{"id":1952,"date":"2021-02-21T10:18:39","date_gmt":"2021-02-21T09:18:39","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1952"},"modified":"2021-02-21T10:22:11","modified_gmt":"2021-02-21T09:22:11","slug":"la-fundacio-santiago-llorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2021\/02\/21\/la-fundacio-santiago-llorca\/","title":{"rendered":"La Fundaci\u00f3 Santiago Llorca"},"content":{"rendered":"\n

En 2012 descobr\u00edem els or\u00edgens del pante\u00f3 de Santiago Llorca, al bell mig del cementeri municipal, inspirat en el Pante\u00f3 de Quijano de la ciutat d’Alacant i actualment fita paisatg\u00edstica del barranc de l’Arc. Aprofitarem per a redescobrir qui era aquest important personatge, que va dominar junt amb el seu cunyat Toni Giner i Joan Thous, el panorama pol\u00edtic i social de Sella durant gran part del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
El pante\u00f3, que dona acc\u00e9s al barranc de l’Arc, amb el Comptador al fons (foto de l’Arxiu de Sella)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Des de fa uns anys, gr\u00e0cies a una donaci\u00f3 documental, sabem que el seu cos va ser traslladat al cementeri de Sella (va morir a Benidorm) vint-i-tres anys despr\u00e9s de la seua mort. Tot i aix\u00f2 la llegenda de qu\u00e8 el cos de don Santiago vagava per l’hort de Catal\u00ed esperant a ser soterrat al seu pante\u00f3 va atemorir v\u00e0ries generacions de xiquets i xiquetes de Sella durant unes quantes d\u00e8cades. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Document -transcripci\u00f3 d’un Quique libri- que demostra el trasllat del cos <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un dels altres fets pels quals \u00e9s recordat Santiago Llorca, \u00e9s per la donaci\u00f3 de la seua casa de la Pla\u00e7a Major per a la creaci\u00f3 d’un nou hospital de pobres, que substituiria al vell situat al carrer Trinquet [1]. El que ara descobrim \u00e9s que, per a la gesti\u00f3 de l’hospital, es va crear una fundaci\u00f3 amb un patronat format per l’alcalde, el metge i el rector de Sella. Aix\u00ed va ser el desig de Santiago Llorca i l’hospital va funcionar fins a la segona meitat del segle XX, no sense crear certs problemes a l’ajuntament.<\/p>\n\n\n\n

Segons un escrit de l’alcalde Pedro Seva Ferrer datat en 1957, l\u2019edifici que acollia l’hospital \u201cse encuentra actualmente deteriorado, anti-higi\u00e9nico e inc\u00f3modo para los fines que fue creado cuando se instituy\u00f3, no obstante, sigue cobijando tres familias menesterosas, que a\u00fanan diez personas que conviven en \u00e9l<\/em>\u201d [2]. Aquell vell edifici, que molts hem conegut apuntalat sobre les cases del carrer Hospital, es trobava en males condicions. <\/p>\n\n\n\n

Els propietaris de l’edifici (\u00c1ngel Ortiz Aragon\u00e9s) residien a Madrid i s’havien desat\u00e9s totalment del seu manteniment. Des dels or\u00edgens del \u00abHospital Refugio de Ancianos\u00bb existia un gravamen sobre la fundaci\u00f3 de 50 pessetes, en aquell moment una quantitat totalment insuficient per a la manutenci\u00f3 del local. Tamb\u00e9 constava el valor de 10 bigues del pinar de l’ombria del Fardatxo o de la Foia Llarga (finques originalment de Llorca), encara que despr\u00e9s es diu que es tractava d’un n\u00famero orientatiu, ja que es feia menci\u00f3 al dret d’obtenir les bigues necess\u00e0ries per a la conservaci\u00f3 de l\u2019edifici. <\/p>\n\n\n\n

La \u201cJunta Provincial de Beneficiencia\u201d sol\u00b7licitava informaci\u00f3 a l\u2019ajuntament sobre l’hospital i els or\u00edgens de la instituci\u00f3, grau de compliment de la voluntat de Santiago, estat de l\u2019edifici (t\u00e8cnic i sanitari), etc. L’ajuntament temia que l’hospital desapareguera del poble i per aix\u00f2 va manifestar la necessitat de trobar un nou lloc per fer-ne un altre. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Festes de l’Aurora a 1949, l’alcalde Pere Seva tasta la paella cuinada per B\u00e0rbara Centella en el dinar solidari per als pobres, a les portes de l’Hospital.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Afortunadament, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds va millorar i les fam\u00edlies all\u00ed acollides foren abandonant el casalot. Aquest fet va ser aprofitat per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos<\/em>, per instal\u00b7lar all\u00ed les seues depend\u00e8ncies en la d\u00e8cada de 1960, fent millores importants. La \u201cJunta Provincial de Beneficiencia\u201d va seguir preguntant sobre el local i la fundaci\u00f3, per\u00f2 l’ajuntament va aconseguir no perdre els drets socials sobre aquest habitatge abandonat pels seus propietaris en plena Pla\u00e7a Major. Des d’un principi, l’ajuntament va tractar d’aconseguir la propietat de la casa expropiant-la. Com referia a una mem\u00f2ria de 1963, calia \u00abconsiderar el punto c\u00e9ntrico en que est\u00e1 enclavado, ya que la zona en que se levanta dicho edificio es el \u00fanico centro de contrataci\u00f3n, de recreo, de espectaculos y concentraciones festivas , Templo-Parroquial, Casa Ayuntamiento, caf\u00e9s y comercios y dem\u00e1s circunstancias en que desemboca y desenvuelve la vida de todo un pueblo<\/em>\u00bb [3] <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Mem\u00f2ria conservada a l’Arxiu Municipal de Sella (1963) [veure nota 3]<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, sent alcalde Salvador Garcia Cerd\u00e1, l’ajuntament va aconseguir la propietat de l’edifici. El va enderrocar i va construir un parc infantil fins que, a mitjans de 1995 comen\u00e7aren les obres del nou ajuntament.<\/p>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font <\/p>\n\n\n\n

[1] En 1932 sabem que ja era un solar de propietat municipal i conegut com \u00abvell hospital\u00bb. L’ajuntament va vendre el solar a ve\u00efns fitants a mitjans del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

[2] AMS. Sanidad y Asistencia social. Fundaci\u00f3n Llorca Cerd\u00e1<\/em>, carp. 115-5. \u00abCarta de l’alcalde de Sella al Gobernador Civil\u00bb, 23 de maig de 1957.<\/p>\n\n\n\n

[3] AMS. Sanidad y Asistencia social<\/em>. Expediente instruido a instancia de la Junta Provincial de Beneficiencia para investigar los bienes de la Fundaci\u00f3n Llorca Cerd\u00e1 (1967), carp. 115-6. \u00abMem\u00f2ria\u00bb, 27 d’octubre de 1963.<\/p>\n\n\n\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n

\n
Els secrets que amaga el Pante\u00f3 de Santiago Llorca<\/a><\/blockquote>