{"id":1909,"date":"2020-12-06T20:03:36","date_gmt":"2020-12-06T19:03:36","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1909"},"modified":"2020-12-06T20:42:40","modified_gmt":"2020-12-06T19:42:40","slug":"lescorxador-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2020\/12\/06\/lescorxador-ii\/","title":{"rendered":"L’escorxador (II)"},"content":{"rendered":"\n

Com ja vaig indicar en el meu escrit L’Escorxador I<\/em> publicat en el programa de les festes de l’any 2019, les obres del mateix van concloure a l’acabament de l’any 1929 i el cobrament de la taxa per la seua utilitzaci\u00f3 va ser adjudicat, mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica, a Jos\u00e9 Orqu\u00edn Soler. L’import d’aquesta taxa havia sigut aprovat el 13 de desembre de 1927, abans de la finalitzaci\u00f3 de les obres i tenia validesa fins l’any 1932.
La corporaci\u00f3 municipal, ja republicana, sorgida de les eleccions celebrades el 31 de maig de 1931, presidida per l’alcalde electe Pedro Ferrer Catal\u00e1, es va estrenar impugnant el nomenament del citat Jos\u00e9 Orqu\u00edn com a regidor pertanyent a la candidatura d’esquerres, que s’havia presentat, al\u2022legant que era contractista del servei de recaptaci\u00f3 de les taxes que es cobraven per \u00abDerechos de deg\u00fcello en el matadero\u00bb i del \u00abImpuesto sobre carnes frescas y saladas\u00bb, davant de la qual cosa, el Sr. Orqu\u00edn, va presentar una escriptura p\u00fablica datada el 9 d’abril de 1931, atorgada davant del notari de la Vila Joiosa en Jos\u00e9 Valor Amor\u00f3s, per la que traspassava el contracte a Salvador Garc\u00eda Solbes, ve\u00ed de Sella, cosa que va fer que la impugnaci\u00f3 no prosperara.
Arribats a este punt, pense que seria interessant explicar en qu\u00e8 consistien les subhastes i com es desenrotllaven.
Al principi de tots el anys, o el mes desembre anterior, l’Ajuntament treia en subhasta p\u00fablica, tots els arbitris i les taxes que eren de la seua incumb\u00e8ncia, i a les mateixes podien conc\u00f3rrer tots els que ho desitjaren, sempre que foren ve\u00efns del poble i que, en el cas que se li concedira, depositara la corresponent fian\u00e7a. Se celebraven, generalment, un diumenge de mat\u00ed i quasi sempre presidides pel primer tinent d’alcalde, ajudat per un altre regidor i assistits pel secretari de l’ajuntament, els quals procedien a obrir les pliques i a efectuar l’escrutini.
Per a entendre el desenrotllament d’estes subhastes pose com exemple el plenari celebrat el 14 de gener de 1932, en el qual es va donar compte del resultat de les celebrades els dies 26 i 28 de desembre de 1931, que era v\u00e0lida per els anys 1932 i 1933. La primera,que es va celebrar a les 9 hores del d\u00eda 26, era la de \u00abPesos y medidas obligatorias\u00bb, per a la que van haver-hi dues ofertes: una de Vicente Cant\u00f3 Giner de 6.228’40 pessetes i una altra d’Andr\u00e9s Giner Buades, que va licitar 6.288’88 pessetes, al qual se li va adjudicar. A les 10 hores del mateix dia es va subhastar la \u00abTaxa sobre llocs p\u00fablics\u00bbque va quedar deserta i despr\u00e9s d’haver aplicat una rebaixa del 10%, es va tornar a subhastar el dia 29 i se li va adjudicar a Jos\u00e9 Mar\u00eda Jord\u00e1 Alemany per 361 pessetes. La tercera, que era la de \u00abBebidas espirituosas, espumosas y alcoh\u00f3licas\u00bb, es va celebrar a les 11 hores, amb una plica de Vicente Cant\u00f3 Giner de 7.565’41 pessetes i una altra de Jose M\u00aa Jord\u00e1 Alemany de 7.598’88, que va ser la que es va adjudicar. La de \u00abDerechos de deg\u00fcello en el matadero\u00bb es va celebrar a les 10 hores del dia 28 i es van fer dues proposicions: una signada per Ram\u00f3n Orqu\u00edn Soler de 2.000 pessetes i l’altra presentada per Jos\u00e9 Mayor Sebasti\u00e1 de 1.400’20 pessetes, per la qual cosa se li va atorgar al primer. La darrera subhasta que es va fer a les 11 hores del mateix dia 28, era la de \u00abImpuestos sobre carnes frescas y saladas\u00bb, sols va tindre una licitaci\u00f3 corresponent a Ram\u00f3n Orqu\u00edn que va licitar 4.980 pessetes i se li va adjudicar.
