{"id":1666,"date":"2019-06-04T13:23:24","date_gmt":"2019-06-04T11:23:24","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1666"},"modified":"2019-06-04T21:18:57","modified_gmt":"2019-06-04T19:18:57","slug":"el-pilo-daitana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2019\/06\/04\/el-pilo-daitana\/","title":{"rendered":"El Pil\u00f3 d’Aitana"},"content":{"rendered":"\n

Fins ben avan\u00e7ada la segona meitat del segle XIX, es desconeixia per complet l’altitud de les nostres muntanyes. Quina era la m\u00e9s alta? Aitana, Puig Campana o el Montcabrer?<\/p>\n\n\n\n

El primer que va deduir que l’Aitana podria ser el cim del migjorn valenci\u00e0 fou Josep Antoni Cavanilles a finals del segle XVIII. Amb la seua extraordin\u00e0ria capacitat d’observaci\u00f3, sense cap mena d’aparell, va entendre que, tot i trobar-se m\u00e9s a prop del mar, la neu era m\u00e9s habitual i durava m\u00e9s temps en Aitana que en el Montcabrer, a la serra de Mariola. I aix\u00f2 podria significar que aquesta era la serra m\u00e9s alta de totes les del voltant.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cim d’Aitana en l’any 2007 (Universitat d’Alacant)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquest atribut tan destacable de la nostra serra, com \u00e9s l’altitud, recentment l’ha feta objecte de desig per a les telecomunicacions i per a la defensa … per\u00f2 tamb\u00e9 fa 150 anys la va convertir en una fita important per a la moderna cartografia d’Espanya.<\/p>\n\n\n\n

En la d\u00e8cada de 1860 els enginyers de la Direcci\u00f3 General d’Operacions Geogr\u00e0fiques constru\u00efren, en la part m\u00e9s elevada de la serra, un mon\u00f2lit de pedra anomenat v\u00e8rtex geod\u00e8sic. R\u00e0pidament fou conegut popularment com \u00abEl Pil\u00f3\u00bb i, posteriorment, \u00abEl Moll\u00f3\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El Pil\u00f3 en 1920 (Arxiu de Sella. Autor desconegut)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El Pil\u00f3 formava part d’una complexa xarxa de triangulaci\u00f3 amb posicions geogr\u00e0fiques exactes, que conformaria una base rigorosa de posicionament com\u00fa per a elaborar la cartografia en Espanya. El territori peninsular quedava cobert per una malla formada per deu cadenes de triangles i un d’ells era Aitana.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mapa de la triangulaci\u00f3 geod\u00e8sica en 1865. Biblioteca Virtual del Ministeri de Defensa<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Detall del mapa anterior, on s’aprecia els cims valencians i en concret Aitana. En 1865 encara no s’havia construit el vertex definitiu (Biblioteca Virtual del Ministeri de Defensa)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al mateix temps, es va instal\u00b7lar en el port d’Alacant un mare\u00f2graf per a determinar un nivell mitj\u00e0 del mar que servira de base per al c\u00e0lcul de les altituds. D’aquesta manera es va poder demostrar cient\u00edficament la intu\u00efci\u00f3 de Cavanilles: Aitana era la serra m\u00e9s alta de la prov\u00edncia amb quasi 1558 metres sota el nivell del mar i el segon sostre del territori valenci\u00e0, per darrere del Penyagolosa (1813 m).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El Pil\u00f3, junt amb el pluvi\u00f2metre instalat, tal vegada, en dates pr\u00e8vies a la construcci\u00f3 de la base militar americana EVA n\u00fam. 5. D\u00e8cada de 1950-1960. (Arxiu de Sella, familia Alemany-Agull\u00f3)
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
D\u00e8cada de 1950. (Arxiu de Sella. Fons Espasa<\/em>)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En un moment indeterminat el Pil\u00f3 fou destru\u00eft i substitu\u00eft per l’actual v\u00e8rtex geod\u00e8sic, que conserva la base original per\u00f2 amb un pilar de 120 cm que assenyala una altitud exacta de 1557,102 m. La llei sobre senyals geod\u00e8siques i geof\u00edsiques el protegeix davant qualsevol intent de manipulaci\u00f3 o destrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Familia camperola en el pil\u00f3 d’Aitana durant a primera meitat del segle XX. Arxiu de Sella.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El Pil\u00f3 o Moll\u00f3, a banda del seu exotisme en un entorn sense cap construcci\u00f3 humana, va permetre a la gent localitzar la part m\u00e9s elevada de la serra d’Aitana \u2013una serra allomada, sense un pic destacable- all\u00e0 des d’on, segons la dita popular, s’arribava a veure el Micalet de Val\u00e8ncia en els dies m\u00e9s clars i lluminosos de la tardor… <\/p>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins ben avan\u00e7ada la segona meitat del segle XIX, es desconeixia per complet l’altitud de les nostres muntanyes. Quina era<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1673,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t