José García Sellés: advocat, jutge i polític

Un dels aspectes que més treballem a l’Arxiu és el de reconstruir perfils biogràfics, històries de vida que ens permeten entendre millor el passat a través de les trajectòries dels seus protagonistes.

Hui volem rescatar la figura de José García Sellés, un personatge rellevant del trànsit entre els segles XIX i XX, però prou desconegut tot i haver sigut un important propietari de terres i cases a Sella, advocat, jutge i polític.

José García Sellés –Pepe per als familiars i afins- va nàixer a Sella en 1852. De pares orxetans, els seus padrins de bateig foren D. José Cerdá i Maria Lloret, sent testimonis el metge Crisóstomo  Rubio i el cirujà Vicente Bou. Estos personatges ja ens parlen d’una possible posició social acomodada de la família Garcia Sellés en el poble, però de moment no sabem molt més de la dedicació i propietats dels seus pares. José va ser el primer de cinc germans, entre els quals es troba la “senyora Concha” (María Concepción García Sellés, 1860-1950), encara recordada per moltes persones del poble i que va pagar el nou altar de la Puríssima després de la guerra civil. També té relació familiar amb Àngel Llorca, el prestigiós mestre d’Orxeta i fotògraf aficionat.

La trajectòria acadèmica de José Garcia, tal vegada després d’una primera època escolar a Sella, passa per la ciutat de València: en 1864 el trobem estudiant a l’Institut Lluís Vives [1] i al curs 1871-1872 tenim referenciat el seu expedient de batxillerat [2]. En 1879 ja apareix signant com a secretari de l’ajuntament de Sella, en la que podria ser la seua primera tasca professional.

Amb vora 30 anys, el trobem estudiant Dret a la Universitat de València, graduant-se al curs 1885-1886. És un any molt complicat a causa del còlera, una epidèmia que va ser especialment cruenta en el mes de juliol de 1885 en Sella [3]. Efectivament, José Sellés perd a sa mare i amb aquest motiu escriu una columna al diari Constitucional Dinástico que s’ha convertit en la millor crònica de “l’any del còlera” a Sella. Un escrit que pretén agrair l’ajuda desenvolupada per Joan Thous i el treball sacrificat de l’alcalde José Cerdá, el metge Eugenio Cerdá o el practicant Enrique Mas, però que comença amargament recordant a sa mare:

“Cuando aún mis ojos están enrojecidos por las lágrimas de acerbo dolor al perder para siempre al ser a quien debo mi existencia, y la intranquilidad en mi espíritu predomina por creer no es real y verdadera la desgracia que me aflige […]. Justo es, pues, que deposite sobre la tumba de mi adorada madre una lágrima de momentánea despedida, y dando expansión al amor patrio, pagarle también su legitimo tributo, y sea fiel en los sentimientos en que abundan en mis paisanos, yo, el más humilde de entre ellos, venga a hacer público por medio de la prensa, la gratitud que sienten en estos momentos” (Sella, 22 d’agost de 1885).

En el padró de 1894 apareix com a propietari de cases en Seguró i l’Almussent, mentre que al poble posseeix una casa en el carrer Quatre Cantons núm. 17 i La Bodega núm. 3. En aquell moment ja viu a La Vila Joiosa, on és un personatge important. La seua dona Maria, amb qui va casar en 1887, pertanya a una de les famílies més poderoses de La Vila, d’on eixiria poc després el famós empresari Jaume Llinares Lloret “el Soldat”, cosí seu. José Garcia Sellés exerceix com a advocat a La Vila, però va arribar a ser jutge municipal. És en esta etapa quan la seua vida rep un gir inesperat gràcies a un colp de fortuna: en desembre de 1900 li toca la grossa de Nadal amb el número 26.285.

Al periòdic La Correspondencia de España [4] llegim:

“el billete completo fue adquirido por D. José García Sellés, abogado y juez municipal de Villajoyosa el día 12 de novembre último para Francisco Orts Portellet, que es dueño de una tienda de ropas en el referido pueblo; esto ha sido causa de que se hallen favorecidas más de 200 familias pobres”

La premsa calcula que al senyor García li van correspondre 80.000 duros “y el resto hasta 200.000 a su família”. L’artista Mariano García Sánchez va dibuixar un dècim commemoratiu del premi, amb una orla amb els principals agraciats, dedicat a don José [5].

Garcia Sellés, uneix al seu prestigi professional una riquesa considerable. Amb els diners de la loteria compra terrenys en Sella i Penàguila i el mas de Seguró i La Venta, contigus a les terres que havia heretat de la seua família.

