L’almàssera dels Quatre Cantons: una hipòtesi sobre l’origen de les voltes de l’Acadèmia

Un dels indrets amb valor històric més elevat, però també encara molt desconegut, són les voltes que hi ha en la part inferior de la casa de l’Acadèmia, a les que es pot accedir des del carrer Quatre Cantons. Estes voltes d’aresta (“bóvedas de arista”) encara esperen un estudi arquitectònic i es troben tabicades als baixos de la Comissió i en algunes cases veïnes. Això significa que, originalment, generaven un espai més ample que l’actual i, sobretot, diàfan. Estos espais amples i diàfans tenien distints objectius, però bàsicament tot fa pensar que, en aquests cas, podrien estar relacionats amb un magatzem.

No sabem encara que hi havia en l’espai que ocupa ara la gran casa de l’Acadèmia, construïda en la Plaça Major per la família Giner a mitjan segle XIX, i baix la qual es trobava este gran espai. Però ara sí que sabem que al carrer d’avall, dit dels Quatre Cantons, hi havia una almàssera integrant este espai.

El document més antic, conegut fins ara, és una troballa d’Albert Rubio a un protocol notarial de 1799. Allí apareix citat un carrer de “La Almasera” on Eusebio Ruvio tenia una part de casa que compartia amb els seus germans. Un dels fitants era Cristobal Herrero (important mestre d’obres de Sella, qui va construir el forn de l’Era pocs anys després. Tenia relació amb l’almàssera?). En eixa casa, posteriorment, van continuar els “Ruvio”, destacant el metge Crisóstomo Ruvio a finals del segle XIX, qui va donar un nom popular al carrer, conegut com a “carrer Dotor”. La qüestió és que la presència de la família Ruvio ens permet localitzar amb molta solidesa l’almassara, que coincidiria amb les voltes descrites.

Vicent Olcina, que ha trobat l’herencia de Toni Giner, ens confirma aquest fet amb un text datat en l’any 1874: “Una casa en el poblado de Sella situada en la Plaza mayor ó Constitución número diez , de seis naves, planta baja, sótano y corrales con tres pisos, de trescientos metros cuadrados de superficie, lindante por derecha con casa Constitucional, por izquierda con Vicente Sapena y espalda calle de las cuatro esquinas, contiene molino de aseite, dos prensas de madera, y una de yerro, adquirida por herencia de su abuelo José Giner y Giner, según titulo supletorio de posecion […] por valor de seis mil pesetas“

En l’Anuari Comercial de 1881 encara apareix una “prensa de aceite” pertanyent als hereus del senyor Toni Giner, ja mort. L’almàssera apareix citada fins a 1901, per tant, va estar activa fins a finals del segle XIX, tancant-se a principis del segle XX per raons desconegudes.

En conseqüència, la presència de l’almàssera està documentada (de moment) entre 1799 i 1901 i queda clar que es trobava al carrer Quatre Cantons, en el sector posteriorment anomenat “carrer Lepanto” o carrer Puríssima, segons la dita popular. Ràpidament, podem relacionar esta presència amb la de les voltes i arcs que permetrien un lloc de magatzem, sense molestos pilars, i plantejar la hipòtesi que l’espai estiguera relacionat amb l’almàssera des d’un moment indeterminat del nostre passat fins a una època relativament recent.

Tampoc podem oblidar que, en l’actual casa del costat, que forma part del cantó del carrer amb el carrer Major (actual casa de Pilar Agulló), podia haver estat un dels forns de la baronia fins a principis del segle XIX. I que aquesta casa conté una part de les voltes o “bóvedes”, per la qual cosa no podem descartar-hi la relació.

Esperem que nous documents i, sobretot, una desitjable recerca arqueològica, ens puga oferir més llum sobre este misteri de la nostra història, un dels patrimonis ocults més importants que tenim al nucli urbà de Sella. Només així es podrà confirmar estes hipòtesis, basades en evidències encara febles però suggerents.

Pablo Giménez Font

Agraïmets als meus companys Vicent Olcina i Albert Rubio per les referències documentals