{"id":1666,"date":"2019-06-04T13:23:24","date_gmt":"2019-06-04T11:23:24","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1666"},"modified":"2019-06-04T21:18:57","modified_gmt":"2019-06-04T19:18:57","slug":"el-pilo-daitana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2019\/06\/04\/el-pilo-daitana\/","title":{"rendered":"El Pil\u00f3 d&#8217;Aitana"},"content":{"rendered":"\n<p>Fins ben avan\u00e7ada la segona meitat del segle XIX, es desconeixia per complet l&#8217;altitud de les nostres muntanyes. Quina era la m\u00e9s alta? Aitana, Puig Campana o el Montcabrer?<\/p>\n\n\n\n<p>El primer que va deduir que l&#8217;Aitana podria ser el cim del migjorn valenci\u00e0 fou Josep Antoni Cavanilles a finals del segle XVIII. Amb la seua extraordin\u00e0ria capacitat d&#8217;observaci\u00f3, sense cap mena d&#8217;aparell, va entendre que, tot i trobar-se m\u00e9s a prop del mar, la neu era m\u00e9s habitual i durava m\u00e9s temps en Aitana que en el Montcabrer, a la serra de Mariola. I aix\u00f2 podria significar que aquesta era la serra m\u00e9s alta de totes les del voltant.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"615\" height=\"461\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/IMG_3514_red.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1667\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/IMG_3514_red.jpg 615w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/IMG_3514_red-300x225.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 615px) 100vw, 615px\" \/><figcaption>Cim d&#8217;Aitana en l&#8217;any 2007 (Universitat d&#8217;Alacant)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Aquest atribut tan destacable de la nostra serra, com \u00e9s l&#8217;altitud, recentment l&#8217;ha feta objecte de desig per a les telecomunicacions i per a la defensa &#8230; per\u00f2 tamb\u00e9 fa 150 anys la va convertir en una fita important per a la moderna cartografia d&#8217;Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p>En la d\u00e8cada de 1860 els enginyers de la Direcci\u00f3 General d&#8217;Operacions Geogr\u00e0fiques constru\u00efren, en la part m\u00e9s elevada de la serra, un mon\u00f2lit de pedra anomenat v\u00e8rtex geod\u00e8sic. R\u00e0pidament fou conegut popularment com &#8220;El Pil\u00f3&#8221; i, posteriorment, &#8220;El Moll\u00f3&#8221;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"826\" height=\"620\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Moll\u00f3-Aitana-1920.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1668\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Moll\u00f3-Aitana-1920.jpg 826w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Moll\u00f3-Aitana-1920-300x225.jpg 300w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Moll\u00f3-Aitana-1920-768x576.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 826px) 100vw, 826px\" \/><figcaption>El Pil\u00f3 en 1920 (Arxiu de Sella. Autor desconegut)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>El Pil\u00f3 formava part d&#8217;una complexa xarxa de triangulaci\u00f3 amb posicions geogr\u00e0fiques exactes, que conformaria una base rigorosa de posicionament com\u00fa per a elaborar la cartografia en Espanya. El territori peninsular quedava cobert per una malla formada per deu cadenes de triangles i un d&#8217;ells era Aitana.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"606\" height=\"471\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/biblioteca-virtual-minis-defensa_red.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1669\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/biblioteca-virtual-minis-defensa_red.jpg 606w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/biblioteca-virtual-minis-defensa_red-300x233.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 606px) 100vw, 606px\" \/><figcaption>Mapa de la triangulaci\u00f3 geod\u00e8sica en 1865. Biblioteca Virtual del Ministeri de Defensa<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"730\" height=\"348\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/detall.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1670\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/detall.jpg 730w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/detall-300x143.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 730px) 100vw, 730px\" \/><figcaption> Detall del mapa anterior, on s&#8217;aprecia els cims valencians i en concret Aitana. En 1865 encara no s&#8217;havia construit el vertex definitiu (Biblioteca Virtual del Ministeri de Defensa)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Al mateix temps, es va instal\u00b7lar en el port d&#8217;Alacant un mare\u00f2graf per a determinar un nivell mitj\u00e0 del mar que servira de base per al c\u00e0lcul de les altituds. D&#8217;aquesta manera es va poder demostrar cient\u00edficament la intu\u00efci\u00f3 de Cavanilles: Aitana era la serra m\u00e9s alta de la prov\u00edncia amb quasi 1558 metres sota el nivell del mar i el segon sostre del territori valenci\u00e0, per darrere del Penyagolosa (1813 m).<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"602\" height=\"404\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Serra-Aitana-001_red.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1671\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Serra-Aitana-001_red.jpg 602w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/Serra-Aitana-001_red-300x201.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 602px) 100vw, 602px\" \/><figcaption>El Pil\u00f3, junt amb el pluvi\u00f2metre instalat, tal vegada, en dates pr\u00e8vies a la construcci\u00f3 de la base militar americana EVA n\u00fam. 5. D\u00e8cada de 1950-1960. (Arxiu de Sella, familia Alemany-Agull\u00f3)<br><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"415\" height=\"250\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/CIMA-AITANA.-Pluvi\u00f3metro.-A\u00f1os-50_res.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1672\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/CIMA-AITANA.-Pluvi\u00f3metro.-A\u00f1os-50_res.jpg 415w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/CIMA-AITANA.-Pluvi\u00f3metro.-A\u00f1os-50_res-300x181.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 415px) 100vw, 415px\" \/><figcaption>D\u00e8cada de 1950. (Arxiu de Sella. <em>Fons Espasa<\/em>)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>En un moment indeterminat el Pil\u00f3 fou destru\u00eft i substitu\u00eft per l&#8217;actual v\u00e8rtex geod\u00e8sic, que conserva la base original per\u00f2 amb un pilar de 120 cm que assenyala una altitud exacta de 1557,102 m. La llei sobre senyals geod\u00e8siques i geof\u00edsiques el protegeix davant qualsevol intent de manipulaci\u00f3 o destrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"653\" height=\"490\" src=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/pilo_red.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1673\" srcset=\"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/pilo_red.jpg 653w, https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/files\/2019\/06\/pilo_red-300x225.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 653px) 100vw, 653px\" \/><figcaption>Familia camperola en el pil\u00f3 d&#8217;Aitana durant a primera meitat del segle XX. Arxiu de Sella.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>El Pil\u00f3 o Moll\u00f3, a banda del seu exotisme en un entorn sense cap construcci\u00f3 humana, va permetre a la gent localitzar la part m\u00e9s elevada de la serra d&#8217;Aitana \u2013una serra allomada, sense un pic destacable- all\u00e0 des d&#8217;on, segons la dita popular, s&#8217;arribava a veure el Micalet de Val\u00e8ncia en els dies m\u00e9s clars i lluminosos de la tardor&#8230; <\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:right\">Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fins ben avan\u00e7ada la segona meitat del segle XIX, es desconeixia per complet l&#8217;altitud de les nostres muntanyes. Quina era<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1673,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1666"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1678,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1666\/revisions\/1678"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}