La carretera en un mapa de principis del segle XX

En diverses ocasions hem parlat de l’estreta vinculació entre la història contemporània de Sella i la interminable construcció de la carretera de La Vila – Alcoi entre les dècades de 1860 i 1920. En el moment d’esplendor del nostre poble, quan més habitants tenia i més rentable era l’agricultura, aquell moment en el qual es construeixen grans masos i bones cases al nucli urbà, el projecte d’unir la ciutat industrial d’Alcoi i el seu port primordial a La Vila mitjançant una carretera, es presentava com l’espenta definitiva per al desenvolupament.

Sella disposaria d’una renda de posició privilegiada i s’obriria als canals comercials que es desenvolupaven per l’interior industrial i per la costa. Recordem que, fins al moment, l’obertura a este món d’oportunitats estava limitada per un camí de ferradura (el camí d’Alcoi), pel qual només podien transitar, amb dificultats, cavalleries i persones a peu.

La construcció d’una carretera, sobretot en zones de muntanya, era un  projecte complex, tant des del punt de vista tècnic i econòmic com també polític. La Diputació tenia un paper fonamental en el seu disseny i construcció, i el caciquisme, arrelat a la mateixa institució provincial, era un mal endèmic que ho impregnava tot.

La carretera va anar fent-se a poc a poc, en distintes seccions des d’Alcoi i des de La Vila. Sella quedava enmig. Cada barranc que necessitava un pont o cada tossal que requeria ser excavat, suposaven enormes obstacles pressupostaris que retardaven o paralitzaven les obres.

Quan en la dècada de 1890 Alcoi va decidir traure la seua producció pel port de Gandia, aprofitant la nova línia fèrria, el projecte de carretera amb La Vila (oficialment anomenat Villajoyosa-Barranco de la Batalla) va quedar pràcticament paralitzat. I durant molts anys Sella va quedar aïllada, com tants altres pobles d’interior, condemnada a un camí de ferradura medieval. Què haguera sigut del poble de fer-se la carretera en el seu moment?

Això és el que representa la imatge, un detall d’un mapa singular, realitzat per la marca de paper Bambú per a un atles publicitari amb cartografia de tota Espanya. El mapa arreplega informació d’altres mapes de la Direcció General d’Obres Públiques i pot datar-se a principis de segle XX (dècades de 1900 o 1910). Com veiem, queden fragments de carretera per finalitzar en Orxeta i, especialment, des de Seguró fins a Sella, un tram que no es va finalitzar fins a 1920.

Tantes dècades d’espera i esperances ofegades queden patents en nombrosos escrits a la premsa, realitzats per personalitats de la comarca o periodistes de la zona, recopilats per Marc Llinares [1]. Entre ells, destacaria un de l’orxetà Àngel Llorca (1915), del qual copiem un fragment [2], com una veu que acompanya al mapa que compartim ací…

[…] Por aquí pasa una carretera províncial. Que debió unir pueblos tan importantes como Villajoyosa y Alcoy y enlazar cinco o seis más. Se comenzó hace cuarenta y cinco años. Se invirtieron millones en la construcción de varios trozos aislados, y se la abandonó sin acabar. Dejándola inservible para el gran tráfico. Hoy hasta el tráfico vecinal peligra; la diputación ha dejado pasar meses y años sin pagar a los peones camineros, y éstos para no morir de hambre han renunciado sus cargos y abandonan sus puestos.

Se abandona es carretera principada hace cerca de medio siglo, que el interés regional y nacional reclaman, y en la cual se han invertido millones, y basta que un hombre rico e influyente y conocedor de los resortes de fomentos, le guste veranear en Aitana para que en pocos años se construyera por el Estado la carretera de Planes a Relleu, que no tiene ni con mucho, la importancia de ésta y ahora mismo construye otra el Estado por influencias particulares, de Sella a Seguró, que en realidad no es otra cosa que un trozo de esa vieja cenicienta de Villajoyosa a Alcoy, o según el lenguaje oficial, al Barranco de la Batalla.

Por eso pregunté: ¿pandillaje o estado nacional?”

Pablo Giménez Font

NOTES:

[1] Llinares Miguel, M. (2015). La carretera de la Villa Joiosa a Alcoi i el subdesenvolupament de la muntanya. Sarrià: Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, (11), 117-132.

[2] Llorca, À. (1915): Estado nacional o pandillaje?. Diario de Alicante, 25 d’agost de 1915

Agraïments a Aitana Pastor Valor per proporcionar-nos el mapa