{"id":1683,"date":"2019-11-02T00:41:48","date_gmt":"2019-11-01T23:41:48","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1683"},"modified":"2019-11-06T00:01:16","modified_gmt":"2019-11-05T23:01:16","slug":"records-de-tagarina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2019\/11\/02\/records-de-tagarina\/","title":{"rendered":"Records de Tagarina"},"content":{"rendered":"\n

Vicent Tonda Llinares ens va regalar aquest text despr\u00e9s de visitar el vell mas de Peda\u00e7, amb motiu de la Ruta Morisca, dirigida i organitzada per Manuel Pinto.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Tagarina i el mas de Ped\u00e0s, part d’una inf\u00e0ncia amb la nost\u00e0lgia i l\u2019estima que el lloc es mereix.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Any 2017 (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 amb aquest privilegiat entorn situat entre Aitana i l’alt de Sella anomenat barranc de Tagarina ve de qu\u00e8 m\u00f3n pare Vicent Tonda Lloret de renom Vicent el Bal\u00b7le (com ell ho escrivia) era propietari d’ una finca amb un mas prop de la cap\u00e7alera d’aquesta vall, en el mapa 1:50.000 29-33 ve referenciat com Masia Bal\u00b7le per tant ve\u00ed del Mas de Ped\u00e0s que en este mapa no ve titulat. Tamb\u00e9 apareix en el mapa “Marina Baixa – Serra d’Aitana” com a Mas del Batle pero dona interpretaci\u00f3 a error, ja que esta la retolaci\u00f3 m\u00e9s prop d’un altre mas. <\/p>\n\n\n\n

Una vegada ja situats recordar que les visites de la meua fam\u00edlia aquesta zona depenien de la temporada agr\u00edcola corresponent, sent m\u00e9s habituals en agost per recol\u00b7lectar l’ametlla i en desembre per recollir l’oliva. Recorde sofrir la climatologia accentuada i extrema d’aquestes altures, tamb\u00e9 en el meu record recol\u00b7lectar safr\u00e0, cuidar i empeltar les parres, recollir el ra\u00efm i fer vi en una construcci\u00f3 per a tal fi que hi ha tres bancals m\u00e9s avall del mas per despr\u00e9s ficar-lo a la b\u00f3ta de fusta. Com pots deduir un privilegi haver viscut aquesta vall amb la seua esplendor de producci\u00f3, plena d’activitat tant agr\u00edcola com ramadera. Per situar-nos temporalment estem parlant de finals dels 70 i mitjans dels 80. Normalment despr\u00e9s de passar el dia era quasi obligat de tornada a la Vila fer la visita al mas de Ped\u00e0s; si era cap de setmana les visites eren m\u00e9s prolongades. Les relacions personals eren molt distintes als d’ara, no importava fer el no curt ni f\u00e0cil cam\u00ed al mas per tant de saludar i conviure moments amb eixa fam\u00edlia que exercien feia temps com a mitgers, vivint en aquest mas propietat d’un alacant\u00ed. En el mas vivien la mare la Tia Pepa, el pare Ped\u00e0s de nom Pepe i el fill Josenet de Ped\u00e0s pronunciat “Cosenet”, tenien una filla Pepa tamb\u00e9, per\u00f2 per aquell temps crec que ja era casada i vivia en Sella en el carrer Val\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Any 1998, part de l’estructura de la teulada es mantenia intacta, amb el creuament de quatre grans bigues sobre una pe\u00e7a central de carrasca (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquetss anys el mas de Ped\u00e0s ja no estava en el seu m\u00e0xim rendiment per\u00f2 encara perduraven en ell feines i tradicions perdudes en la zona. Ja no es treballava el blat ni s’utilitzava l’era de davant, per\u00f2 encara tenien una burra amb la que ens deixaven jugar i passejar. Eixa burra que en va portar per sendes desconegudes on la sensaci\u00f3 de estar perdut es barrejava al mateix temps amb la tranquil\u00b7litat de que quan el sol ja comen\u00e7ava a tintar de roig el cel de la vall, la burra tornava al seu mas, acompanyada els \u00faltims metres per les carreres i els lladrits del gos de la casa \u201cVicentini\u201d anava directe al pessebre amb celeritat per menjar i despr\u00e9s descansar dins dels amplis corrals que tenia aquest mas. Eixos corrals que temps enrere havien guardat ramats importants de cabres, ovelles. Ja sols quedaven algunes poques cabres de les negres. Aix\u00f2 si, no recorde un so m\u00e9s relaxant que el sonar del batall de les campanes d’eixes cabres ressonant dins del silenci de la mole d’Aitana, on rebotava en les seues imponents parets aquest encisador soroll. <\/p>\n\n\n\n

  • \"\"
    Corrals. Any 2017 (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/li><\/ul>\n\n\n\n

