{"id":19,"date":"2011-10-24T09:37:00","date_gmt":"2011-10-24T09:37:00","guid":{"rendered":"http:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2011\/10\/24\/la-gelida-aitana-denric-valor\/"},"modified":"2011-10-24T09:37:00","modified_gmt":"2011-10-24T09:37:00","slug":"la-gelida-aitana-denric-valor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2011\/10\/24\/la-gelida-aitana-denric-valor\/","title":{"rendered":"La g\u00e8lida Aitana d’Enric Valor"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Enguany se celebra el centenari del naixement d\u2019Enric Valor i Vives, l\u2019escriptor que es va dedicar en cos i \u00e0nima a conservar la llengua, la mem\u00f2ria i l\u2019imaginari col\u00b7lectiu dels valencians durant les t\u00e8rboles d\u00e8cades del franquisme. I \u00e9s que el mestre Valor se centr\u00e0 sobretot a desenvolupar tres de les assignatures que, en aquella \u00e8poca, la societat valenciana encara tenia pendents: la normativitzaci\u00f3 de la llengua, el conreu d\u2019una novel\u00b7la valenciana de base realista i l’arreplega d\u2019un corpus rondall\u00edstic \u2013que posteriorment literaturitz\u00e0 en les famoses Rondalles valencianes<\/i>. <\/span><\/div>\n
<\/span>Certament, l\u2019arrelament d\u2019Enric Valor a la terra en qu\u00e8 s\u2019havia criat fou excepcional. De fet, l\u2019escriptor castellut es degu\u00e9 rec\u00f3rrer pam a pam la nostra geografia, impulsat segurament per un deler infatigable de recollir i inventariar les realitats i els mites de cadascun dels pobles que integren el sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per tant, no podia oblidar-se de Sella… <\/span><\/div>\n
<\/span><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
El nostre poble, i, sobretot, el nostre paisatge, apareixen com a escenari en un dels contes de Valor, titulat \u201cViatge de Nadal\u201d<\/span>[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>. La narraci\u00f3 la protagonitzen dos xocolaters de la Vila (Jes\u00fas i Jordi) que emprenen, el dia de la Nit de Nadal, la pujada a l\u2019Aitana en direcci\u00f3 a Alcoi per a vendre all\u00ed les seues mercaderies. Al llarg del cam\u00ed tots dos discuteixen sobre ell lloc on passaran la nit. Jes\u00fas, que \u00e9s el m\u00e9s jove i intr\u00e8pid dels xocolaters, no vol aturar la mula fins arribar a Alcoleja, encara que haja de travessar el port de Tudons de nit. Jordi, que \u00e9s m\u00e9s vell i t\u00e9 el cul pelat de pujar la serra d\u2019Aitana, aconsella descansar en l\u2019hostal de Sella. El xocolater m\u00e9s gran intueix que la nit ser\u00e0 freda i aconsella el jove que no arrisque la vida per manca de prud\u00e8ncia. Per\u00f2 Jordi no fa cas de les advert\u00e8ncies i, despr\u00e9s d\u2019haver sopat a Sella, decideix continuar i fer cam\u00ed tot sol. Tal i com havia pronosticat la veu de l\u2019experi\u00e8ncia, a mitjanit la neu sorpr\u00e9n el jove traginer, que al final es gela i perd el coneixement enmig de la tempesta. Si voleu saber com acaba, podeu llegir tot el conte al bloc d\u2019un tal Enric Iborra: <\/span>http:\/\/www.laserpblanca.com\/viatge-de-nadal-enric-valor<\/span><\/a> <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n\n\n\n\n
<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n
L’hostal de Sella<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
A continuaci\u00f3, vos deixe dos fragments del conte. El primer es correspon amb l\u2019entrada dels dos xocolaters al nostre poble, moment en qu\u00e8 se n\u2019adonen de la bellesa inherent de les sellardes. El segon \u00e9s una descripci\u00f3 enginyosa i m\u00edtica \u2013com totes les descripcions paisatg\u00edstiques d\u2019Enric Valor\u2013 de la via d\u2019ascens del litoral al port de Tudons. Per cert, disculpeu el fet de no haver-me esperat a Nadal per a publicar-la. I recordeu que el millor dels homenatges que se li poden fer a Enric Valor consisteix, senzillament, a llegir la seua literatura. <\/span><\/div>\n
<\/p>\n
<\/span><\/i><\/div>\n

\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\u00abEra foscant quan arribaren a Sella.                                                                                            <\/span><\/span><\/i><\/span>  <\/p>\n

All\u00e0, ja en la mateixa falda de l’Aitana, des de la remota carena, els baixava una alenada glacial. A l’entrada del poble, vora la font, omplint un c\u00e0nter de dues anses, corbat opulentament com uns malucs de dona jove, hi havia una fadrina, sana, esvelta i forta com una Raquel de la muntanya.<\/span><\/span><\/i><\/div>\n
\u2014Eh!…<\/span><\/span><\/i><\/div>\n
Jes\u00fas li va dir una amoreta dubtosa; Jordi la va mirar silenci\u00f3s, tal vegada pensant que ell, d’haver-se casat, b\u00e9 podria tenir ara una filla aix\u00ed, d’una bellesa tan ferma i acabada\u00bb<\/span><\/i>. <\/span><\/span><\/div>\n
\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026<\/span><\/span><\/div>\n
\u00abEl cam\u00ed m\u00e9s transitat per aquelles expedicions mercantils i boh\u00e8mies era el port de Sella o dels Todons, aquell grandi\u00f3s esvoranc enlairat sobre un ample laberint de moles abruptes, tossals i pics que s’esvaeixen a poc a poc fins afonar-se en la llunyana mar. Pujant de la Vila a Alcoi, a m\u00e0 dreta del llargu\u00edssim port s’est\u00e9n la descarnada crestallera de l’Aitana, i a l’esquerra els contraforts de la fosca i garrigosa serra de Pen\u00e0guila. Llavors aquest cam\u00ed carreter \u2014avui enrevessada carretera d’asfalt\u2014 serpejava primer entre bancals i escaleroles d’oliveres i garrofers, entre lloms i pujols suaus pr\u00f2xims a la mar, i per fi s’enfilava muntanyes amunt salvant turons, vorejant precipicis, engolfant-se per vidrienques rieres, amunt i avall com un tobogan de gegants i trobant-se amb el prodigi \u2014als ulls dels vilatans\u2014 d’un canvi sobtat de clima en un trajecte de deu hores de pujada: de la tebior marinera al buf g\u00e8lid de les altures\u00bb.<\/span><\/span><\/i><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Neu a l’Aitana. Foto: Agust\u00ed Pastor<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n\n\n\n\n
<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Neu a la foia Llarga. Foto: Jos\u00e9 Miguel Garc\u00eda i Pere Garc\u00eda<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/span>
<\/span><\/p>\n
\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff <\/span><\/p>\n
[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> El conte a qu\u00e8 em referisc el trobareu al recull de relats d\u2019Enric Valor que va editar T\u00e0ndem l\u2019any 2000 a Val\u00e8ncia i que rep el t\u00edtol de Narracions Perennes<\/i>. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

<\/div>\n
\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff\ufeff<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enguany se celebra el centenari del naixement d\u2019Enric Valor i Vives, l\u2019escriptor que es va dedicar en cos i \u00e0nima<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-19","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}