La Col·lecció d’Anuaris Comercials (1879-1929)

Els anuaris comercials resulten una font documental de gran interés per a conéixer l’activitat econòmica, professional i administrativa de finals del segle XIX i inicis del XX. Es tracta d’una guia exhaustiva de les persones que integren les institucions de l’administració pública (alcaldia, secretaria, jutjat, església o escola), els propietaris de comerços i indústries i aquelles que exercissen un ofici o professió.

En l’Arxiu disposem de tres tipus d’anuaris, que abasten el període entre 1879 i 1929 (cinquanta anys), amb un total de 25 anuaris. Els tenim agrupats en una col·lecció temàtica que esperem anar ampliant amb noves troballes.

Ara, des de l’Arxiu, hem fet una transcripció i els posem a disposició d’aquells interessants. Podeu descarregar el document ací.

Els Anuaris ofereixen molta informació, entre la qual m’agradaria destacar algunes de les que més m’han cridat l’atenció:

• En tots els casos es nomenen les festes “el primer Domingo después del 8 de septiembre”, és a dir, la data original de la festa de l’Aurora. En quin moment van passar a celebrar-se en octubre?

• Les mestres de xiquetes comencen a citar-se a partir de 1883, amb Aurora Mas, que va exercir fins a 1905. Un altre mestre contemporani de xiquets va ser Vicente Planelles. Gràcies als anuaris tenim informació dels mestres de Sella en este llarg període de la història contemporània del poble. També d’alcaldes i altres càrrecs municipals que no coneixíem bé.

• Els anuaris són, sobretot, una història sobre persones: el cas del sabater Juan Bautista Pérez és singular, ja que apareix exercint l’ofici des de 1879 fins a 1911. En la dècade de 1880 també apareix regentant una tenda de “Quincalla y licores” un Juan Bautista Pérez Olcina, que podria ser la mateixa persona.

• La informació permet comprovar com es van formar nissagues familiars en determinats oficis, o comprovar també l’ascens i el declivi de determinats cognoms. Els Cerdà hi són predominants des del principi, però en 1903 apareixen els Ferrer, que progressivament aniran guanyant representativitat. En 1903 Antonio Ferrer Seva apareix com a “Tratante de frutas del país”. Dos anys després ja exerceix com a “banquero” (prestamista).

• Interessant és també la presencia, a partir de 1903, del sastre Domingo Seguí Lloret, que en 1911, quan encara apareix en actiu, tindria 78 anys. Segons ens informa Martin Pérez-McVie, es tractaria del tercer sastre conegut de la família dels Seguí, ja que a principis del segle XVIII ja és sastre el seu rebesavi Andreu Seguí i poc després el seu besavi Domingo Seguí. Podríem estar davant una nissaga de sastres amb tres segles a l’esquena.

• En 1914 ja apareix com a mestre d’obres (“maestro albañil”), Javier Mas. Els seus descendents encara es dediquen a la construcció (Ángel Mas), la qual cosa ens parla d’una trajectòria superior als cent anys en l’ofici.
• D’igual forma, la família Orquin ja tenen carnisseria en 1903. Una branca, els Orquin Tolrá, estan vinculats a la salut: Francisco és practicant (en 1887 apareix com a cirurgià) i la que sembla la seua germana Josefa, és “profesora de partos”. Els Orquin mantingueren carnisseria en Sella fins a principis dels 2000, és a dir, almenys un segle, mentre que actualment encara exercissen de carnisseria fora de Sella.
• La informació no permet, en general, localitzar els negocis, però podem aproximar-nos. És el cas de les almàsseres. Per exemple, fins a 1901 apareix una “prensa de aceite” propietat dels hereus d’Antonio Giner. Es tractaria de l’almàssera localitzada al carrer la Puríssima, als baixos de l’actual acadèmia (casa dels Giner Llobet). Ara sabem que va estar activa, almenys, fins a 1901. Mentre que a partir de 1885 apareix un premsa d’oli propietat d’Emilia Cerdà, és a dir, també d’Enrique Pons (La Rapella). Seria el cas de l’almasserereta de la carretera (enfront de l’Hort de la Font). En 1902 una de les dos almàsseres del poble ja pertany a un Sebastià, Pedro Sebastià Llorca.

En definitiva, es tracta d’un tast de mirades sobre una informació que pot donar molt de si (politica local, rectors, tipus de negocis, transport …). Ara els investigadors i els interessats en la història local podeu continuar explotant esta font documental, ara transcrita per a facilitar la recerca.

Pablo Giménez Font