per Bernat de Sarrià, l’infant Pere de Ribagorça i Alfons el Vell, al llarg del segle XIV, en la construcció del comtat de Dénia i després el ducat de Gandia, tota l’actual comarca de la Marina Baixa quedava incorporada a aquests estats feudals. Es van escapar a eixa voracitat senyorial Vilajoiosa i Orxeta perquè eren de l’orde de Sant Jaume, i Bolulla perquè era del bisbat de València –“con la iglesia hemos dado amigo Sancho”. Sella era dels Oms, que no deguen consentir a vendre-la. Però, es va acordar que per damunt tindrien la propietat del duc de Gandia. Per això els Oms signaven com a “varvassors” (senyors feudals vassalls d’un altre senyor). Cosa possible en el sistema feudal de propietat de la terra, però poc habitual.

El duc Alfons el Vell va prometre que, a la mort del seu fill Alfons el Jove, la propietat de Guadalest seria per al seu nét Hug de Cardona (1405-1474). A la mort el 1425 d’Alfons el Jove, sense descendència, el ducat va ser, però, recuperat per la corona. El rei Alfons el Magnànim el va cedir al seu germà i lloctinent Joan –qui seria rei de Navarra i futur rei d’Aragó amb el nom de Joan II–, qui va anar venent poble a poble per fer “caixa” amb què finançar les seues guerres. Joan de Navarra només va deixar que Hug es quedara la Vall de Guadalest en canvi d’una bona morterà de diners. Es va signar un acord en agost del 1429 entre tots dos, a Olite (Navarra). Immediatament, Hug va vindre en persona a prendre possessió. Això significava el començament del seu estat feudal (que acabaria convertint-se en marquesat de Guadalest, passats els anys) i no s’ho volia perdre.

La prova l’han trobat Ferran Garcia Oliver, Frederic Aparisi, Noèlia Rangel i Vicent Royo, autors d’una recopilació arxivística monumental sobre Hug de Cardona, publicada en tres volums per la Universitat de València (2009-2011). El seu doc. 54, datat el 25-X-1429, és una acta notarial que dóna fe que Hug va prendre possessió de Guadalest (des de la casa que fou de Bernat de Sarrià), del castell de Confrides i de diverses alqueries de la Vall de Guadalest els dies 6 i 7 d’octubre, i també –i ací està la novetat per a nosaltres– que va ser present el dia 8 prenint possessió d’Alarc i Sella. (Document trobat a Toledo, a l’Archivo de la Nobleza, fondo Osuna, carpeta 580.)

Sella, coronada pel castell i, al fons, el barranc de l’Arc, on es trobava Alarc
(Fotografía: Arxiu de Sella)

Es diu clarament que l’alqueria d’Alarc i el castell d’Alarc (situat dalt d’una roca al costat de l’alqueria) estaven completament despoblats i derrocats. Així tot, hi va voler anar.

A continuació Hug va passar cap a Sella. Va reconéixer fredament que “diuen que és de Gisbert d’Oms”, i va fer declaració pública de ser el nou senyor davant la població local (tots moros) en dos punts: a la plaça i en un punt elevat a la banda de fora de la població, “vora el camí reial”, on es van posar unes forques noves. (Les forques eren el lloc on es castigaven els delinqüents i simbolitzaven l’autoritat del senyor feudal.)

Hug de Cardona va insistir en què Alarc i Sella pertanyien al terme general del castell de Guadalest.

La ruta del cavaller acaba en un enigmàtic “castell reial dit de l’Albacà”, el dia 10-X-1429, al costat del qual també es van plantar forques. (Crec que deu ser el castell reial de Guadalest, hui anomenat castell de Sant Josep, a diferència del castell senyorial o d’Alcossaiba.)

Alarc ve escrit “el Arch”; Sella ve escrit “Sella”, “Cella”, “Cela” i “la Cela”.

Agustí Galiana

En 1429 Hug de Cardona va visitar la Plaça, que seria molt diferent a com la coneixem en l’actualitat. Possiblement hi havia una mesquita on ara està l’església i el Palau seria molt diferent al que veiem. Ni tan sols la torre estava construida. (Fotografía de Carlos Llorca).