Era requisit ineludible que tots els licitadors foren ve\u00efns de la localitat, cosa que es complia, per lo qual la subhasta va ser declarada v\u00e0lida. Els adjudicataris van fer una petici\u00f3 verbal manifestant que, ja que la concesi\u00f3 tenia un termini de dos anys, el dep\u00f2sit de la corresponent fian\u00e7a es fera anualment donada la seua quantia, a la qual cosa l’Ajuntament va accedir. La fian\u00e7a depositada pels drets de l’escorxador va ser de 100 pessetes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Actes municipals 1931-1934. Arxiu Municipal de Sella<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’escorxador anava funcionant i complint l’objectiu pel que s’havia constru\u00eft, i en juliol de 1932 el regidor Jos\u00e9 Orqu\u00edn va proposar ampliar-lo construint un corral on poder tancar els animals abans de sacrificar-los. La proposta que va ser aprovada per unanimitat, per\u00f2 les obres no es feien, per la qual cosa el mateix regidor, en el mes de novembre, va reiterar la petici\u00f3 i va exigir el compliment de l’acord. Li van donar la ra\u00f3 i van delegar en l’Alcalde la contractaci\u00f3 de les obres, les quals van anar ajornant-se fins el mes d’agost de 1934 en que, a inst\u00e0ncies del Inspector Veterinari i per poder reglamentar el servei, era imprescindible la construcci\u00f3 del corral, a m\u00e9s d’altres obres, que van finalitzar en desembre de 1934 i li van pagar al constructor Frco. Javier Mas Solbes 499’90 pessetes a m\u00e9s de recon\u00e8ixer un deute de 182,25 pessetes al transportista Pedro Seva Ferrer.
La normalitat en el funcionament es va veure interrompuda quan el 12 de desembre de 1936 es va suprimir la subhasta i per tant la taxa que gravava la utilitzaci\u00f3 de l’escorxador, i es va acordar incloure la quantitat que es deixava de recaptar en el \u00abRepartimiento General de Utilidades\u00bb, la qual cosa va tindre que ser anul\u2022lada el 15 d’abril de 1937 al prorrogar-se el pressupost de 1936, i va tornar a ser suprimida el 24 de novembre de 1937 al ser aprovat el pressupost de l’any 1938.
Tamb\u00e9, a proposta de Jos\u00e9 Orqu\u00edn, en juny de 1937 es va aprovar la instal\u2022laci\u00f3 d’una aixeta d’aigua que servira per ajudar a la neteja i al sanejament del local.
En la sessi\u00f3 plen\u00e0ria del 30 de juliol de 1938 el protagonista va ser l’escorxador per un ofici del sindicat U.G.T. referent al repartiment de blat, arr\u00f2s i carn, i despr\u00e9s del corresponent debat, es va prendre l’acord seg\u00fcent: \u00abque se pese la carne en el Matadero P\u00fablico, y despu\u00e9s de ser racionada al vecindario, se compruebe concienzudamente, si verdaderamente la cantidad de carne ha sido distribu\u00edda equitativamente, con objeto de que en lo sucesivo no se produzcan quejas sobre este particular\u00bb.
