Notícies de l’Arxiu, núm. 33
Foc i tradició a la cordà de Santa Bàrbara
Les passades festes de Santa Bàrbara contaren amb la novetat de recuperar la tradicional cordà, que no es realitzava des de voltants de 1998. A més, el lloc elegit va ser el carrer València, on abans es celebraven estes festes, al costat del plafó que representa la verge. Dècades després, un carrer València ple de gom a gom va tornar a viure aquest espectacle, que comptava amb tots els vistiplaus administratius i mesures de seguretat. Per a aconseguir els permisos, alguns sellards es van traure els corresponents carnets pirotècnics i va acudir gent de Polop per supervisar l’acte. Des de l’Arxiu, vam col·laborar en l’elaboració de la memòria de sol·licitud, amb l’informe Las fiestas de Santa Bárbara y su tradicional cordà: recuperación de un patrimonio cultural, on es destacava la vinculació històrica que ha tingut Sella amb la cordà, de qui tenim notícies documentades des de 1885, però que de ben segur és molt anterior.
Tot un èxit pel que tenim que felicitar a la Comissió de Festes de Santa Bàrbara i, en especial, al seu majoral Antonio Domenech.
Novetats musicals i bibliogràfiques
El passat 13 de desembre, amb motiu del dia de Santa Cecilia i del 40 aniversari de la primera eixida de la refundada Unió Musical L’Aurora de Sella, el seu actual director i compositor Miquel Morales va estrenar, en un concert inoblidable, el seu pas-doble La Festa dels Músics. Una nova obra a afegir a l’extens curriculum d’aquest prolific músic de Sella, que ja ens ha regalat obres per a banda com Pep el Sereno, Lento i Batalla o el Tresor de l’Endeví. Enhorabona a Miquel i a tota la Banda!
Recentment s’ha publicat la comunicació que en 2011 Àngels Doménech i Francest Llorca Ibi presentaren al XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques, que amb el titol “L’impacte sobre la toponimia de les activitats turístiques als espais naturals. El cas de la Serra de l’Aitana (Pais Valencià)“, tracta sobre els canvis que estàn produint-se a la nostra toponimia a causa del turisme. Noms tan nostres com el racó del Forat o el Pas de la Rabosa estàn substituint-se, per aquells que practiquen l’escalada o el senderisme, per noms totalment aliens com ara el Ojo de Odra o the Fat Man’s Agony… Un tema molt interessant que denuncia la pèrduda patrimonial que suposa aquesta omissió dels nostres noms de lloc tradicionals, en alguns casos amb molts segles de presència.
Si voleu enllaçar l’article d’Àngels directament és aquest:
http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/245.pdf
En realitat les comunicacions estan publicades en un annex i no en la publicació general, per això costava una miqueta de trobar.
Hem actualitzat l’enllaç. Moltes gràcies David!