Reproduïm el fragment d’Alarc i Sella:

Postmodum vero die intitulata octava mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo nono (8-X-1429), ut predicto, in presentia mei, predicti et infrascripti notarii et testium predictorum, continuando predictam possessionem, dictus nobilis Ugo, eundo per alcarias seu aldeas dictarum vallis et castri, et existens ac personaliter constitutus in quadam alcaria seu aldea vocata del Arch, rurales omnino depopulata et dirruta, requisivit verbo dictum honorabilem Anthonium Amati, ut procuratorem dicti domini regis Navarre, ibidem presentem, et una cum dicto nobili Ugo de Cardona per dictas alcarias seu aldeas euntem quatenus sibi possessionem traderet de ipsa alcaria seu aldea, de quibus dictus nobilis Ugo de Cardona petiit sibi fieri publicum instrumentem in memoriam rei geste. Et dictus honorabilis Anthonius Amati, predicto nomine, facta sibi dicta requisitione per dictum nobilem dominum Ugonem de Cardona, dubitans antedictam alcaria seu aldea esset fundata infra terminos seu limites dicte vallis seu castri de Guadalest, necne interrogavit medio iuramento honorabilem Ioannem Martini, militem, antiquum habitatorem, alcaidum et baiulum dicte vallis per quadraginta annos, et Matheum Roderici, sagionem predictum, habitatorem per decem septem annos vel inde circa, et Franciscum Oliverii, baiulum, partisque erat dicti domini regis Navarre per quatuor vel quinque annos, que dixerunt re vera fuisse et esse dicta alcaria seu aldea de terminis dictorum vallis et castri ipsiusque iurisdictione exercisse. Quibus ita inventis et secutis, confestim dictus honorabilis Anthonius Amati predicto, attentis predictis, accepit de lapidibus, terra et inmis et frondibus arborum per eius manu et dictam possessionem continuando in signum vere et realis possessionem dicti ruralis dirrute et depopulate alcarie tradidit de eisdem in manu et posse dicti nobilis domini Ugonis de Cardona, et idem nobilis dominum Ugo de Cardona, recipiens et acceptans in signu vere et realis possessionis sibi tradite per dictum honorabilem Anthonium Amati, ut procuratorem dicti domini regis Navarre, sibi tradite de premissa alcaria rurali et depopulati, necnon dictus honorabilis Anthonius Amati, predicto nomine, predictis die et anno et eodem instanti, in dicta alcarie rurali existens et personaliter constitutus, in presentia mei, predicti et infrascripti notarii, et testium predictorum, mostravit predicto nobili Ugoni de Cardona ac sibi cum manu sua cum quodam digito ipsius manus sibi ostendit quoddam rurale castrum et dirrutum vocatum castrum de l’Arch, constructum et hedificatum in quadam ruppe alia suppra et dictam alcariam intra terminum, cuius castri dicta alcaria erat, fuit et est fundata, dicens idem Anthonius Amati, dicto nomine, sibi quod ipso mitebat ipsum nobilem dominum Ugonem de Cardona in possessionem predicti castri, termini ac terrarum et possessionem predicti castri una cum iuribus et pertinentiis ipsius castri, de quibus omnibus et singulois prenarratis, actis, sequtis et gestis dictus nobilis dominus Ugo de Cardona petiit et requisivit sibi fieri et tradi unum et plura publicum sive publica instrumenta per me, notarium predictum et infracriptum, ad habendum memoriam uin futurum, presentibus testibus antedictis. Et dictus nobilis dominus Ugo de Cardona quasi ilico proxime dictis die et anno, presentes me, notario, et testibus prelibatis, continuando suam possessionem et exercendo eam, cum eius gladio scindit ramos et arbores in signum sue vere et realis possessionis sibi tradite et adepte per eum de premissis.

