Sobre les xàrcies de cànem en Sella

El año 1959, debido al aumento de la demanda de redes de pesca, se instruyó en el arte de hacer redes a mujeres de pueblos de las montañas, situados más tierra adentro, como Orxeta, Relleu y Sella. En los meses de invierno, cuando escaseaban las tareas del campo, gran parte de la población femenina se empleaba en hacer redes. Los encargados de las fábricas de La Vila distribuían la tarea a las mujeres que buscaban trabajo. Las rederas les devolvían las piezas hechas y recibían su salario. Transcurrido un tiempo, esos encargados avisaban a sus jefes (“amos”) en La Vila Joiosa, que enviaban motocarros para recoger las redes y proporcionaban nuevas cuerdas de cáñamo. También en estos pueblos se suspendió el trabajo a fines de 1961, debido a los intentos de hacer redes en La Vila con fibras artificiales.

Folker Hansen (1967): Die Hanfwirtschaft Südostspaniens (traducció de Jesús Millán)

Entre 1962 i 1963, Folker Hansen, un jove geògraf alemany de la Universitat de Bonn, va realitzar el treball de camp per a la seua tesi doctoral sobre l’economia del cànem en el sudest espanyol. La tesi apareixeria publicada en 1967 i no ha sigut fins a 2015 que ha estat traduïda a l’espanyol pel professor de la Universitat de València Jesús Millán, qui també ha fet un complet estudi introductori.

El llibre és un valuós testimoni de l’economia que, durant un curt temps, es va desenvolupar en Sella al voltant de les xàrcies que es fabricaven en la Vila. Una economia que ara s’anomena submergida i que va emprar a moltes dones del poble, però també a xiquets i xiquetes per tal de completar els precaris ingressos familiars de l’època. Val a dir que els salaris eren miserables, però que malgrat això quasi tots els carrers del poble (únic lloc on es podien desplegar les xàrcies de fil palomar) tingueren a dones i xiquets filant a destall, fins que l’arribada del nylon i altres fibres sintètiques va acabar amb una industria (la del cànem, cultiu destacat ja al segle XVIII) molt arrelada en la nostra terra.

Que aquest fragment del llibre de Hansen i aquesta fotografia de 1959 servisca per a restablir aquest capítol oblidat d’aquella època.

Pablo Giménez

Referència bibliogràfica:

Hansen, F. (1967): La economía del cáñamo en la España Suroriental. El cultivo, manipulación y transformación del cáñamo en su significado para la estructura social de las vegas. Traducció, estudi introductori i notes de Jesús Millán García-Varela (2015). Alacant: Universitat, 280 pp.