{"id":1356,"date":"2017-04-26T23:27:03","date_gmt":"2017-04-26T21:27:03","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1356"},"modified":"2017-05-22T22:49:04","modified_gmt":"2017-05-22T20:49:04","slug":"el-llegat-de-nati","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2017\/04\/26\/el-llegat-de-nati\/","title":{"rendered":"El llegat de Nati"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Ha faltat Natividad Mart\u00ednez Llorens, als 101 anys, consumida pels anys per\u00f2 amb l\u2019estima i el reconeixement del seu poble. Era la persona m\u00e9s vella de Sella i recentment fou nomenada filla predilecta. La primera que rebia una distinci\u00f3 d\u2019estes caracter\u00edstiques a l\u2019Ajuntament.<\/p>\n

En diverses ocasions hem escrit sobre esta dona -menuda i de fort car\u00e0cter- i de les seues obres, que tant van significar per a molts de nosaltres. Personalment he d\u2019admetre que, despr\u00e9s de viure rodejat a casa de llibres d\u2019Hist\u00f2ria i d\u2019haver de llegir tantes coses per la meua faena, resulta que \u201cSella, historia y costumbres\u201d ha estat un dels llibres m\u00e9s influents de la meua vida.<\/p>\n

Nati, que fou la meua catequista, me\u2019l va regalar \u2013amb una carinyosa dedicatoria- quan nom\u00e9s tenia 8 anys. Segurament va ser el meu primer llibre \u201cadult\u201d i el vaig llegir sense entendre quasi res, per\u00f2 alhora captivat per la hist\u00f2ria del tresor del Div\u00ed i per aquelles imatges de papers vells que omplien l\u2019obra. Des d\u2019aleshores este llibret de portada verd-oliva sempre m\u2019ha acompanyat. L\u2019hem fet servir al Peri\u00f2dic Aitana<\/em> quan ten\u00edem tretze anys, a la revista el Cabil\u00f3 quan ten\u00edem una vintena i ara, a la trentena, el consultem habitualment a l\u2019Arxiu. L\u2019hem comentat mil vegades amb els amics, seguint les passes de personatges i hist\u00f2ries o recitant algun dels refranys arreplegats a la part de \u201cCostumbres\u201d. Quantes persones, quantes coses que podrien haver caigut en l\u2019oblit, en la foscor del temps passat, i que Nati va saber salvar recollint-les en un llibre!<\/p>\n

Sense ella, pense que a Sella haguera regnat una desmem\u00f2ria molt perjudicial per a tots. Que poc sabr\u00edem sobre Toni Giner i les Elvires, sobre el Pante\u00f3 del cementeri, sobre les guerres Carlistes, de Cuba o del Marroc, sobre el Pare Tom\u00e0s, sobre el \u00faltim notari de Sella, la Societat El Trabajo o La Espiga, el rector Barrachina i la mare de D\u00e9u del Roser, el Taller, les hist\u00f2ries que es contaven de casa en casa sobre descobriments de tresors en l\u2019ermita, de troballes de restes humanes en tal carrer, de cases que es feren amb les pedres que sobraren de la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia… Nati li va traure tot el suc als llibres parroquials i va saber transcriure tota la saviesa, acudits i llegendes que havia sentit a casa, en tert\u00falies i caf\u00e9s, o a Tagarina, tocant la llar.<\/p>\n

\u201cSella, historia y costumbres\u201d t\u00e9 la qualitat, tamb\u00e9, d\u2019haver aconseguit entrar en totes les cases del poble. Poca gent no el tindr\u00e0 a l\u2019estanteria, la qual cosa tamb\u00e9 va ser m\u00e8rit de la seua autora, que va pagar l\u2019edici\u00f3 de la seua butxaca i el va regalar sense miraments. Aix\u00f2 ha fet que siga un llibre molt reconegut i llegit -o fullejat, tant se val!- per grans i majors. I que a tots ens haja fet estimar, una miqueta m\u00e9s, al nostre poble.<\/p>\n

Molts anys despr\u00e9s, en 2005, va publicar De l\u2019Antigor a Sella<\/em>, un recull de can\u00e7onetes, refranys i acudits que vaig viure molt de prop perqu\u00e8 el va editar el meu amic Juan Luis Cant\u00f3. Nati tenia quasi 90 anys i el llibre era el colof\u00f3 a una llarga traject\u00f2ria vital. Com totes les persones, va tindre una vida de clarobscurs. Va ser una destacada activista de la Falange -ella mai ho va negar- i una persona amb un geni fort i exigent. Per\u00f2 tamb\u00e9 va ser una persona equ\u00e0nime, generosa i respectada, avan\u00e7ada en molts aspectes al seu temps.<\/p>\n

Una de les coses que m\u00e9s va estimar en la seua vida \u2013ens ho va confirmar el passat desembre- va ser Sella: les seues gents, les seues muntanyes i valls ancestrals. Tot all\u00f2 del que va escriure.<\/p>\n

Ara que ens hem d\u2019acostumar que ja no viu entre nosaltres \u2013veritablement semblava immortal- queden per a sempre els seus llibres; i, tamb\u00e9, quedem nosaltres: eixos xiquets a qui ens va despertar la curiositat pel nostre passat. Eixe ha estat, personalment, el gran llegat de Nati.<\/p>\n

Fins sempre!<\/p>\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Nati va faltar el dia del llibre. Casualment, en l\u2019ajuntament hav\u00edem dedicat eixe dia a celebrar el 30 aniversari de l\u2019aparici\u00f3 del seu primer llibre. Un bonic acomiadament per a aquesta filla predilecta de Sella.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ha faltat Natividad Mart\u00ednez Llorens, als 101 anys, consumida pels anys per\u00f2 amb l\u2019estima i el reconeixement del seu poble.<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1360,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1356","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1356"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1356\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1368,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1356\/revisions\/1368"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1356"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}