Notícies de l’Arxiu, núm. 57
En els últims mesos hem fet avanços notables que passem a ressenyar per a coneixement dels seguidors i membres de l’Arxiu.
El principal i més destacat és el canvi de local, que hem realitzat des del Grupo Server Mora fins a l’Ajuntament Vell, conegut ara com a edifici de sales polifuncionals. Es dona la circumstància de què l’última planta d’aquest vell edifici, que ocupa el cantó de la Plaça Major amb el carrer Major i que va ser reformat al voltant de 1997, va acollir l’arxiu municipal durant dècades o, pot ser, algun segle. Ara tornem a dipositar de nou documents per a la història de Sella i traslladem el nostre arxiu a la Plaça, on es troben arxius tan importants com el parroquial, el municipal o el de la Unió Musical l’Aurora.
De moment ja tenim organitzada la part documental i ens falta per ampliar prestatgeries i definir la zona audiovisual. Una bona taula de reunió ja ha acollit interessants reunions entre membres de l’Arxiu i alguna entrevista, en concret a un membre de la familia Giner.
També hem seguit adquirint nova documentació i alguns objectes de valor. És remarcable l’adquisició de documents del segle XVIII, que enriqueixen el fons antic en paper de l’Arxiu. En la part digital, continuem incorporant valuosa documentació des del segle XIII fins al XIX, gràcies a la recerca en distints arxius nacionals i regionals.
Hem participat en distintes iniciatives audiovisuals, aportant documentació i dades, destacant especialment el documental sobre l’aniversari de la Banda, dirigit per Jaume Soriano (Morralla films) que esperem que s’estrene prompte. També en el vídeo sobre les festes de Santa Bàrbara que ha realitzat Manolo Albert (Todo Montaña Alicante), al seu canal “Pueblos y rutas de Alicante”.
Hem rescatat per al nostre canal de Youtube un reportatge del programa “Medi Ambient” de Punt2 del sobre la figura d’Eduardo Soler y Pérez (1845-1907), a qui hem dedicat alguns treballs des de l’Arxiu. Soler y Pérez, entre altres moltes coses, el propietari de masos d’Aitana com Sant Xotxim o la Torreta, vinculats a Sella.
Insigne professor universitari, era fill del magistrat de Relleu Francisco Soler i de Josefa Pérez Saval, de Sella.
En 2007, al centenari de la seua mort, se li va retre un homenatge en Relleu i en la Universitat de València. Eduardo, juntament al seu germà Leopoldo, són personatges molt importants per a la nostra història, per la quantitat de material documental i fotogràfic que ens han llegat.
Per acabar, volen deixar constància de troballes relacionades amb les obres que estan executant-se durant la primavera de 2024 en la Plaça Major. Per un costat, tractant de rescatar fragments de lloses de l’església que havien sigut utilitzades per les voreres, igual que el rescat i custòdia de fragments ceràmics que apareixen a les rases fetes al voltant de la Torre, Palau i església, tot i que hi ha un arqueòleg pendent de les obres. Els fragments s’uneixen als que ja tenim arreplegats de les obres de carrer La Pau el 2013. D’altra banda, la reforma del local de l’antiga caixa per a obrir un nou bar-restaurant, ens deixa una imatge per al record:
LA MEMÒRIA DE LES FAÇANES (publicat al nostre perfil de Facebook)
En maig de 1955 s’inaugurava l’oficina en Sella de la “Caja de Ahorros del Sureste de España”, al bell mig de la Plaça Major. Lluia amb unes grans lletres metàliques l’arribada de l’esperada Caixa, que després es va reconvertir en diferents entitats fins que el banc Sabadell va tancar les oficines en 2017.
Ara, amb motiu d’unes reformes per a obrir un restaurant, apareix l’ombra d’aquelles lletres, com una memòria impregnada al ciment de la història.
Quan cap als anys 1970 van retirar les lletres, pel canvi de nom de l’entitat, algunes de les lletres es van reutilitzar per al mas de La Carrasca
Per saber més sobre la història de la Caixa: Salvador Garcia Cerdá (2017): “La Caixa d’estalvis del Mediterrani a Sella”, Llibre de Festes 2017, pp. 64-67
