Forns de calç a Sella i voltants: un primer inventari

La calç un material bàsic en la construcció, l’economia i la higiene de les societats tradicionals. Per a obtenir-la, es necessitava les matèries primeres essencials -pedra calcària i llenya- juntament amb un forn, que habitualment estava excavat a terra, en un marge. Dins del forn s’acumulaven les pedres fins a formar una mena de volta, dins de la qual es ficava la llenya durant el procés de cocció. L’elevada temperatura assolida durant dies, aconseguia coure les pedres i transformar-les en pedres de calç viva, útil per blanquejar parets o per a la fabricació de morter de calç, un tipus de ciment.

Cada fornada requeria molta llenya, per la qual cosa es trobaven a prop de zones amb molta vegetació natural disponible. Alguns estudis han determinat que els forns de calç com els que trobem a Sella necessitaven costals de llenya cada quatre o cinc minuts, durant els quatre dies i tres nits que durava la crema.

Tant pedres com llenya són abundants al terme de Sella i els seus voltants, de manera que la fabricació de calç va ser una activitat important. Possiblement, l’economia d’una família llauradora es complementava amb la fabricació de calç igual que ho feia amb el carbó o amb la recol·lecció d’espart. L’ús de la calç seria per a la venda exterior, però també per al consum local, ja que cada any solien blanquejar-se parets amb calçs i les obres a les cases necessitaven d’aquest element fonamental per a la construcció.

La única evidència d’aquesta activitat tradicional són les restes de forns que perviuen, la majoria absorbits per la vegetació que abans els alimentaren. Al llarg dels últims vint anys, hem tractat de localitzar i fotografiar tots els forns que ens hem trobat i ara hem ordenat una mica la informació, generant un inventari preliminar, que caldrà anar millorant. Podeu mirar al mapa la distribució dels forns i una fotografia de la majoria d’ells, amb la data en la qual van ser visitats.

Segur que hi ha molts més per descobrir. Si en sabeu de més, no dubteu a compartir esta informació (per exemple, escrivint a larxiusella@gmail.com) per tal d’anar ampliant l’inventari i evitar que esta activitat del nostre passat caiga en l’oblit definitiu.

Aci podeu vore un mapa de localitzaciò amb fotografies per a cada forn:

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=15T1x_mvYTJ–jf94zO3auDHeUaVMzoY&hl=es&usp=sharing

D’esta primera catalogació es poden traure algunes conclusions:

En general, es conserva únicament el clot excavat, majoritàriament en litologies quaternàries. En moltes ocasions es conserva una filera de pedra seca a la part superior, com a tancament superior del forn, des d’on tal vegada arrancaria la volta. El millor conservat és un forn a La Solana. Només en un cas es conserva la boca d’un forn al Maset del Pi (carretera del Port de Tudons), format per dos lloses contraposades.

L’únic patró de distribució espacial que es pot apreciar està relacionat amb la presència de camins i carreteres (per exemple al voltant del port de Tudons) i la proximitat a zones per a l’abastiment de llenya.

Crida l’atenció la concentració a la Solana, i pensem que el fet explicatiu es pot deure al tipus de pedra allí pressent, ja què es tracta de còdols provinents de runars, que donen una calç més pura.

Pablo Giménez Font