{"id":1407,"date":"2017-08-06T18:10:38","date_gmt":"2017-08-06T16:10:38","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1407"},"modified":"2017-08-06T18:26:28","modified_gmt":"2017-08-06T16:26:28","slug":"sella-vs-la-muntanya-historia-duna-rivalitat-eterna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2017\/08\/06\/sella-vs-la-muntanya-historia-duna-rivalitat-eterna\/","title":{"rendered":"Sella vs La Muntanya: hist\u00f2ria d’una rivalitat eterna"},"content":{"rendered":"

Costals<\/em>, Bessonet<\/em>, els germans Ferrerets<\/em>, el tio<\/em> Sapena, Veneno<\/em>, \u2026 A molta gent de hui en dia\u00a0potser\u00a0no li sonen de res aquests noms. S\u00f3n alguns dels millors jugadors de pilota de Pen\u00e0guila,\u00a0que durant anys van competir amb Sella i altres pobles de la Muntanya per ser els dominadors de les partides i els desafiaments de Perxa.
\nEns conta Jos\u00e9 P\u00e9rez (Pepito<\/span>\u00a0“El Llop”) que el tio<\/em>\u00a0Veneno<\/span>\u00a0el vell<\/em> destac\u00e0 per “casar” molts diners per a les apostes. Eren duros de plata i els portava en un mocador “d’herbes” de quatre pics. En paraules literals de\u00a0Pepito<\/span>, que era\u00a0testimoni\u00a0d’aquelles partides, “venien a\u00a0per\u00a0la pell de Sella i\u00a0a pe<\/span>ls diners”. A Sella no tots\u00a0podien permetre jugar-se\u00a0el sou ni els diners. Podem destacar a Miquel el Ferrer<\/em> com a jugador. Tampoc es quedava enrere\u00a0a l’hora\u00a0d’apostar. Podien\u00a0haver partides<\/span>\u00a0que “copava” totes les travesses.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Partida en Pen\u00e0guila a principis de segle XX (font: Vila Reial de Pen\u00e0guila<\/a>)<\/figcaption><\/figure>\n


\nA finals dels anys 40 i principis dels 50 podem destacar a Sella als jugadors\u00a0\u00c0ngel\u00a0de\u00a0Mari<\/span>\u00a0Carmen<\/span><\/em>,\u00a0Juanito<\/span>\u00a0Pereroc<\/em>,<\/span>\u00a0al Surdo<\/span><\/em>\u00a0o a\u00a0Pepe<\/span>\u00a0Luis<\/span>\u00a0Lagr\u00e0n,<\/span>\u00a0entre d’altres. Les partides m\u00e9s importants es disputaven a la Pla\u00e7a Major, ja en aquells moments considerada\u00a0una de les “catedrals” de la Perxa. Els grans desafiaments contra els pobles de la Muntanya solien ser d’estiu cap avant. Sempre es jugaven en diumenge de vesprada i algunes duraven dos dies\u00a0per\u00a0disputar-se “a jocs correguts”. Si la partida s’havia d’acabar un dilluns, els jugadors no anaven a la faena. Alguns s’ho podien permetre perqu\u00e8 eren fills de llauradors de classe\u00a0mitjana. Realment era poc com\u00fa\u00a0veure\u00a0jugadors fills de\u00a0jornalers, ja que\u00a0econ\u00f2micament no s’ho podien permetre.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 cal dir que algunes ocasions els jugadors de Sella tenien la percepci\u00f3 que els de Pen\u00e0guila venien en “pla<\/span>” prepotent. Eixe era el cas dels moliners de Pen\u00e0guila,\u00a0Tonico<\/span>\u00a0i el\u00a0Rei<\/span><\/em>. Imaginem que si preguntarem als rivals, podrien pensar el mateix dels de Sella... coses<\/span>\u00a0de la rivalitat.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Pla\u00e7a Major de Sella (Club de Pilota Sella)<\/figcaption><\/figure>\n


\nEn aquelles partides La Pla\u00e7a s’omplia de gom a gom. Cadires del Casino, cadires portades de casa, cadires de les cases particulars dels ve\u00efns que les deixaven. Una de les cases d’on m\u00e9s cadires es treien era de casa el tio<\/em> Gregori Agull\u00f3. Sella era i \u00e9s un poble que acollia amb fervor als jugadors. Era tot un luxe que aquests es pogueren allotjar en les cases particulars. Eixe dia treien mantells nous, menjars especials, coberteria m\u00e9s bonica, de mat\u00ed el millor\u00a0herbero<\/span>\u00a0(Monreal<\/span>), an\u00eds amb cireretes… tindre\u00a0en casa a eixos “cavallers” era tot un orgull i motiu de satisfacci\u00f3. Els habitants de Sella irradiaven aquells\u00a0dies respecte<\/span>\u00a0i fervor cap als seus \u00eddols esportius. La pilota ha sigut i \u00e9s “algo<\/span>\u00a0religi\u00f3s” al poble de Sella.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

No sols amb Pen\u00e0guila\u00a0hi ha hagut\u00a0una gran rivalitat. Que dir de pobles com Alcoleja (Antoniet<\/em>,<\/span>\u00a0que el llogaven tamb\u00e9 per a restar a Llargues a les partides de festes. I als 80 i 90 amb el Terrible<\/em>, el Mestre<\/em>, el Tendre<\/em>, o el jove Vicentet), de\u00a0Benasau\u00a0(Saoro<\/span>, C\u00e8sar,\u00a0Nando<\/span>\u00a0d’Ares), de Balones (amb un feridor que “feia por”), de Gorga (els germans Carteros<\/span><\/em>), de Benillup o de Benifallim.<\/span><\/p>\n

Menci\u00f3 especial mereix una partida jugada en Balones per part de Fermin, Miguel, Luis, Nando i Adolfo contra Fredi i Perele (professionals), amb triomf per als de Sella.<\/p>\n

Durant gran part del segle XX la rivalitat era en les partides de Festes o desafiaments, que eren prou habituals. Amb l’arribada de la Federaci\u00f3 de Pilota la rivalitat ha estat durant la disputa de les Lligues de Perxa. Sense oblidar tamb\u00e9 les partides de Festes.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Finals de la lliga a Perxa a Alcoleja, any 2015 (Club de Pilota Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

Les \u00faltimes generacions de jugadors de Sella tamb\u00e9 han “palpat” eixa rivalitat. Rivalitat que sempre ha estat sana i esportiva. I que esperem que es puga\u00a0mantenir\u00a0durant anys.\u00a0\u00c9s\u00a0cert que la minva de poblaci\u00f3 d’alguns pobles la fa perillar. Per\u00f2 com ja hem dit, eixa “rivalitat” (sempre ben entesa…)\u00a0ser\u00e0\u00a0eterna.<\/span><\/p>\n

David Mas Catal\u00e0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Costals, Bessonet, els germans Ferrerets, el tio Sapena, Veneno, \u2026 A molta gent de hui en dia\u00a0potser\u00a0no li sonen de<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1410,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1407","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1407"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1416,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407\/revisions\/1416"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}