Finalitzada la guerra i abolida la Rep\u00fablica, la primera sessi\u00f3 que va celebrar l’Ajuntament va ser el 20 de maig de 1939 (A\u00f1o de la Victoria) en la qual va ser llegit un ofici del Governador Civil nomenant nou alcalde a Juan Ferrer Sebasti\u00e1 i al regidor Juan Berenguer Estarlich, que junt al secretari eren els \u00fanics responsables municipals.
Una de les primeres decisions de la nova corporaci\u00f3 va ser la de aplicar el pressupost que s’havia aprovat l’any 1936, cosa que va fer que les taxes de l’escorxador tornaren a estar vigents, encara que administrades directament per l’Ajuntament i van continuar funcionant aix\u00ed fins a l’any 1940 en que, novament, es convoca la subhasta, per\u00f2 al quedar deserta va tornar a aplicar-se la l’administraci\u00f3 directa.
El 3 d’abril de 1940 \u00e9s designat nou alcalde. Jos\u00e9 Miguel Sebasti\u00e1 Cerd\u00e1 i el 3 d’agost de 1941 \u00e9s anomenat Inspector Veterinari responsable de l’escorxador, al veterinari de Relleu D. Jos\u00e9 Senabre Javaloyes.
El 28 d’octubre de 1950, estant d’alcalde Pedro Seva Ferrer, tornen a convocar-se les subhastes dels arbitris, que van quedar desertes. El mateix va passar en les convocat\u00f2ries dels anys 1952 i 1953 i l’ajuntament va tindre que continuar amb la gesti\u00f3 directa.
En el pressupost de l’any 1955 figura una partida de 10.000 pessetes destina a reparaci\u00f3 d’obres municipals, entre les que s’inclou l’escorxador, a m\u00e9s del llavador, el rellotge i l’ajuntament. Poquet es podia fer amb eixa quantitat i segurament no es faria res, ja que al acabament de l’any 1956 es torna a parlar de la reparaci\u00f3 de l’escorxador, es declaren les obres d’urg\u00e8ncia i el 29 de desembre s’informa que les obres ja s’han fet per l’obrer Vicent Mas Soler i per un import de 4.500 pessetes. Per\u00f2 estes obres no solucionaven les car\u00e8ncies, per la qual cosa, el 26 d’octubre de 1957, tornen a aprovar-se, amb car\u00e0cter d’urg\u00e8ncia, noves obres per un total de 3.000 pessetes atorgades al mateix obrer. Tamb\u00e9, en el pleno del 28 de desembre de 1957 es comunica que se li han pagat 153’30 pessetes a Santiago Tito, de la Vila, en concepte de material per reparar la conducci\u00f3 d’aigua potable.
El 19 de juliol de 1962 cessa l’alcalde Pedro Seva Ferrer i l’ajuntament passa a estar presidit per Antonio Agull\u00f3 Cerd\u00e1.
En el plenari celebrat el 26 d’octubre de 1963 es pren l’acort seg\u00fcent: \u00abSe acuerda por unanimidad facultar a la Presidencia i a la Comisi\u00f3n de Obras P\u00fablicas para que proceda a la reparaci\u00f3n immediata de los desperfectos o anomal\u00edas que existan en el matadero municipal\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\"\"
L’escorxador, al centre de la imatge, en 1967, vist des de l’ermita (Fototeca de l’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El 30 de mar\u00e7 de 1964 l’ajuntament va acordar sol\u2022licitar al Ministeri de la Governaci\u00f3 la modificaci\u00f3 de les ordenances municipals, entre les que s’inclo\u00efa la de dret de degollament en l’escorxador municipal. Autoritzada la modificaci\u00f3, el 15 d’abril de 1964 es van aprovar les ordenances i les tarifes sobre els serveis de l’escorxador i pr\u00e8via la corresponen deliberaci\u00f3 es va acordar aplicar el tipus m\u00e0xim de les tarifes, considerant les caracter\u00edstiques del terme municipal i la riquesa en general. La aprovaci\u00f3 definitiva es va produir el 27 de juny de 1964 i tot seguit es van incloure en el pressupost.
