{"id":1446,"date":"2017-11-23T00:11:29","date_gmt":"2017-11-22T23:11:29","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1446"},"modified":"2017-11-26T00:30:16","modified_gmt":"2017-11-25T23:30:16","slug":"la-serreria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2017\/11\/23\/la-serreria\/","title":{"rendered":"La\u00a0Serradora"},"content":{"rendered":"

Durant segles, la fusta que produ\u00efen les nostres muntanyes era un objecte molt apreciat. Es treia \u00abmadera<\/span>\u00bb de Tagarina,\u00a0Porx\u00ed<\/span>\u00a0o de l’Arc de forma manual, arrossegant troncs amb matxos pels \u00abarrastraors<\/span>\u00a0de\u00a0madera<\/span>\u00bb que descendien abruptament pels vessants. Els troncs es venien als tractants de\u00a0madera<\/span>\u00a0i la llenya per als forns de pa i per als forns cer\u00e0mics del Teular, els algepsars d’Orxeta o la f\u00e0brica de la\u00a0Robella<\/span>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Cami\u00f3 que transportava troncs de fusta creuat en la carretera, poc abans d’entrar al poble (Familia Cant\u00f3 Berenguer – Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 part d’aquesta fusta s’utilitzava per a fer altres utensilis, com ara caixes per a transportar tomaques, llimes o cebes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Interior de La Serradora a principis de 1960 (Familia Garcia Cant\u00f3 – Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00f2 es fabricava a La\u00a0Serraora<\/span><\/em>, una xicoteta f\u00e0brica que va funcionar, al costat de la carretera, als voltants de la d\u00e8cada de 1950.<\/p>\n

\"\"<\/a>
A l’esquerra, la carretera i el carrer Val\u00e8ncia, abans de constuir-se el mur i la Serradora a principis dels anys 1940 (Arxiu Municipal d’Alacant, Col\u00b7lecci\u00f3 fotogr\u00e0fica de Francisco S\u00e1nchez<\/em>). A la dreta, l’edifici de la Serradora en 1966 (fletxa roja)<\/figcaption><\/figure>\n

Molta gent hi va treballar a la Serreria:\u00a0Celestino<\/span>, Toni Elies, Nofre,\u00a0Benigno<\/span>… i altres joves -quasi xiquets- que comen\u00e7aren la seua vida laboral all\u00ed, com\u00a0Pepet<\/span>\u00a0Garcia o Vicent Llorca…<\/p>\n

\"\"<\/a>
Any 1958 (Familia Garcia Cant\u00f3 – Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Maig de 1955 (Familia Soler – Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

Amb\u00a0estes<\/span>\u00a0imatges volem recordar una d’aquestes\u00a0ind\u00fastries\u00a0menudes que proliferaren a Sella durant la primera meitat del segle XX i que diversificaren l’activitat econ\u00f2mica del poble. Malauradament, totes aquestes activitats anaren perdent-se davant el formidable creixement de ciutats com Alacant, Alcoi o Benidorm, que oferiren millors oportunitats laborals per als nostres joves. De tot aix\u00f2 fa m\u00e9s de mig segle…<\/p>\n

\"\"<\/a>
Juny de 1960 (Familia Garcia – Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant segles, la fusta que produ\u00efen les nostres muntanyes era un objecte molt apreciat. Es treia \u00abmadera\u00bb de Tagarina,\u00a0Porx\u00ed\u00a0o de<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1451,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1446","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t