La Casa Nova (1871): detalls ornamentals pintats

Una de les primeres coses que es veuen quan t’apropes a Sella, per poc que alces la mirada, és la Casa Nova, un mas del segle XIX. De manera que tots, d’alguna forma, hem anat assistint al seu enderroc progressiu, com una llarga agonia que es perllonga al llarg de les últimes dècades. En 2024, finalment, va caure la paret de llevant i, en pocs anys, la casa no serà més que un gran muntó d’escombraries.

Des de fa més de vint anys hem tractat de fotografiar el mas, per tal de mantindre’l a la memòria. En 2001, fins i tot, un grup de joves del poble vam mesurar cada paret de la casa i vam alçar un plànol de la casa. Un document que, actualment i amb el mas parcialment enderrocat, té un gran valor històric.

A l’Arxiu tenim creat un Fons Temàtic “Casa Nova” on anem incorporant el material que trobem, que elaborem nosaltres o que ens donen. Per exemple, el fons conté un conjunt de documents en paper donats per la família Sebastià en 2014 i que abasten el període 1888-1945. També tenim fotografies nostres de 2001, 2006, 2010, 2015… i algunes molt valuoses del Fons J.B. Espasa, fetes en 1923.

Tot i això, la història de la casa és encara molt desconeguda. No sabem, ara per ara, qui va ser el seu primer propietari, tot i que, en algun moment, la va adquirir la família Pérez (l’Ordinari). També coneixem algunes famílies de maseros que visqueren allí.

En tot cas, l’objectiu d’aquesta entrada no és altre que el de mostrar alguns detalls ornamentals interiors (no arquitectònics) que es troben a la primera planta, concretament al saló del balcó. Com molts masos, en la planta de dalt estava la casa “dels amos”, que només s’obria per a la visita dels propietaris, segurament a l’estiu. Allí hi havia una cuina de carbó i un menjador i saló que donava al balcó. La resta, possiblement, serien habitacions. Hi havia una d’elles que tenia accés a un vàter, que es veu que és un afegit posterior a la casa, com passava a la Rapella dels Senyorets. Un luxe reservat només per a les grans cases.

Entre els detalls destaquen les sanefes i el fris pintats al saló. En la part superior, baix de la motlura, un dibuix ornamental repeteix un motiu floral per tota l’estança. Un fris que simula faixes de fusta, amb el motiu vegetal superior repetit, envolta la part inferior de les parets.

Una manxa d’humitat ens ha permés comprovar que aquestes pintures es van fer sobre unes sanefes anteriors, pot ser les originals de la dècada de 1870, quan es va construir el mas.

Tanca l’escena un detall central al sostre, amb una base per a penjar una llum, que repeteix els motius anteriors. Una sala noble, hui desapareguda, la memòria de la qual guardem amb cura en l’Arxiu.

I ja sabeu, no dubteu compartir-nos qualsevol informació, imatge o objecte de la Casa Nova, i d’altres tants masos que tenim a Sella. No deixem que el nostre passat caiga en la foscor de l’oblit.

Pablo Giménez Font i Albert Rubio