L’escorxador continuava funcionant i s’anaven fent les reparacions imprescindibles, per\u00f2 tenia moltes car\u00e8ncies, per la qual cosa, la corporaci\u00f3 en la sessi\u00f3 celebrada el 28 d’octubre de 1967 va prendre el seg\u00fcent acord: \u00abIgualmente se acuerda por unanimidad requerir al Sr. Inspector Municipal Veterinario, D. Escanciano P\u00e9rez, para que proceda a efectuar una visita de inspecci\u00f3n y ordenaci\u00f3n de la matanza en el Matadero Municipal de esta villa, para procurar acondicionar a dicho local de las condiciones sanitarias oportunas\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La carretera (actual Avgda. l’E.V.A. n\u00fam. 5), finals de 1965 o principis de 1966.
El governador civil d’Alacant, Felipe Arche, i l’alcalde Antonio Agull\u00f3, amb la comitiva que, possiblement, es dirigia a inaugurar el Grupo Escolar “Server Mora”.
(Fototeca de l’Arxiu)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El 19 de febrer de 1969, en el pleno es va llegir un ofici del Governador Civil datat el dia 14, per el qual era cessat l’alcalde Antonio Agull\u00f3 i es nomena per a presidir l’ajuntament a \u00c1ngel Sebasti\u00e1 Cerd\u00e1. Este alcalde va ser substitu\u00eft, el 26 de juny de 1974, per Alfredo Cant\u00f3 Berenguer, el qual va ocupar el c\u00e0rrec fins el 17 de juliol de 1974, que va ser nomenat Jos\u00e9 Cant\u00f3 Garc\u00eda.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Interior de l’Escorxador cap a 1988 (Arxiu Municipal de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En la sessi\u00f3 del 29 d’octubre de 1979 es va llegir un escrit de l’il\u2022lustr\u00edssim Senyor Cap Provincial de Producci\u00f3 Animal, Delegaci\u00f3 d’Alacant, datat el dia 23 en el que manifesta: \u00abHabi\u00e9ndose girado visita de inspecci\u00f3n al Matadero Municipal el dia 18 de los corrientes y encontr\u00e1ndose en buenas condiciones de uso, queda autorizado para la recepci\u00f3n de expediciones porcinas con destino a sacrificio\u00bb La corporaci\u00f3 es va donar per assabentada i conforme.
En la mateixa sessi\u00f3 es va acordar \u00abProceder a la rectificaci\u00f3n e imposici\u00f3n de las ordenanzas fiscales.\u00bb que afecten els serveix de l’escorxador i els transport de carn. En esta modificaci\u00f3 es van fixar unes quantitats anuals que el any 1984 va ser de dues carnisseries a 20.000 pessetes i una 15.000; per l’any 1985 van ser 22.000 i 16.000 pessetes i el 1986 eren 25.000 i 16.000 pessetes.
Celebrades eleccions municipals el mes de juny de 1987, el dia 30 de es va produir el canvi d’alcalde pel qual Jos\u00e9 Cant\u00f3 Garc\u00eda va ser substitu\u00eft per Salvador Garc\u00eda Cerd\u00e1.
Va continuar mantenint-se el pagament \u00fanic anual per el servei de l’escorxador i per el transport de carn, per\u00f2 \u00fanicament per dues carnisseries, sent el import per a l’any 1988 de 20.000 pessetes, 21.000 l’any 1989, 22.000 en 1990 i 25.000 l’any 1991. Estos augments es produ\u00efen per que els veterinaris i els responsables de la sanitat, no cessaven de sol\u2022licitar millores, de tal envergadura, que no es podien assumir per l’ajuntament i s’anaven fent xicotetes reparacions per a tractar de pal\u2022liar la situaci\u00f3.
