Els Cerdá i els Giner: sobre la formació d’una elit local

Spread the love

Un recent estudi, publicat a la revista Estudios Geográficos, ens ha permès aproximar-nos al procés de colonització del barranc de Tagarina després de l’expulsió dels moriscos fins al segle XX. De forma molt resumida, tractarem ací d’exposar els principals els resultats i el que ens ensenyen de la història d’esta vall i, per ampliació, del terme de Sella. Diem açò perquè en Tagarina podem veure ben representada la formació i consolidació d’una elit local, al voltant de les famílies Cerdà i Giner.

Tot comença a principis del segle XVII quan, després de l’expulsió dels moriscos, es produeixen nous repartiments de terres. Gràcies a la documentació de 1613 trobada pel nostre company Vicent Olcina sabem que Vicenti Cerdà i Onofre Giner eren veïns i foren dos dels colons més beneficiats amb les millors terres del barranc. Eixes terres estaven situades als voltants de la Font de Nicolau, l’única font abundant i amb aigua continua de tota la vall.

Segons els resultats, algunes d’estes terres situades en les inmediacions de la font de Nicolau (Heretat de Cerdà en 1726), foren establides als colons Vicent Cerdà i Onofre Giner després de l’expulsió dels moriscos

No és casualitat que foren ells els elegits, ja que tenien contacte directe amb el baró Calatayud: Onofre Giner ja estava a Sella abans de l’expulsió i Vicent Cerdà va exercir un dels primers càrrecs de la nova baronia, ja sense moriscos. Tots dos són els patriarques de dues famílies cridades a dominar el poble durant segles.

En 1726, poc més d’un segle després dels primers establiments, trobem que els propietaris més destacats de Tagarina són Cerdà: el 22% de les parcel·les estan al seu nom i moltes fitaven les unes amb les altres. Si en 1613 tenien quasi 5 ha, ara ja són 48 ha i moltes situades en els fons del barranc, en zones de reg o prop del camí principal del barranc.

Heretats amb presència de Cerdà en 1726. Una de les heretats s’anomena, fins i tot, “Cerdà”

També s’ha produït un fet cridaner: les dos famílies s’han unit mitjançant matrimonis. L’alcalde de Sella en 1726 és Salvador Cerdà Giner, que també és el principal emfiteuta de Tagarina i l’únic que declara una casa. En 1791, continua la progressió i els Cerdà són propietaris de totes les cases inscrites en el barranc.

Durant els segles XVIII i principis del XIX, els Cerdà i els Giner, units o no, pertanyen a les famílies més potents de Sella, amb vinculacions importants amb els barons i amb càrrecs locals rellevants: notaris, doctors, jurats, rectors… a l’Arxiu estem elaborant un seguiment de personatges que està donant informacions molt aclaridores. En este sentit, la tasca d’Albert Rubio és molt destacable i ens permet entendre moltes coses de la nostra història, ja que els Cerdà i els Giner apareixen en gairebé tots els grans esdeveniments del nostre passat, des del descobriment del tresor del Diví fins a la composició dels primers confrares de la Divina Aurora de 1805, per posar uns exemples. 

Queda encara, però, un fet determinant com fou la dissolució del règim senyoral, que va permetre als emfiteutes accedir a la propietat plena de les seues terres, abans compartida amb el baró. És ací quan realment els Cerdà i els Giner incrementen exponencialment el seu poder econòmic i local i es fan els veritables “amos i senyors” de Sella, amb personatges com Antonio Giner Cerdà (el senyor Toni).

Mires per on mires, allí estan, casant-se amb Thous, amb els Pons de la Rapella, comprant el Palau, edificant les principals cases del poble i cultivant les millors terres del terme. En Tagarina, segons el cadastre de 1917, ja són 24 propietaris amb cognom Cerdà -alguns també porten Giner- i posseeixen 74 de les 200 parcel·les de la vall.

Parcel·les propietat de Cerdà i Giner en 1917

El cas de Tagarina és una representació gràfica i aclaridora d’un procés que possiblement es repeteix a la resta del terme i que ens parla de la formació i consolidació d’una elit local, una elit que té els seus orígens en el període immediatament posterior a l’expulsió dels moriscos, al recer del baró de Sella.

L’estudi de trajectòries vitals de personatges històrics, les relacions familiars (la genealogia), la vinculació amb el procés de colonització agrària del territori i de la consolidació de la propietat… són temes fascinants i fonamentals per a entendre la nostra història.

I en això estem els amics de l’Arxiu, amb la il·lusió de continuar aprenent i compartint les nostres troballes amb els lectors interessats. Gràcies per seguir-nos.

Pablo Giménez Font

Article:

Giménez-Font, P., & Zaragozí, B. (2023). Nuevas evidencias sobre la calidad de la información geográfica contenida en las fuentes precatastrales: análisis a partir de un cabreve del siglo XVIII. Estudios Geográficos84(295), e144-e144.