La Cova del senyor Toni
Un “còctel històric” per al mes de desembre, amb elssegüents ingredients:
un indret: una cova al barranc de l’Arc, molt a propdels abrics on fa milers d’anys els nostres avantpassats deixaren la seua empremtaen forma de pintures rupestres
 |
| La cova en qüestió, al Barranc de l’Arc |
una data: març de 1844, després de la rebel·liómilitar de Pantaleón Boné. Un dels primers alçaments contra l’absolutisme de lamonarquia a Espanya, que va acabar justament a Sella, en concret a la Costerade Relleu. Apressats els revoltats, vingué al poble el Coronel Juan Contrerasamb quinze Lanceros de Lusitania. Boné i els seus foren traslladats i afusellatsa Alacant (al lloc conegut després com “Paseo de los Martires de la Libertad”,hui “Explanada de España”) i les repressions contra col·laboracionistes se succeïren per tota la província.
 |
| Lanceros de Lusitania que vingueren a Sella (extreta d’ací) i afusellaments a Alacant (font). Raons de pes per a amagar-se |
 |
| Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni |
un personatge: un jove, Antonio Giner Cerdà, conegutcom a senyor Toni; cacic i polític de Sella, descendent dels descobridors deltresor del Diví, propietari de mig terme i de cases com l’actual acadèmia demúsica… un dels personatges més importants del segle XIX. Segons ens contaNatividad Martínez, Giner estava involucrat en l’alçament de Boné i elsacompanyava en la seua fugida cap a Sella. Empresonats els seus companys, es vaveure obligat a amagar-se en una cova de l’Arc, a prop de les seues propietats(entre altres, el mas de La Bodega), on va estar una llarga temporada, potser fins que, en 1846, la reina Isabel II va declarar una amnistia.
 |
| Interior de la cova |
 |
| Restes d’una gerra moderna, testimoni material de l’amagatall? |
Amb eixos ingredients ens proposàrem inspeccionar la covaon, en principi, es va amagar el senyor Toni. No trobàrem gran cosa, perògaudírem d’un paisatge encisador i d’una història interessant,
un succeït més en la mil·lenària presènciahumana en les coves del barranc de l’Arc.
 |
| Detall del Bosquejo planimétrico (Instituto Geográfico y Estadístico) de 1898 del terme de Benimantell. S’aprecia la cova (marge superior esquerra), masos com la Bodegueta o Muletes i els assegadors i camins històrics que buscaven el port de l’Arc. La majoria d’estes terres foren propietat d’Antonio Giner Cerdà, mort el 1873. |
Interessantíssim post!!!Feliç any 2012, a t@ts!
Xicoteta caminata, grans vistes; xicotets detalls, grans històries…Una vesprada ideal.
Gràcies per la informació que aneu donant-nos.
Quina història més interessant! Per cert, hi hauria alguna manera de saber si el tio Toni tenia alguna quefer a València? Podríem trobar-nos davant del cavaller del romanç sellardo de "Solaneta"!!!
Hola Dani, efectivament el romanç parla d'este personatge, que es va casar amb la valenciana Elvira Llobet al voltant de 1850. El romanç del tio Solaneta és molt interessant, el coneixeu també a Alcoleja?
Ostres, tens raó que el romanç menciona també a la seua dona, "que de nom li deien donya Elvira Llobet"!A mi em va arribar per la dona que havia viscut al mas de Sant Xoxim en la post-guerra, no sé si serien els casers o els propietaris, però ens contava unes històries d'aquelles que estaries hores a la vora del foc sentint-les… Vam coincidir a Catalunya i li vam gravar una versió, diferent a la que va publicar Alba Asensi al treball que hi ha per Internet.Crec que a Alcoleja no és molt conegut, però tens raó que es tracta d'un romanç molt interessant a tots els nivells: musical, sociològic, històric…Jo el cante als alumnes tots els anys i els encanta!
Dani eixa gravació té un valor extraordinari! a veure si podem sentir-la alguna vegada. Ja la veritat és que no he sentit mai la música del romanç. Si el treballes amb els alumnes encara és més interessant.. a veure si quan et deslies una miqueta ens fas un escrit per a l'arxiu, revista de festes o revista del Cabiló. En Sella agradaria molt i molta gent no coneix aquest romanç
Hola! Molt interessant l'article i el "bosquejo planimétrico de 1898 del terme de Benimantell", em podries dir com podria obtindre'l sencer? Gràcies per avançat. Aurora
Aurora, disculpa el retràs en contestar.. el teu comentari es va quedar per ací perdut. El mapa el tenen al Instituto Geográfico Nacional de Madrid, però a la biblioteca de Geografia de la universitat d’Alancat en tenen una còpia digitalitzada, d’on van traure nosaltres el detall. Salutacions