{"id":1986,"date":"2021-04-02T09:25:44","date_gmt":"2021-04-02T07:25:44","guid":{"rendered":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/?p=1986"},"modified":"2021-04-02T09:39:54","modified_gmt":"2021-04-02T07:39:54","slug":"els-ermitans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/2021\/04\/02\/els-ermitans\/","title":{"rendered":"Els ermitans"},"content":{"rendered":"\n

Al Nomencl\u00e1tor<\/em> de 1860 -una font estad\u00edstica molt valuosa- hi destaca una dada molt interessant: l’ermita de Santa B\u00e0rbara de Sella estava habitada per quatre persones. Almenys a La Marina, segons l’estudi realitzat per Fran\u00e7a Galiana i Joaqu\u00edn Ronda [1], aquest cas era \u00fanic i per tant cal considerar-lo com un fet diferencial que vam tindre al nostre poble durant d\u00e8cades. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
L’ermita en una imatge de principis del segle XX, sense datar i sense autoria, que ha circulat recentment per les xarxes socials sense que sapigam la proced\u00e8ncia. \u00c9s la imatge m\u00e9s antiga del campanar i la casa del ermitans, tots dos en molt bon estat de conservaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Perqu\u00e8, encara que desconeixem els noms d’aquells ermitans de 1860, per testimonis orals sabem que a principis del segle XX va viure all\u00ed la “tia ermitana” i despr\u00e9s el “tio Jacarilla i la tia Carlota” [2]. En algun moment, possiblement de finals del XIX, va viure una fam\u00edlia amb un fill [3], per\u00f2 no sabem si eren els mateixos. <\/p>\n\n\n\n

En tot cas, estos “ermitans” sembla que eren persones pobres, que habitaven l’ermita a canvi del seu manteniment. A les 12 pujaven al campanar i revoltaven (tot i que el campanar t\u00e9 restes del pas d’una corda per a poder fer-ho des de baix). En alguns bancalets de l’ermita, tal vegada aprofitant l’aigua de la cisterna, cultivaven hortalisses per a consum propi i tenien el cam\u00ed del calvari sembrat de geranis. <\/p>\n\n\n\n

Vivien a una casa molt humil, d’una sola planta baixa i una senzilla distribuci\u00f3 que un testimoni ens van descriure fa anys [2]: a m\u00e0 dreta de l’\u00fanica porta d’acc\u00e9s, es trobava l’habitaci\u00f3. L’altra estada era un sal\u00f3 on hi havia un canterer i la llar. Un poc abans de les escales del campanar se sortia a un descobert que era el corral. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Restes del paviment de lloses de l’habitaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Desconeixem fins quan es va habitar l’ermita, per\u00f2 possiblement amb la destrucci\u00f3 patida en la guerra Civil es va abandonar definitivament. Progressivament el sostre va caure i actualment \u00e9s nom\u00e9s un solar, tancat amb una porta de reixes. No obstant \u00e9s un indret molt interessant per a la hist\u00f2ria de Sella i una singularitat del nostre castell i ermita de Santa B\u00e0rbara.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
En 2018, despr\u00e9s d’unes obres de conservaci\u00f3, es va trobar aquest n\u00famero XII en el cant\u00f3 de l’entrada a la casa<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Pablo Gim\u00e9nez Font<\/p>\n\n\n\n

[1]. Galiana, F. i Ronda, J. (2017): La Marina en el<\/em> Nomencl\u00e1tor de l’any 1860<\/em>. Callosa d’en Sarri\u00e0: La Marina d’ahir, 54 pp. Publicaci\u00f3 electr\u00f2nica disponible en http:\/\/lamarinadahir.blogspot.com\/2017\/04\/el-nomenclator-del-1860-la-marina-nou.html<\/p>\n\n\n\n

[2]. Ramona Garcia, nascuda el 1919.<\/p>\n\n\n\n

[3]. Jos\u00e9 P\u00e9rez Soler (Pepito el Llop), nascut el 1921 (?)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’ermita de Sella va estar habitada durant moltes d\u00e8cades. Aix\u00ed ens ho demostra unes estadistiques de 1860 i testimonis orals de principis del segle XX. Coneixem m\u00e9s d’aquets ermitans.<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":1987,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1986","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/218"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1986"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1991,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1986\/revisions\/1991"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcabilo.com\/larxiu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}