Post predicta vero dicta die intitulata octava die mensis octobris anno predicto a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo nono (8-X-1429), confestim et consecutive constitutus personaliter dictus nobilis dominus Ugo de Cardona, continuando dictam possessionem in quadam alcarie vocata de Cella, cuius esse dicitur honorbile Iasperti de Ulmis domicelli, iurisdictio criminalis eius et foriscapia sunt et consueverunt esse domini dicte vallis de Guadalest, videlicet in platea dicte alcarie, predictus nobilis dominus Ugo de Cardona in presentia mei, predicti et infrascripti notarii, et testium prenarratorum, verbo requisivit dictum honorabilem Anthonium Amati, procuratorem predictum dicti domini regis Navarre ibidem presentem, quatenus traderet possessionem de dica alcaria vocata Cela et de eius iurisdictione et eius iuribus. Quiquidem Anthonius Amati, facta ipsa requisitione per dictum nobilem Ugonem ut predicitur, confestim dictus honorabilis Anthonius Amati, dicto nomine, mdio iuramento assueto interrogato Abdulcarim Abarrida, alamino, et Yaye Barrida, iurato, serracenis dicte alcarie, presentibus aliis sarracenis, si dominus dicte vallis de Guadalest habebat iurisdictionem et dominum in dicte alcaria sicut in aliis predictis alcareis, qui dixerunt et responderunt quod habebat iurisdictione et foriscapia et alia iura in eadem ut in aliis alcariis. Quibus ita dictis et responsis per proxime dictos, confestim dictus honorabilis Anthonius Amati, nomine ac vice dicti domini regis Navarre et ut procuratore predicto, iniunxit, mandavit, notificavit proxime dictis nominatis sarracenis ut tenerent pro domino dicte iurisdictionis predicte alcarie de Cella et foriscapiorum predictum nobilem dominum Ugonem de Cardona sibique responderent, parerent et obedirent de foriscapiis, redditibus et aliis iuribus, prout et quemadmodum in aliis alcariis. Et hec dixit, iniunxit, mandavit, notificavit et intimavit predictus honorabilis Anthonius Amati, predicto nomine, predictis superius nominatis sarracenis in signum possessionis tradite per eundem Anthonium, prefato nomine, dicto nobili Ugoni de Cardona de predictis foriscapiis, redditibus et aliis iuribus ut in aliis alcariis, de cuibus omnibus et singulis suppradictis predictus nobilis dominus Ugo de Cardona petiit et requisivit sibi fieri et tradi unum et plura publicum sive publica instrumenta per me, notarium predictum et infrascriptum, presentibus testibus antedictis. Exinde autem die, anno ac ora predictis, quasi incontinenti, predicti nobilis et Anthonius Amati, nominibus antedictis, exierunt a predicta alcaria de Cela euntes supra eam alcariam et supra eam iuxta camium regale, satis prope dictam alcariam, et de mandato dicti nobilis domini Ugonis de Cardona per dictum sagionem et preconem fuerunt apposite et affixe furquas, in quibus de mandato dicti nobilis Ugonis de Cardona per dictum sagionem fuit suspensum quendam ramum in signum possessionis meri imperii et iurisdictionis criminalis dicto nobili Ugoni de Cardona tradite. De premissis et predicta omnia et singula fuerunt acta, facta, gesta et secuta tam per dictum honorabilem Anthonium Amati, nomine preinserto, quam per dictum nobilem dominum Ugonem de Cardona in presentia mei, notarii predicti et infrascripti, et testium prementionatorum. Consequenter vero proxime die et anno et quasi ilico, per dictus nobilis dominus Ugo de Cardona, existens et personaliter constitutus in dicta alcaria de Cela, in presentia mei, dicti et infrascripti notarii et testium predictorum, predictus nobilis dominus Ugo de Cardona m poss, exercendo et suam possessionem continuando, iussit dicto Matheo Rodrigo, sagio et preconi, quatenus alta et intellegibili voce palam et publice, tam ibidem in platea dicte alcarie de la Cela coram omnibus dicte alcarie ibidem presentibus et coram omni alio populo ibidem congregato, faciat quandam preconizationem tenore et continentie subsequentis:

Ara hojats tot hom generalment de qualsevol condició o estament sia què us notifica e mana lo molt noble senyor don Ugo de Cardona, cavaller, senyor de les valls de Guadalest e del castell de Confrides e, per consegüent, senyor de la jurisdicció criminal d’aquelles vall e castell.