M\u00e9s mal que b\u00e9 l’escorxador va seguir funcionant i complint el seu paper fins l’estiu de 1991 i de l’acta de la sessi\u00f3 plen\u00e0ria celebrada el dia 30 d’agost copie el punt seg\u00fcent: \u00abAsimismo se da cuenta de la recepci\u00f3n del acta de inspecci\u00f3n del veterinario titular de la plaza, sobre las condiciones en que se encuentra el matadero municipal, en el que se se\u00f1alan m\u00faltiples deficencias, as\u00ed como de la instrucci\u00f3n verbal que ha hecho la Conseller\u00eda de Sanidad, de proceder en breve al cierre de la instalaci\u00f3n.\u00bb
Esta informaci\u00f3 ja va disparar totes les alarmes i va fer que anaren assimilant el fet del tancament de l’escorxador m\u00e9s prompte que tard, sensaci\u00f3 que va anar consolidant-se quan en la sessi\u00f3 del 27 de setembre de 1991, en el punt 6 de l’ordre del d\u00eda, titulat:\u00bbInformaci\u00f3n visita del Director de Salud Comunitaria de la Marina Baja\u00bb el regidor Vicente Llorca Asensi va informar que el passat dia 16 va visitar l’ajuntament el Director de Salut Comunit\u00e0ria, el qual va inspeccionar el dep\u00f2sit d’aigua potable, la font de l’Alc\u00e0ntara i l’escorxador municipal i que de estes visites es dedu\u00efx la necessitat de tancament immediat de l’escorxador per no tindre instal\u2022lacions adequades que complisquen les normes higienicosanit\u00e0ries exigides en la vigent normativa del sector. No obstant aix\u00f2, estava prevista una pr\u00f2xima reuni\u00f3 dels ajuntaments de la comarca afectats per esta situaci\u00f3, amb la finalitat d’estudiar les possibles solucions que puguen donar-se a esta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
l’Escorxador cap a 1988 (Arxiu Municipal de Sella)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El problema s’anava precipitant inexorablement i en el plenari del 25 d’octubre de 1991, el secretari informa de l’escrit de la directora general de Consum, en el que assenyala que a partir del dia 11 de novembre, quedava interromput, de forma preventiva, el servei d’inspecci\u00f3 i autoritzaci\u00f3 sanit\u00e0ria de les carns realitzades per el veterinari oficial de salut p\u00fablica en l’escorxador de Sella, fins que s’esmenen les defici\u00e8ncies observades. Despr\u00e9s de debatre la situaci\u00f3, la corporaci\u00f3 va arribar a la conclusi\u00f3 de que per poder complir la normativa, caldria efectuar una inversi\u00f3 impossible d’assumir per l’Ajuntament, m\u00e0xim si es contempla el volum d’activitat que es desenrotlla. L’alcalde proposa comunicar esta incapacitat econ\u00f2mica a la Conselleria i sol\u2022licitar l’ajuda necess\u00e0ria, i en el cas de no ser atesos, no es podr\u00e0 evitar el tancament.
Va indicar l’alcalde que calia comunicar la situaci\u00f3 als carnissers de la localitat, informar-los de que a partir d’eixa data, el dia 11 de novembre de 1991, es tancaria l’escorxador, a fi d’evitar alguna possible il\u2022legalitat.
En la sessi\u00f3 plen\u00e0ria celebrada el 29 de novembre, es va llegir l’acta d’inspecci\u00f3 signada pel veterinari titular de la pla\u00e7a el dia 12 d’eixe mes, per la qual comunicava que quedava suprimit, des d’eixa data, el servei d’inspecci\u00f3 i autoritzaci\u00f3 sanit\u00e0ria de l’escorxador municipal de Sella com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seua clausura.
L’edifici va ser habilitat com a magatzem municipal i des de llavors s’ha utilitzat com a tal, encara que cal destacar que s’ha constru\u00eft un edifici nou, per\u00f2, ara per ara, se li est\u00e0 donant el mateix \u00fas.<\/p>\n\n\n\n

<\/div><\/div>\n\n\n\n

Salvador Garc\u00eda Cerd\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La hist\u00f2ria de l’escorxador municipal ha servit per resumir la politica municipal entre 1931 i 1991, any en el que tanca aquest servici. Per Salvador Garcia Cerd\u00e0<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1914,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1909","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1909"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1922,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1909\/revisions\/1922"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}