L’alcalde José Cantó (1974-1987)
José Cantó Garcia va ser l’últim alcalde de la dictadura i el primer alcalde de la democràcia, després d’haver guanyat les eleccions de 1979 amb el PSOE.
Sense dubte, mereix ser recordat pels anys que va treballar pel poble i, especialment, perquè els més joves sàpiguen d’on venim.
Durant la dictadura del general Franco els alcaldes eren nomenats directament pel Governador Civil, sense cap mena d’eleccions. Sella a la dècada de 1970 era un poble molt minvat per l’emigració. En 20 anys quasi la meitat de la població havia marxat, però, amb dificultats, el poble tractava de refer-se i tirar endavant.
En 1969 havia accedit a l’alcaldia Ángel Sebastiá Cerdá, però poc temps després va caure malalt i el poble va estar dirigit per alcaldes suplents, entre els quals destacava Alfredo Cantó, cosí de José. La situació es va perllongar fins a 1974, moment en el qual va ser elegit José Cantó Garcia.
El nou alcalde provenia d’Acción Católica, va ser Jutge de Pau i fou també impulsor de la OJE (Organización de las Juventudes de España), una important associació juvenil que va tindre la seu a l’actual consultori mèdic. També va estar vinculat en el renaixement de la Unió Musical L’Aurora, com a vicepresident de la seua primera junta directiva de 1974. Després de cinc anys a l’alcaldia, en 1979 José Cantó ja era en un experimentat polític i gestor, protagonista principal de la Transició democràtica a Sella.
Arribades les primeres eleccions municipals lliures des de 1931, José es va presentar en 1979 amb les sigles del PSOE, obtenint 5 regidors. En 1983 va revalidar la victòria i, aleshores, el PSOE es va consolidar com la força política dominant al poble. A Sella va arribar a tindre 41 afiliats i nombrosos simpatitzants.
Però, precisament, aquesta força és la que va generar dos grups dins de l’agrupació local. D’un d’aquests grups va sorgir IS (Independents de Sella), una agrupació d’electors encapçalada per Salvador Garcia Cerdà que es va presentar en les eleccions de 1987.
Els resultats foren molt ajustats. El PSOE de Cantó va obtenir tres regidors, tres més foren per a IS i un fou per al CDS de Vicent Soler “Carreró”. Finalment el regidor del CDS va recolzar el projecte dels independents i Salvador Garcia fou proclamat alcalde de Sella.
A les eleccions de 1991 la llista dels independents ja era la del PSOE i Salvador Garcia va guanyar de nou les eleccions amb cinc regidors. José Cantó s’havia presentat, en els darrers llocs, amb la llista d’Esquerra Unida recolzant la candidatura d’Antonio Garcia Cantó (que va obtenir dos regidors). En aquest moment va abandonar definitivament la política.
Ja jubilat, va ser president del Club de Pensionistes i es va inscriu-re a la Rondalla, on va aprendre a tocar la guitarra. Era l’educand més major, però sabia connectar amb la joventut. Molts el recordem animant al públic, en un dels seus primers concerts, a què s’apuntaren a la Rondalla sense miraments per l’edat.
Era un home retirat que gaudia de la vida quan, dissortadament, va faltar en un dinar del seu benvolgut club de pensionistes.
José Cantó va treballar molts anys pel benestar dels seus veïns. Durant el seu mandat el poble va començar a reviscolar després de l’èxode rural dels anys 1960. Va lluitar molt per mantenir l’escola a Sella, en un moment en el que l’administració pretenia tancar les escoles dels pobles de Relleu, Orxeta i Sella i agrupar-les a La Vila (La Torreta); un fet que haguera sigut desastrós per al nostre poble de no ser per la constància de l’alcalde.
També és recordat el seu treball en la creació de nous camins rurals i l’ordenació urbanística del terme (assagadors, casetes) i del nucli urbà, per la millora del servei sanitari i el servei elèctric (que era molt deficient), per una primera imatge turística de Sella, per l’assegurament de l’aigua en anys de fortes sequeres i pressions foranes sobre la Font de l’Arc… però, sobretot, va ser el primer alcalde elegit democràticament després de quaranta-vuit anys. Sense dubte, José Cantó forma part de la història contemporània de Sella.
Pablo Giménez Font