L’escoleta (1855), primera localització documentada d’una escola a Sella
Alguns de nosaltres havia sentit, a la gent més gran, parlar de “l’escoleta” a l’hora de referir-se al sector del carrer Sant Antoni que va des de l’estretet fins a les escales de la torre del Palau, actual carrer la Pau. Semblava que per allí havia existit, en un moment indeterminat, una escola.
Recentment, una troballa documental ens ha confirmat l’existència de la dita escola en 1855, corroborant així als testimonis que havien sentit parlar de l’escola, però mai l’havien coneguda. Amb el document ampliem el nostre coneixement sobre la història urbana i, també, la història de l’educació al nostre poble.
El document en qüestió és un inventari de finques urbanes propietat de l’ajuntament (els coneguts com a béns de propis), que es va remetre a la Diputació en febrer de 1855. Està conservat en l’Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant (1), que vam visitar recentment i on tenim previst fer una recerca més profunda.
Entre els diversos béns, que inclouen el forn de l’Era, una carnisseria al carrer l’Àngel, l’hospital de pobres al carrer Trinquet, el teular o el mateix edifici de l’ajuntament, es nomena “un local situado encima de la sacristía de la Parroquia que sirve para la escuela de Niños”, amb un valor reduït, si el comparem amb altres finques declarades.
L’escoleta, com es coneixia popularment, se situava en un recinte menut, d’uns 20 m2, annex a l’església i pel que s’accedeix pel carrer Sant Antoni. Actualment continua estant damunt de la sagristia i és utilitzat com a magatzem, però l’interior conté uns elements decoratius interessants (pilars i motlures), que fa pensar en una antiga integració dins del temple, tot i que encara falta molta més investigació. No oblidem tampoc que, a l’altre costat, en un recinte semblant que dona a la Costereta del Cor, trobem una capella. Albert Rubio, en la seua investigació sobre la història del temple de Santa Anna, ha recollit una referència oral sobre un antic ús de la sagristia com a capella, de manera que els pilars i motlures o cornises podrien evidenciar aquest antic ús.
En tot cas, no deixa de ser encara una hipòtesi. El que sí que podem confirmar és que, en algun moment es faria un pis i dalt, almenys durant una part del segle XIX, es trobava l’escola de xiquets de Sella. De moment, és la primera localització documentada d’un recinte escolar al poble. Crida també l’atenció que el local fora de l’ajuntament, tot i formar part del recinte de Santa Anna. Actualment pertany a l’església.
Alguns mestres que coneixem de l’època són Bautista Garcia, que es nomena tant en 1847 com en 1863, o José Ginés Cerdà, que apareix documentat des de 1869 fins a 1881, a excepció d’uns anys en el que va ser substituït per Juan Crisóstomo Rubio. En 1878 es quantifiquen 46 xiquets a càrrec de José Ginés Cerdà i 50 xiquetes dirigides per Aurora Mas. Estarien encara els xiquets a l’escoleta?
De moment, és una nova incògnita que esperem que noves troballes ens puguen aclarir…
Pablo Giménez Font
Notes:
(1): ADPA. GE – 11379/2, Cuentas de Propios y arbitrios correspondientes a los ejercicios 1854-1869