{"id":1176,"date":"2016-08-24T01:03:38","date_gmt":"2016-08-23T23:03:38","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1176"},"modified":"2016-08-25T16:13:36","modified_gmt":"2016-08-25T14:13:36","slug":"joaquin-cortes-practicant-barber-i-prohom-de-sella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2016\/08\/24\/joaquin-cortes-practicant-barber-i-prohom-de-sella\/","title":{"rendered":"Joaquin Cort\u00e9s, practicant-barber i prohom de Sella"},"content":{"rendered":"

Joaquin Cort\u00e9s Giner, conegut tamb\u00e9 com el “Tio Joaquin el Barber” va viure entre 1887 i 1963. Fou practicant, barber, president de la Societat \u201cUni\u00f3n y Progreso\u201d, pol\u00edtic i jutge de pau durant d\u00e8cades. Persona molt carism\u00e0tica i respectada, estem davant d\u2019un personatge fonamental de la primera meitat del segle XX al nostre poble. Gr\u00e0cies als testimonis arreplegats i a l\u2019important fons documental que cust\u00f2dia la seua fam\u00edlia, hem pogut reconstruir aquesta biografia per homenatjar un il\u2022lustre fill de Sella.<\/strong><\/p>\n

\"cortes_jove\"<\/a>
El jove Joaquin Cort\u00e9s Giner, al voltant de 1900<\/figcaption><\/figure>\n

Fill del penaguiler Joaqu\u00edn Cort\u00e9s Pic\u00f3 i Isabel Giner, a finals del segle XIX sa mare servia al Palau, aleshores propietat de la fam\u00edlia Cerd\u00e0. Foren aquests els qui reconegueren les altes capacitats intel\u2022lectuals del jove Joaquin, a qui van ajudar a estudiar en la Universitat de Val\u00e8ncia. Tot i aix\u00f2 al Cap i Casal Joaquin va haver de compaginar estudis amb el treball de barber, on va aprendre la professi\u00f3, que m\u00e9s tard desenvoluparia en la barberia de Jaume Segu\u00ed, al carrer Major de Sella. Aquesta faena connectava plenament amb els seus estudis de practicant, ja que en aquella \u00e8poca els practicants actuaven tamb\u00e9 com a barbers. A Val\u00e8ncia va adquirir una s\u00f2lida formaci\u00f3 i una rica experi\u00e8ncia vital, que es va veure incrementada posteriorment amb uns anys en Argentina, on residia una germana.<\/p>\n

\"diploma\"<\/a>
Titol de practicant per la Universitat de Val\u00e8ncia, any 1916, Amb ell Joaquin Cort\u00e9s es convertia en una de les poques persones amb titol acad\u00e8mic del poble.<\/figcaption><\/figure>\n

Al retornar d\u2019Am\u00e8rica, es va assentar de nou en Sella, casant-se amb Maria Catal\u00e0, amb qui va tindre quatre fills: Isabel, Joaquin, Dolores i Amparo. Aquesta \u00faltima va n\u00e0ixer en 1939, quan Joaquin tenia 53 anys. Ja era per aquell moment tota una personalitat en el poble.<\/p>\n

\"boticari_cort\u00e9s\"<\/a>
Joaquin Cort\u00e9s Giner, al voltant dels anys 1920<\/figcaption><\/figure>\n
\"guia_1\"<\/a>
“Anuario-Guia Comercial de Alicante y su Provincia”, any 1929. Detall d’alguns comer\u00e7os de Sella on es pot comprovar la barberia de Cort\u00e9s (C\/ Jes\u00fas) junt amb la del seu mestre Jaume Segu\u00ed (C\/ Major). Altres persones destacades d’aquells anys eren el “banquero” i comerciant Antonio Ferrer i el fuster i alcalde Celestino Berenguer<\/figcaption><\/figure>\n

A la seua casa del carrer Jes\u00fas tenia la consulta de practicant, una farm\u00e0cia i la seua barberia, decorada amb dos grans mapes i vitrines amb medicaments i diferents subst\u00e0ncies qu\u00edmiques amb les quals fabricava pomades i ung\u00fcents per a diferents malalties. Junt amb ell treballava, des de jove, Salvador P\u00e9rez, amb qui va establir una relaci\u00f3 fraternal durant tota la vida.<\/p>\n

\"barberia_utens\"<\/a>
Utensilis de la barberia del Tio Joaquin el Barber<\/figcaption><\/figure>\n
\"barberia_1\"<\/a>
Butaca original de la barberia. Anys 1920.<\/figcaption><\/figure>\n

