El pou de neu de l’Arrant d’Irles

Spread the love

En altres ocasions ens hem referit a l’aprofitament tradicional de la neu i la seua importància en l’economia rural tradicional d’Aitana. En Sella coneixem de la construcció del pou de la Torreta cap a 1840 [1], tot i trobar-se ja en terme de Confrides, i de les càrregues de neu en l’agost de 1846 [2]. Però ens faltava parlar de l’únic pou de neu conegut al nostre terme: el pou de neu de Soltà o de l’Arrant d’Irles, recentment catalogat per la Universitat d’Alacant [3].

Este xicotet pou es troba en l’ombria de la Penya de Sella (Tagarina), concretament prop de Soltà, en el conegut com a Arrant d’Irles. La seua altitud és de 1045 m i en la imatge superior es pot observar la seua localització aproximada en un context més regional: la mar queda a prop i els pobles litorals eren els principals consumidors de gel. Té unes dimensions menudes, si el comparem amb altres pous de l’ombria d’Aitana, ion la neu era més abundant. El pou té un diàmetre superior de 4,5 m i una profunditat de 4,5 m, tot i que segurament està una mica reblit. La capacitat estimada [3] és d’uns 75 m3 de gel, producte que possiblement es vendria en mercats locals, si ens atenim al destí del gel del pou de la Torreta [2].

Recentment, Albert Rubio ha trobat un interessant document (un protocol notarial [4]) que ens permet demostrar que el pou ja funcionava en 1790, ja que en eixa data el pou va ser venut per part de María Gomis a Antonio Yrles, mestre fabricant de draps i veí d’Alcoi. El document, que transcrivim més avall, també demostra que junt amb el pou es van comprar terres i un corral, que podria formar part de l’actual mas de Soltà. Les fites amb diferents veïns i la referència a heretats (com a subpartides dins de les partides) també tenen un gran valor històric.

El Pou de neu en 2014 (Arxiu de Sella – APO)

És una troballa important per diversos motius:

1- es tracta de la primera referència documental d’un pou de neu al terme de Sella, i és anterior a la resta de pous propers coneguts (La Torreta i Sant Xotxim).

2- Possiblement el topònim “l’arrant d’Irles” es refereix a este alcoià que el va comprar en 1790, de manera que ja podríem datar aquest topònim, a banda de localitzar a un personatge que ens pot donar algunes sorpreses més.

3. Una de les fites és amb terres de Agustin Ortiz. En 1917 eixes terres que fiten són també d’un Ortiz (Jaime Ortiz) i actualment encara fiten amb una propietat d’esta família, de manera que sembla que els Ortiz porten en Soltà molts segles. Primers com a emfiteutes del baró (veure document) i després com a propietaris plens.

4. Finalment, amb els nostres càlculs fets amb el capbreu [5] les terres del voltant del pou eren de Josep Gomis en 1726. Família de María Gomis?

En 1917 el pou era de Pedro Giner i possiblement ja estaria abandonat, segons el avanç cadastral. En 1927 compra eixes terres José Català Alemany, de Saleres i actuals propietaris.

Com assenyalen Manuel Vicedo i Jaime Ramírez, redactors de la fitxa del catàleg de la UA, el pou presenta una panxa en un dels seus costats, de manera que podria perillar la seua estructura. Tractarem de fer-li un seguiment per evitar que desaparega aquest element tan singular del nostre patrimoni.

Protocol notarial de Sella de Josef Llinares. AHPA, sig. 736. Folis 24v-27.

Resum i transcripció parcial del document:

El 13 de febrer de 1790, “Antonio Yrles Maestro Fabricante de Paños vecino de la Villa de Alcoy”, fa escriptura de poder “a favor de Josef Ruvio Maior Cirujano y a Josef Cerdá Pérez Labrador, vecinos de esta Baronia. Testigos Vicente Cerdá y Puig y Balthazar Llorca menor Labradores de esta”.

El 14 de febrer de 1790, “Mariano Climent Labrador y Josefa Bernabeu consortes de esta vecindad”, d’una part, y “María Gomis viuda”, venen a dit “Antonio Yrles Fabricante de Paños vecino de la Villa de Alcoy y al prete. hallado en esta Baronia”, els consortes “un pedazo de tierra secano cito en este termino Partida de Tagarina contenido de ocho Jornales de arar poco mas ó menos, parte culta y parte inculta heredad de Soler y Morales, con la metad de un aprisco de Encerrar ganado; Y la dha Maria Gomis le vende un Poso de poner Nieve cito en la exprezada tierra, y dro de trillar en la Era, qe. todo alinda con tierra de Agustin Ortiz con de los herederos de Franco. Juan Olcina, con de Thomasa Cerdá Amaro Seva, con de Vicente Cantó de Josef con de Salvador Cantó con de Josef Soler y otros tenida dha tierra y demas al Dominio mayor y Directo de dho Egregio Sr. Baron [Luis de Calatayud]”.

Pablo Giménez Font i Albert Rubio

Notes:

[1] https://elcabilo.com/larxiu/2015/03/05/constructors-de-pous-de-neu/

[2] https://elcabilo.com/larxiu/2015/08/06/neu-en-lagost-de-1846/

[3] https://pousdeneu.ua.es/marina_baixa-pou_arran_irles.htm

[4] AHPA, sig. 736. Protocols notarials de Josef Llinares

[5] Giménez-Font, P., & Zaragozí, B. (2023). Nuevas evidencias sobre la calidad de la información geográfica contenida en las fuentes precatastrales: análisis a partir de un cabreve del siglo XVIII. Estudios Geográficos, 84(295), e144-e144.