    En la part interior de la casa despr\u00e9s de creuar eixe solemne i alt portal\u00f3 de 2 fulles de vella fusta, a la dreta estava la cuina amb la seua llar amb una amplitud desmesurada ocupant l’ample de l’habitacle, eixa llar estava quasi sempre amb el foc enc\u00e9s, prop una despensa amb gerres, la mitjana tenia parts de porc conservats amb la t\u00e8cnica d’orsa (fregir i cobrir amb el mateix oli de fregir-los tot dins una gerra de fang) prop un enorme tros de cansalada blanca coberta amb sal i tapada amb un sac, eixa cansalada que tallada fina i veure-la suar en ser posada sobre les brases immediatament feia salivar. Aquestes “delicatessens” que diuen ara eren fruit de cuidar, criar i engreixar a un o dos porcs que hi havien en la porquera, amb una porta interior dins la casa que connectava el corral de darrere amb la mateixa casa. De les gerres la meua preferida era una petita, la que tenia esclata-sangs, conservats tamb\u00e9 amb el sistema d’orsa, recorde l’exquisit sabor a fum i cendra de carrasca d’eixos esclata-sangs despr\u00e9s de ser trets de la gerra tirats al foc de la llar i servits al plat. Eixos esclata-sangs que alguna vegada junt amb Cosenet anava a buscar per l’ombria del barranc, per baix la pinotxa per\u00f2 que mai vaig trobar ni un, mentre Ped\u00e0s omplia la seua cistella jo tornava de buit i damunt em deia “segur que n’has xapat”. El que no va fer mai \u00e9s ensenyar-me com fer-ne, \u00e9s d’entendre que guardara els seus secrets. Havien 2 o 3 gerres m\u00e9s grans: eixes eren destinades a conservar el fruit de les seues oliveres despr\u00e9s de ser premsat en la, fa temps desapareguda, alm\u00e0ssera de la Avda. EVA n\u00ba5 de Sella, un oli de sabor i olor molt caracter\u00edstics ara impossible de trobar. <\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Pom de l’escala principal (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    El pas inexorable del temps va fer que aquest mas, exemple d’autosufici\u00e8ncia anara perdent eixa llibertat que d\u00f3na el no dependre de ning\u00fa, per\u00f2 l\u2019esperit de la modernitat i els avan\u00e7os tecnol\u00f2gics han acabat amb eixa forma tan lliure de viure dels maseros i maseres, encara que alhora tan sacrificada. <\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

    \"\"
    Peda\u00e7 en l’actualitat (Arxiu de Sella, 2017)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Ped\u00e0s pare va faltar als pocs anys del temps que estic contant, ma mare Beatriz Llinares Llorca que sempre patia per la Tia Pepa a l’anar a donar-li consol per la falta del seu home li va dir que ja no necessitava suportar ni sofrir els vents i el fred al qual estava exposada en el mas i que podrien baixar a viure a Sella on tamb\u00e9 tenien casa. Amb serietat li va contestar “Betriseta el dia que t’enteres que estic vivint a Sella i no a\u00e7i al mas, pensa que la Tia Pepa estar\u00e0 molt malalteta i per aix\u00f3 ha baixat”. Aix\u00ed va ser a poc menys d’un any la Tia Pepa estava vivint en Sella i poc va tardar a faltar, principalment fruit de la seua avan\u00e7ada edat. Cosenet va ser l’\u00faltim habitant d’aquell mas a finals dels 80 per\u00f2 ja sols passava temporades curtes en el mas i temporades m\u00e9s llargues en Sella. Les \u00faltimes visites ja les recorde amb la decad\u00e8ncia, foscor i tristor d’eixe mas ja quasi sense vida, amb un solitari Cosenet que sempre fadr\u00ed acabaria abandonant el Mas. En una de les \u00faltimes visites amb m\u00f3n pare recorde li va dir si volia baixar amb nosaltres amb el cotxe a Sella i ell va dir que preferia baixar a peu com sovint solia fer, que poc m\u00e9s tardaria. Supose remuntava la vall direcci\u00f3 a l’Alt de Sella i des de la casa de l’Alt de Sella pel runar de la Mona baixaria a Sella. <\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Cisterna de Peda\u00e7 i barranc de Tagarina (Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Per \u00faltim una curiositat per aclarir la nova denominaci\u00f3 que estan donant-li a este lloc molts ciclistes i senderistes referint-se a “La Remonta Alemana”. A principis dels anys 80 arriba un dels primers estrangers que va anar a viure a esta vall, es compra una finca amb casa bastant ben cuidada per\u00f2 que necessitava alguna reforma, a m\u00e9s tenia la idea de fer unes quadres, ja que era propietari de cavalls i a m\u00e9s volia comprar-ne mes perqu\u00e8 la seua intenci\u00f3 era llogar-los per fer passeigs per la vall. Per a les reformes avisa a m\u00f3n pare que era mestre d’obres i a l’acabar les obres li comenta a m\u00f3n pare de fer baix, a l’entrador del cam\u00ed un c\u00e0rtel anunciador i de senyalitzaci\u00f3, mon pare li aconsella fer-lo d’obra i manises. Encomana el material i les manises d\u2019uns 42 taulells amb el dibuix d\u2019un cavall i el nom de Remonta Alemana, ja que aquest nou propietari era alemany, de nom Herbert i de cognom Daughes (segurament no s\u2019escriu aix\u00ed). Treballava molt be la fusta, ell es va encarregar de fer les bigues i les portes per a les quadres. Per mi va ser divertit ajudar a fer aquell trencaclosques de c\u00e0rtel, encara que feia un fred que a primera hora del mati l\u2019aigua que haviem d’utilitzar per a mesclar amb el ciment estava congelada. Pareix que en ser una senyalitzaci\u00f3 que destaca en el cam\u00ed, molta gent es refereix al lloc com Remonta Alemana. Crec que mon pare mai haguera pensat que aquell cartell que va construir vora el cam\u00ed principal anava a canviar per a alguns un nom tan bonic, antic i hist\u00f2ric com Tagarina (Relacionat com sabeu amb \u00e0rabs i fronteres). <\/p>\n\n\n\n

    Pot ser es un exemple m\u00e9s de com poden perdent-se topon\u00edmies antigues per noves amb poca hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

    Vicent Tonda Llinares, octubre de 2019<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    (Fotografia de Manuel Pinto)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Vicent Tonda Llinares ens va regalar aquest text despr\u00e9s de visitar el vell mas de Peda\u00e7, amb motiu de la<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1686,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1683","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","comments-off"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1683","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1683"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1683\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1701,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1683\/revisions\/1701"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1686"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}