Notícies de l’Arxiu, núm. 58

Durant els últims mesos han ocorregut moltes coses a l’Arxiu, de les quals destacarem les principals a continuació. Però hem de començar necessàriament, i en primer lloc, per l’aparició d’un nou exemplar del “Llibret”, la revista de festes de la Divina Aurora que ja té 41 volums en el seu format actual. Com tots sabeu, el Llibret és una eina de difussió de la cultura escrita de Sella i, per a nosaltres, una forma ideal de fer arribar alguns dels treballs que fem els membres de l’Arxiu. Des del punt de vista dels nostres interessos, volem destacar i donar noticia dels següents treballs:

• “Imatges de festes per a la història: octubre de 1943 i 1985”, de Pablo Giménez Font, sobre la placa conmemorativa a Vicente Pérez Cantó.

• “Sella, beu-te l’aigua i guarda’t d’ella”, de Salvador Garcia Cerdà, sobre l’arribada de l’aigua potable en la dècada de 1920

• “Doctor don Desiderio Seva Ponsoda”, d’Albert Rubio, que ens ofereix una biografia completa d’aquest important i oblidat rector nascut a Sella

• “La Capilla de las Almas: un lugar de enterramiento en la Iglesia de Santa Ana de Sella”, de Miguel Ángel Pérez Serrano, que parla de l’existència d’aquesta capella, encara per localitzar dins del temple.

• “Los molinos “mostrencos” de la señoria”, de Vicent Olcina, que transcriu uns interessants documents de 1836 on es fa un inventari dels molins de la senyoria.

A banda d’estos escrits sobre història local, voldriem nomenar “Fantàstic”,de Maribel Pastor i “La #primaveramusical a Sella” de David Garcia Sirvent, per tractar-se de creacions que ens parlen de la societat del poble en determinats moments i amb la música com a protagonista: a la dècada de 1960 amb la creació del Festival i a la dècada de 2000-2010 amb l’aparició de grups de música en valencià a Sella. I, com no, el pregó de 2023 a càrreg de Vicent Garcia Pérez (Vicen), distintes creacions literaries i reculls de fotografies de tot l’any fester, que fan del llibret un testimoni magnific del nostre present. Felicitar a les responsables de l’edició d’enguany per aconseguir una publicació tan bonica i completa.

La Fira de Mostres i Cultura Mediterrània, celebrada enguany el 31 d’agost i l’1 de setembre, ha estat també un moment de molta activitat per a nosaltres, ja que hem preparat dos exposicions: “Sella, 1973. Les fotografies de Mario Guillamón” i “Estampetes per al record: la col·lecció de l’Arxiu”. Les dos exposicions mostren materials aconseguits als últims anys, i que hem anat anunciant en el seu moment. Eren exposicions senzilles però pensem que van agradar i van tindre una bona acollida.

Un acte emotiu i prou singular, realitzat conjuntamente amb la Rondalla de Sella i el grup de Danses, ha estat la recuperación de velles coples, algunes inèdites, de l’Aurora. L’acte es va celebrar a la Replaceta, plena de gom a gom, i va contar amb una recreació sentida on el bombo, els silencis i la narració ens va permetre traslladar-nos a com era una Aurora durant el segle XIX. Es cantaren i interpretaren coples arreplegades per Quico el Troset (cap a 1888), Martí i Gadea (1906) i una de les redactades pel rector José Algado, possiblement a la dècada de 1940. El public disposava d’una còpia de les coples i va poder cantar-les juntament amb la Rondalla.

La XXVII edició de la Fira va conéixer també la presentació, a carreg de Luis Soler, de l’últim llibre de Dora Baldó, titulat “Soc el Riu”. Es tracta d’una sèrie de relats, alguns dels quals tracten, de forma més explícita o indirecta, sobre Sella. Però hi destaca, per a nosaltres, el relat “Heu vist el meu rellotge?” que parla sobre la crema de l’església de Santa Anna durant la guerra civil. Un relat de primera mà, que prové de les narracions familiars que sentia Dora a sa casa i que, ara per ara, és el primer escrit sobre aquest desgraciat fet de la nostra història.

Ens alegra també anunciar la col·laboració de l’Arxiu en el documental “La banda sonora d’un poble. 50 aniversari de la Unió musical L’Aurora” dirigit per Jaume Soriano, en estreta col·laboració amb Lorena Pérez del Postigo (Cabiló Ràdio). Un documental maginific d’entrevistes i fotografies, que ens parla de forma molt amena de la història de la banda des de la seua refundació en 1973, però també de la banda vella, nascuda a la dècada de 1920.
Des de l’Arxiu hem col·laborat en la part de documentació de la primera banda i en el recull de fotografies, que ens ha permés incrementar notablement el Fons fotogràfic U.M. L’Aurora.

Tot i que fa ja uns mesos, volem fer-nos ressó de la instal·lació de cartells turistics que expliquen el nostre patrimoni: els podem trobar al pont vell, a la Font Major, al Llavador, a la Plaça Major… des de l’Ajuntament i l’empresa contratista s’ens va demanar ajuda per a dotar d’informació als panells i pensem que ha quedat un resultat molt digne. Ara qualsevol visitant i, també, qualsevol veí interessat, pot llegir la història del Palau, de l’església, el llavador, del pont, del sistema de reg o de l’ermita de Santa Bàrbara.

Anunciem també la mort de Paquita Cantó a la seua casa de Catalunya, on va emigrar durant la postguerra amb el seu home Pep. Paquita va escriure nombrosos textos amb un valor històric i etnològic considerable, que es publicaren fonamentalment al llibret de festes. Recordem alguns dels que hem pogut arreplegar i, tant de bó, pugam seguir incrementant el seu fons biogràfic. Des de l’Arxiu volem retre-li el millor homenatge possible: conservar i difondre el seus escrits: Sant Xotxim i el meu avi (1998), Un record a Fermín (1999), El pa que es feia abans (2000), Terra blanca per escurar (2001), Mare, sempre mare (2003), El Bassó de la Font (2004), El cabasset perdut (2006), A Sella, el meu poble (2006), “Sant Roro” y “Cançó popular” (2011), La tia Dolores (2011) o Quan no teniem llum elèctrica (2015).

Per a acabar, donem noticia d’un encontre especial: el que alguns membres de l’Arxiu tinguerem amb Isabel Calatayud Sarthou, baronesa de Sella, de visita privada en el poble. Ens coneguerem, li explicarem el que fem a l’Arxiu i compartirem informació sobre la familia. Isabel ja ens ha enviat algunes fotos sobre la seua infantessa i alguns dels seus familiars, destacant un quadre del seu besavi el baró Juan Vicente Calatayud Maldonado. També parlarem de celebrar el 500 aniversari de creació de la baronia d’Agres i Sella per part de l’emperador Carles V, el 1527. Serà una data important, ja que els Calatayud i Sella compartim història des de fa cinc segles. No es podria explicar gran part del que som sense esta familia. Sense dubte, la baronesa és història del nostre poble i per a nosaltres va ser una trobada carregada de simbolisme i valor.