Tropes franceses en Sella. I en el Palau?

Publicada el per
Spread the love

A vegades la recerca arxivística se sembla molt a una excavació arqueològica. Entre milers de documents, apareix de tant en tant una troballa excepcional que il·lumina un període o un succés del nostre passat sobre el que hi havia un tel de foscor i desconeixement.

És el que li ha passat recentment al nostre company Vicent Olcina, que en la seua recerca ha descobert la primera referència documental sobre la possible acció de les tropes de Napoleó en Sella.

Recordem que durant la Guerra d’Independència, o Guerra del Francès, tant en Relleu com en La Vila s’establiren tropes franceses. Concretament a Relleu, la 117e régiment d’infanterie de ligne va acantonar una companya d’uns 400 hòmens, des del 4 de febrer de 1812 i durant uns nous mesos, segons ens conten els treballs de Rafael Zurita [1] i Josep Daniel Senabre [2].

La companya tenia com a objectiu principal controlar el camí del peix, la connexió més important entre La Vila i Alcoi, per a assegurar especialment la defensa del territori conquerit. El 21 de març de 1812 destacaments de l’exèrcit espanyol tractaren de fer fora als francesos, en el conegut com a Combat de Relleu [3], però finalment no va ser possible (els invasors enviaren reforços des de la costa a través d’Orxeta); i no va ser fins al mes de desembre de 1812 que, per qüestions estratègiques, no varen abandonar Relleu.

La presència d’un nombre tan elevat de soldats va ser una veritable tragèdia per a Relleu, Sella, Orxeta i Finestrat, ja que estos pobles eren els responsables del manteniment de la tropa. Lògicament, Relleu, que comptava amb 2500 habitants, va ser el més afectat. Però podem afirmar que, segons els estudis, Sella (uns 2000 habitants) també hi va haver de subministrar grans quantitats d’aliments com blat, panís, civada o vi, palla per als llits dels soldats i garrofes per a la cavalleria. Segons la documentació, tots els dies s’havien de subministrar 450 racions per als soldats imperials. 200 d’estes racions eren responsabilitat de Sella.

 RelleuSellaOrxeta
Població aproximada250020001000
Arroves de PALLA194447182227
Arroves de GARROFA300400260
Cafís de CIVADA 4 5 4
Cafís de SALVAT 1010 10 
Cafís de PANÍS 1716 13 
Cafís de BLAT 4636 18 
Cànters de VI 162170 120 
Fanegues de SAL 0.5 0.5 0.5
CAPS DE BESTIAR 130 111 86
Subministraments entregats per alguns pobles a les tropes de Relleu (gener-juliol de 1812). A partir de Zurita [1] i documentació conservada a l”Arxiu Municipal d’Alcoi. És interessant comprovar com, tot i les diferències en població i extensió de terme, Sella destaca per damunt de Relleu en alguns suministros, el que podria indicar certa especialització (vi, garrofa…)

Relleu es va queixar en moltes ocasions de la falta de col·laboració de la resta de pobles, especialment d’Orxeta i Finestrat, però després de molts mesos gairebé totes les poblacions estaven esgotades i arruïnades per haver de mantenir tants efectius, en uns anys marcats per la sequera. En abril de 1812, un document escrit per l’alcalde de Relleu i conservat al Museu de Relleu afirma que “el grado de escasez ha llegado a tal punto que la mayor parte de los vecinos se sustentan solo con algarrobas” [2]. També sabem que les principals famílies de Relleu foren obligades a contribuir amb més quantitats, a pesar de negar-se en un principi.

Documents estadístics amb els subministraments (1812). Font: Arxiu Municipal d’Alcoi.

Les tropes franceses, en la seua tasca de vigilància i control, feien patrulles diàries per la contornada, visitaven els pobles veïns i, ben segur, guaitaven amb cura el camí d’Alcoi que transitava per Sella. Els saquejos formaven part del dia a dia. L’escriptor Gerardo Muñoz Lorente [4 – pp. 152-153] ens ho narra així:

Al entrar en el pueblo, los oficiales franceses se presentaban ante las autoridades como representantes del rey José I y solicitaban amablemente raciones para la tropa. Pero si estas peticiones no eran atendidas, entonces aparecían las amenazas más duras, que casi siempre resultaban efectivas. Ciertamente se produjeron bastantes ocasiones en que estas amenazas se convirtieron en violentos saqueos, muchas veces repetidos en la misma población, a lo largo de los casi dos años que el territorio alicantino (parcial o casi totalmente) estuvo invadido por las fuerzas napoleónicas. Puede decirse que la principal razón por la que los franceses saquearon las poblaciones alicantinas radicaba en la necesidad de obtener vituallas, pero también para recaudar dinero u objetos de valor y, a veces, simplemente para castigar a los pueblos más insumisos.

En este context, Vicent Olcina ha trobat, en una recerca sobre la baronia de Sella, un document de 1860 en el que s’afirma, per a justificar l’extravio de documents que “resulta que en el año de 1808, durante la guerra de la Independencia fue saqueada por los franceses la casa de Sella [el Palau], habiendo desaparecido todos los muebles y papeles del archivo”

Al oli “El Interrogatorio”, de Domingo Muñoz Cuesta, es representa una escena que ens permet imaginar a les tropes napoleòniques interrogant, per exemple, a l’alcalde de Sella o el representant del baró. (Font: El Rincón de Byron)

Ateses les consideracions prèvies i les investigacions en curs, pensem que la data realment es refereix a 1812 i no a 1808. En tot cas, com en les troballes arqueològiques, esta és una “peça” que cal posar en context i, per tant, en discussió. La referència correspon a un moment en el qual pren possessió de la baronia l’actual branca dels Calatayud (Juan Vicente de Calatayud y Maldonado) i el nou baró reclama prestacions seculars que no es poden demostrar documentalment. Culpar als francesos de la desaparició dels papers que ho certificarien podria tractar-se d’una excusa recurrent. Sabem també, però, que en 1836 el Palau està en ruïna. Hi ha relació entre els dos fets?

En tot cas, de moment, a nosaltres ens serveix per a divulgar un fet històric, el de la guerra d’Independència a les nostres terres, prou desconegut a Sella i sobre el que esperem seguir investigant. Pot ser, també, un capitol més de la fascinant història del Palau de la baronia…

Pablo Giménez i Vicent Olcina

Notes:

[1] Zurita Aldeguer, R. (2015): Suchet en España. Guerra y Sociedad en las tierras del sur valenciano (1812-1814). Madrid: Ministerio de Defensa, Colección Adalid

[2] Senabre Cabot, J.D. (2009): La Guerra de Independencia en Relleu. Museu de Relleu 4, pp. 17-19

[3] Sobre la qüestió visiteu l’excel·lent web https://www.guerra-historia-publica.es/recursos/1377

 [4] Muñoz Lorente, G. (2010): “La guerra de Independencia en la Provincia de Alicante” en  La guerra de Independencia, Alicante (1808-1814), Alicante: I.C. Juan Gil-Albert, pp. 129-168