Neu en l’agost de 1846…

Spread the love

No; no va nevar en l’estiu d’aquell any, però per increïble que puga semblar, en Sella es consumia neu d’Aitana en aquells calorosos dies.

La neu s’emmagatzenava en el pou de la Torreta i el sistema d’emmagatzenament era tan eficient que la neu, en forma de gel, es mantenia fins i tot durant l’estiu. Sorprenentment, aquest pou abastia a Sella, Relleu, Orxeta, Benilloba, Penàguila, El Campello, Finestrat, La Vila i, fins i tot… enviava gel a Orà (L’Alger)!!

El pou de neu de La Torreta, quasi abandonat a finals del segle XIX, a causa de l'arribada de les fàbriques de gel i, tal vegada, de la disminució de les nevades. (Fotografia de Leopoldo Soler y Pérez, publicada en La Esfera en 1921)
El pou de neu de La Torreta, quasi abandonat a finals del segle XIX, a causa de l’arribada de les fàbriques de gel i, tal vegada, de la disminució de les nevades. (Fotografia de Leopoldo Soler y Pérez, publicada en La Esfera en 1921)

Les aplicacions de la neu eren diverses, des de la medicina fins a la conservació d’aliments (com el peix que es pujava des de La Vila), però principalment a l’estiu també tenia l’objectiu de gelar les begudes i fer-les més refrescants, en un moment en què no havia forma d’aconseguir gel industrial.

Per eixa raó el preu de la neu era ben elevat. La càrrega, depenent si es feia amb un burro o una “jaca”, anava dels 7 als 10 reials. El “nevater de Sella” era l’encarregat de comercialitzar la neu, després de comprar-la als propietaris del pou (la família Soler y Pérez, amos de Sant Joaquim). Cada càrrega portava entre 180 i 230 quilos de neu/gel, de forma que podem estimar uns 2.360 quilos de neu entre el 8 d’agost i el 2 de septembre!

Detall del llibre de comptes del pou, amb les càrregues portades a Sella entre el 7 d'agost i el dos de septembre. Cada dos dies es feia una càrrega de burro o jaca (Arxiu de la Diputació d'Alacant).
Detall del llibre de comptes del pou, amb les càrregues portades a Sella entre el set d’agost i el dos de septembre. Cada dos dies es feia una càrrega de burro o jaca (Arxiu de la Diputació d’Alacant. Fons Eduardo Soler y Pérez, GD M m 49).

Així que podem imaginar als Giner, Cerdà o Thous,  les famílies més poderoses del moment, gaudint de les seues begudes ben fresquetes gràcies a la neu d’Aitana. La resta del poble… puix hauria de conformar-se amb el botijó i amb veure passar els blocs de gel en les sàries dels matxos baixant pel camí reial…

Bon estiu a tots i totes!

Pablo Giménez Font

Per saber-ne més sobre aquest pou:

Giménez Font, P. (2014): “L’últim pou de neu de la Serra d’Aitana. Un possible indicador de la fi de la Petita Edat del Gel?” Mètode, 84: 10-15

– “Constructors de pous de neu” L’Arxiu de Sella, març de 2015.