La consulta sempre estava concorreguda, igual per malalts que per clients que anaven a afaitar-se o en busca d\u2019alguna medicina receptada pel metge. Tamb\u00e9 passaven per all\u00ed representants de drogueria, pacients del dentista viler Pablo Soler, que ocasionalment passava consulta en la farm\u00e0cia… El Tio Joaquin atenia igualment a domicili: agafava el seu malet\u00ed de practicant, ple de medicines i agulles o dels utensilis d\u2019afaitar i marxava, fins i tot, a masos llunyans com Ped\u00e0\u00e7, si la situaci\u00f3 aix\u00ed ho requeria. En la faena de barber i practicant no hi havia descans, per\u00f2 aix\u00ed i tot sempre trobava temps per anar a cuidar les seues colmenes.<\/p>\n

\"casa_jesus\"<\/a>
Porta de la barberia i farm\u00e0cia, al carrer Jes\u00fas, en un dia de pluja. Anys 1950.<\/figcaption><\/figure>\n

Junt amb el seu treball com a barber-practicant, desenvolup\u00e0 una intensa tasca social, gr\u00e0cies a la seua s\u00f2lida formaci\u00f3 i el seu car\u00e0cter conciliador. Des de 1930 fou Jutge de Pau titular durant quasi dos d\u00e8cades (1). En 1933 apareix com a secretari del Comit\u00e9 Radical de Sella, pertanyent al Partit Radical de Lerroux (2). Pr\u00e8viament, en 1916 havia refundat la Sociedad Obrera de Socorros Mutuos \u201cUni\u00f3n y Progreso\u201d, de la qual fou el seu president durant molts anys. \u201cLa Societat\u201d va estar un important organisme local, la primera associaci\u00f3 de treballadors del poble, que tenia com a objectiu principal l\u2019auxili solidari dels seus associats davant els accidents, les malalties i la mort, en un moment en la que la desprotecci\u00f3 de l\u2019obrer per part de l\u2019Estat era gaireb\u00e9 absoluta. Tanmateix l\u2019organitzaci\u00f3 no era \u00fanicament una m\u00fatua: tamb\u00e9 pretenia, com es reflectia als seus estatuts, \u201cel mejoramiento intelectual moral y material\u201d dels socis, mitjan\u00e7ant una seu on celebraven confer\u00e8ncies, cursos i existia una biblioteca. Tamb\u00e9 La Societat va crear una Caixa d\u2019Estalvis, amb la qual contrarestar a \u201cprestamistes\u201d locals com Antonio Ferrer (\u201cbanquero\u201d en distints anuaris comercials), i crearen una mena de cooperativa de consums al seu local de la Pla\u00e7a Major n\u00fam. 9.<\/p>\n

<\/a>
Llibre registre de la Caja de Ahorros de la Sociedad Obrera de Socorros Mutuos “Uni\u00f3n y progreso” de Sella. El llibre s’inicia l’any 1911<\/figcaption><\/figure>\n

La fam\u00edlia Cort\u00e9s encara conserva alguns llibres de comptabilitat de La Societat, que va desapar\u00e8ixer com a tal en 1935. Tamb\u00e9 molts llibres de Joaquin, relacionats amb les tasques de practicant i altres documents i valuoses fotografies.<\/p>\n

\"llibres_cortes\"<\/a>
Alguns llibres de Cort\u00e9s. Dalt, per a la seua tasca de Jutge de Pau (any 1929) i baix, una manual dels seus anys a Val\u00e8ncia (any 1903)<\/figcaption><\/figure>\n

Gr\u00e0cies a la generositat de la seua filla Amparo i del seu gendre Vicent hem pogut fotografiar i digitalitzar gran part d\u2019aquest material, que ara forma part de l\u2019Arxiu de Sella. Amb ell hem pogut reconstruir la interessant vida de Joaquin Cort\u00e9s, persona molt reconeguda pels m\u00e9s majors per\u00f2 desconeguda entre els joves, que cal reivindicar anys despr\u00e9s com un dels personatges fonamentals del nostre segle XX.<\/p>\n

\"Signatura<\/a>
Signatura com a Jutge de Pau. Any 1945<\/figcaption><\/figure>\n

Pablo Gim\u00e9nez i Antonio P\u00e9rez<\/p>\n

\n

NOTES:<\/p>\n

(1) Arxiu Municipal de Sella. Secci\u00f3 Jutjat de Pau.\u00a0Libro de actas de toma de posesi\u00f3n del juzgado municipal de esta villa. A\u00f1os\u00a01915-1970<\/em><\/p>\n

(2) Centro Documental de la Memoria Hist\u00f3rica. PS-MADRID,522,155. Carta dirigida a Joaqu\u00edn Cort\u00e9s Giner secretario del Comit\u00e9 Radical de Sella (Alicante), <\/em>29-4-1933.<\/p>\n

Els originals de totes les fotografies i documents perteneixen a la familia Cort\u00e9s i han estat digitalitzats per a l’Arxiu de Sella.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joaquin Cort\u00e9s Giner, conegut tamb\u00e9 com el “Tio Joaquin el Barber” va viure entre 1887 i 1963. Fou practicant, barber,<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1180,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1176","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1176"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1194,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176\/revisions\/1194"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}