La “belladona” i Toni Giner
Diuen les cròniques que Elvira Llobet era una dona molt bella, però en aquest cas no hi té a veure, sinó amb la malaltia que patia el tio Toni l’any 1866. De sobte per una mala notícia familiar, li van entrar convulsions i va quedar parcialment cec: deia que veia núvols quan mirava el sol. De resultes va consultar un metge romà, de Vianchi que estava vivint a Oriola, el metge li receptà belladona (atropamina) que és un medicament que ja feien servir les dones romanes per dilatar les pupil·les, i blanquejar el cutis, avui dia continua usant-se en exàmens i operacions dels ulls.
Com li aconsellà que es realitzés dutxes de cos sencer i a la nuca, realitzà una estada al balneari d’Aigües i Banys Minerals de Busot, consta amb el núm. 11 de la numeració de la memòria que el director Joaquín Fernández López redactà.
Es veu que al cap de poc temps funcionà el remei, perquè ja veia des del balneari de Busot, que està a una llegua de distància, les onades del mar i els vaixells flotant al mateix.
El que no es diu a l’escrit, quina va ser la mala notícia familiar que va fer emmalaltir, a l’etapa final de la seva vida, ja que mor el 1873.
Vicent Olcina