Notícies de l’Arxiu, núm. 59
En aquesta secció de Notícies, la que fa 59, ens fem ressò d’algunes novetats remarcables de l’Arxiu i de fets destacables relacionats amb el nostre patrimoni històric.
En primer lloc, ens agradaria ressenyar la visita que vam rebre, al mes de desembre, de l’australià Martin Pérez McVie, d’orígens sellards per part de la seua família paterna. A Martin el vam conèixer fa uns anys, amb motiu de la seua investigació genealògica que arriba fins al segle XVII. Vam compartir informació històrica i el vam acompanyar, en la distància, en el seu viatge retrospectiu familiar cap a un lloc molt llunyà, Sella, que només coneixia per fotografies. La seua besàvia va nàixer al mas del Vidrier en 1881, després emigraren a Alacant, posteriorment a França fins a establir-se son pare, definitivament, a Austràlia. Martin va poder reconstruir les seues arrels fins als primers colons arribats a Sella a principis del segle XVII, i amb el seu treball ens va ajudar a conèixer millor el nostre passat.
Li restava, només, conèixer en persona el poble dels seus avantpassats, la llum i les olors de la nostra terra, els paisatges en que arrelen amb els seus orígens. I uns dies abans del Nadal de 2024, els membres de l’Arxiu poguérem gaudir de l’experiència singular d’acompanyar a Martin i la seua parella Louise en aquesta descoberta. Vam visitar el Vidrier, els carrers del poble, l’ermita, l’església de Santa Anna i el seu arxiu amb els Quinque Libri i, també, les nostres col·leccions de documents. Martin es va retrobar amb familiars i veïns i vam degustar un poc de la nostra gastronomia. Foren dos dies intensos per al record.
Pel que respecta a novetats editorials, tenim novetats importants. En primer lloc, ens referim a l’aparició del número 20 de la revista Sarrià (Associació d’Estudis de la Marina Baixa), amb una participació destacada de membres de l’Arxiu.
- El primer es titula “Els castells medievals d’Alarc i Sanxet”, signat per Agustí Galiana, Pablo Giménez, Vicent Olcina i Just Sellés. Es tracta d’un treball complet que anuncia la troballa de les restes del castell d’Alarc i presenta un acurat estat de la qüestió sobre el coneixement històric (documental) i geogràfic d’aquests dos castells tan importants per a la nostra història. L’article arreplega el treball fet durant molts anys pels autors, destacant la tasca arxivística realitzada per Olcina i Galiana, junt amb la cartografia i el context territorial dels castells, tot acompanyat d’excel·lents fotografies aèries. Pel que significa, considerem que es tracta d’un treball molt important per al coneixement històric de Sella i les terres de la Marina durant l’edat mitjana.
- En segon lloc, la revista també publica un article del nostre company Salvador Garcia Cerdà, relacionat amb l’evolució dels noms dels carrers de Sella al llarg del segle XX. A través dels canvis en la seua nomenclatura oficial (i popular) durant diferents règims polítics del segle en qüestió al llarg del segle XX, també es descriuen les transformacions físiques més destacades i els projectes mai executats. A través d’aquesta evolució centrada en els carrers, el treball resulta una aportació valuosa a la història contemporània del nostre poble.
- Al mes d’abril es va celebrar la XVIII Fira de Mostres i Cultura Mediterrània, molt ben organitzada per l’ajuntament i amb actes interessants, entre els qui destaca, a parer nostre, la recreació del rosari de l’Aurora i la presentació del nou llibre de Luis Soler, “Los hermanos Thous y la tercera guerra carlista”. En aquest llibre es presenta una hipòtesi molt rellevant sobre el possible origen de l’Aurora en 1872, vinculat al Carlisme i a les figures de Nieves de Braganza i d’un “Quico de Alicante” que ben podria tractar-se del nostre Quico el Trosset. Tot i que no deixa de ser una història novel·lada, aquest Quico no deixa de ser una representació del personatge transmissor de les cobles, que bé podria ser de Sella o de qualsevol altre poble proper. En tot cas, no deixem d’assenyalar que de Quico el Trosset (Francisco Alemany Garcia) tenim digitalitzat a l’Arxiu uns apunts de 1888 sobre els primers cants de l’Aurora, que vam reproduir en la XVII Fira (2024). Luis Soler ha pogut comptar amb esta informació, que esperem que li haja servit per a consolidar la seua idea i la seua nova novel·la.
Pel que respecta a l’acte de recreació històrica, la representació va tindre una bona acollida i tots ho vam passar d’allò més bé. Vas servir també per a homenatjar a alguns dels descendents dels primers auroros, la majoria dels quals encara mantenen relació amb la celebració. Aquests xicotets homenatges al nostre passat, fets amb rigor i il·lusió, pensem que representen un fet diferencial de la Fira i un valor creixent, com ja es va demostrar en la Processó de les Eines (2019) i la representació dels vells cants de l’Aurora (2024).
Ja està publicat el 13° Anuari de l’Arxiu, corresponent a l’any 2024, que consta de 16 treballs i 79 pàgines. El podreu trobar al repositori de la Universitat d’Alacant, a la que agraïm la col·laboració.
Per acabar, assenyalem un ressò de la nostra publicació sobre el pou de neu de Soltà, que ja està incluida en les pàgines del portal “Pous de Neu” de la Universitat d’Alacant. Estem contents d’haver col·laborat en incrementar el coneixement d’aquest pou, com ja vam fer en els de La Torreta i Sant Xotxim, i esperem que no siga l’ultim.
Continuem incrementant, en un degoteig constant, el nostre Fons documental, tot i que la posterior tasca de documentació siga més costosa i ens quede faena acumulada. En tot cas volem destacar la creació d’un nou Fons fotogràfic, mitjançant donació, corresponent a Vicente Ferrer Sebastià (Vicent el Sastre) i Maria Català Ferrer. Actualment, es troba en procés de digitalització per a garantir la seua conservació. També l’ampliació de la nostra Fonoteca amb el valuós Fons Alba Asensi – Canpop, que incorpora les gravacions originals realitzades per Alba Asensi Gandia en la seua tasca per recollir cançons populars de Sella. Moltes gràcies a Pere Català i Alba Asensi per la vostra col·laboració.
Per acabar, voldríem referir-nos a un tema que pot semblar menor, però que per a nosaltres té prou importància, pel seu valor simbòlic i pel treball que porta darrere. Es tracta de la retirada de la major part dels cables telefònics que creuaven la façana del Palau i la Torre, realitzat per l’ajuntament en el mes d’abril. La façana i, especialment, la porta del Palau poden lluir ara d’una forma més digna, el que correspon amb un dels edificis històrics més importants del nostre nucli urbà.