Pensem que no va tindre descendència amb la seua dona María Lloret Llinares, de manera que, en morir el matrimoni, va heretar el gran mas de Seguró de Dalt un altre nebot (família Sevila-Llinares). Durant la guerra civil, ja mort José Garcia, Seguró va servir de refugi per a la família de Jaume Llinares, “el Soldat”, on acudiren milicians per a detindre a l’empresari [6]. Fins fa uns mesos, quan han sigut adquirits per nous compradors, tant Seguró com La Venta encara eren propietat d’estes famílies vileres, descendents del matrimoni de José i Maria.

En 1885, al seu escrit sobre el còlera, José Garcia Sellés afirmava no conèixer personalment a Joan Thous “ni lazos de amistad, como digo, ni menos políticos me unen con dicho señor”. Però a principis del segle XX també és un dels protagonistes de la política de la Marina, col·laborant amb Orduña primer i amb Jorro després. En 1907 parlen d’ell com “clerical de Sella”, acusant-lo de participar en el repartiment del poder entre liberals i conservadors, amb la benedicció de Canalejas. En aquell any és elegit diputat provincial pel districte de “Villajoyosa-Jijona” i en 1909 ja és vicepresident de la Comisión Provincial de la Diputació. En 1911 tornarà a ser elegit diputat. Està per veure el seu paper en la finalització de la carretera entre Alcoi i La Vila, que passava per les seues terres.

Tot i el seu èxit professional i polític, sembla que no perd contacte amb el seu poble, on possiblement vivien alguns dels seus germans. En 1911 apareix com a padrí en diverses confirmacions, juntament amb Teresa Cerdá Giner, amb motiu de la presència de l’arquebisbe de València en l’església de Santa Anna de Sella. En 1914 l’anuari Batlles el situa, de nou, com a advocat que exerceix en La Vila i en 1915 guanya la plaça de registrador de la propietat a Alcalà de Henares, on possiblement es degué mudar. L’últim registre documental que hem pogut trobar, fins al moment, ens porta a 1917, quan un José García Sellés de 65 anys signa una adhesió perquè el ministre Sánchez Guerra siga condecorat amb una medalla. En octubre de 1920, amb 68 anys, va morir a Seguró i va ser soterrat a Sella [7].

Amb aquesta breu biografia, refeta des de la seua primera versió, em pogut constatar la importància d’aquest fill de Sella. Esperem anar completant-la amb noves dades, per tal de conèixer millor als protagonistes d’una de les èpoques daurades de la nostra història. La vida de José Garcia Sellés, marcada pels seus estudis, per la seua trajectòria política i per la immensa fortuna de la loteria, n’és un bon exemple.

Pablo Giménez Font i Albert Rubio

Notes:

[1] Arxiu  Històric de la Comunitat Valenciana (AHCV//9/30538-22 Fons Instituto Luis Vives).1864-1865 Exp. académicos de alumnos (serie v) Expediente académico de José García Sellés, nacido en Sella (Alicante) en 1852

[2] Arxiu Històric Provincial d’Alacant (AHPA//26520/27) 1871-1872 Expediente académico de José García Sellés

[3] El Constitucional dinástico, 25 d’agost de 1885.

[4] El País, 2 d’agost de 1907

[5] La Época, 12 de gener de 1901

[6] Soler Soriano, J. 1995. Des del cantó del Mercantil. Gráficas Díaz: La Vila Joiosa

[7] La partida de defunció ha sigut localitzada a l’arxiu parroquial de Santa Ana:

Nº. 20 García Sellés José

El infrafirmado D. Miguel Ribes Gilabert como Ecónomo de la Iglesia Parroquial de Santa Ana de Sella diócesis de Valencia provincia de Alicante el día veinticinco de Octubre de mil novecientos veinte, mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de la misma transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de Don José García Sellés de sesentaiocho años, casado con Doña María Lloret Llinares, natural de esta [Sella] diócesis de Valencia provincia de Alicante y vecino de Villajoyosa hijo legítimo de José García García y de Vicenta Sellés Llorca que, según certificación facultativa, falleció el día anterior a las doce horas de la mañana a consecuencia de septicemia gastro entero hepática en la “Masía de Seguró” habiendo recibido los Santos Sacramentos de Penitencia, Viático y Extremaunción que le administró D. Miguel Ribes Gilabert, no testó. De que, como Cura, certifico.

Miguel Ribes Gilabert, Pbro.

Agraïments a Juan Vicente Asensi, per algunes dades i fotografies. A Antonio Amorós, per les dades relatives a la familia de Maria Lloret i la data de casament del matrimoni.