 Que no sia negú ni neguna persona de qualsevol condició o estament sia qui gos ni presumeixca enderrocar, tocar ni derruhir les presents forques, ara de manament plantades e ficades de manament del dit senyor en la present alcaria de Cella e prop la dita alcaria desús lo camí real, sots de pena de mort, ne sia algú ni alguna persona de qualsevol condició o estament sia qui gos ni presumeixca tocar ni moure ni despenjar lo dit ram penjat en les forques dessús dites, sots pena de penjar. E guart-se qui guardar s’i à.

Quam preconizationem predictus sagio et preco, presente me, notario, et testibus antedictis, retulit se de mandato dicti nobilis Ugonis de Cardona fecisse preconizationem predictam in duobus scilicet locis, unam in loco ubi dicte furxe fuerunt affixe et plantate, et alia in platea dicte alcarie, palam et publice et alta et intelligibili voce coram omnibus dictis locis presentibus et congregatis, de quibus omnibus et singulis predictis nobilis Ugo de Cardona petiit et requisivit sibi fieri et tradi unum et plura publicum sive publica instrumenta per me, notarium prenarratum et infrascriptum, presentibus testibus preinsertis.

Ulterius predicta octava die octobris anno predicto a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo nono (8-X-1429), in presentia mei, dicti et infrascripti notarii, et testium prementionatorum, predictus nobilis dominus Ugo de Cardona, miles, constitutus personaliter in dicta alcaria de Cela, suam continuando et exercendo iurisdictionem, iussit et mandavit preinserto sagioni et seu preconi quatenus palam et publice alta et intelligibili voce, tam coram omnibus dicte alcarie ibidem presentibus quam coram omnibus aliis ibidem presentibus in platea dicte alcarie, facere quandam preconizationem tenoris et continenties subsequentis:

Ara hojats tot hom generalment de qualsevol condició o estament sia, què us notifica e mana lo molt noble senyor don Ugo de Cardona, cavaller, senyor de les valls de Guadalest e de Confrides e, per consegüent, senyor de la jurisdicció criminal d’aquelles vall e castells dessús dits e de la present alcaria de Sella.

Que no sia negú de qualsevol condició o estament qui gos ni presumeixca esflorar, forçar ni violar neguna donzella o fadrina ni en altra manera forçar alguna dona maridada, sots pena de mort. E guart-se qui guardar s’i à.

Quam preconizationem dictus sagio et seu preco de mandato dicti nobilis domini Ugonis de Cardona, domini dictorum vallis, castri et alcarie, presente me, notario, et testibus antedictis, retulit se fecisse et preconizasse dictam preconizationem in platea dicte alcarie predictis die et anno, presentibus illis dicte alcarie ibidem presentibus et omnibus aliis ibidem congragatis, alta et intelligibili voce ac palam et publice.

Post predicta vero predicta octava die mensis octobris anno predicto a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo nono (8-X-1429), predictus honorabilis Anthonius Amati, ut procurator dicti serenissimi domini regi Navarre, existens et personaliter constitutus in proxime dicta alcaria de Cela, continuando dictam possessionem in presentiam mei, predicti et infrascripti notarii, et testium predictorum, coram omnibus ibidem presentibus, verbo alta et intelligibili voce dixit et proclamavit ibi quod ipse, nomine et vice dicte domine regis Navarre et ut procurator suus, tradebat dicto nobili domino Ugoni de Cardona generalem possessionem de omnibus et singulis iuribus, censibus, redditibus,m prventibus, foriscapiis et aliis quibusvis iuribus universis quos et que dictus dominus rex Navarre et sui predecessores habebant, possidebant et recipiebant ac habere et possidere in dicte vallis de Guadalest et castro de Confrides et eorum terminis et limittibus. Et in signum vere et realis possessionis dicto nobii domino Ugoni de Cardona per dictum honorabilem Anthonium Amati, predicto nomine, tradite, de premissis tradidit idem Anthonius Amati predicto nobili ipsi nobili domino Ugoni de Cardona duo regalia argenti, quibus omnibus ita peractis, dictis, factis, secutis et gestis dictus nobilis dominus Ugo de Cardona petiit et requisivit verbo de predictis omnibus et singulis sibi fieri et tradi unum et plura publicum sive publica instrumentum et instrumenta pro habendo de eisdem memoria in futurum.

Agustí Galiana